Pexe

animal vertebráu xeneralmente de forma allargada, que vive ente l'agua y tien d'estremidaes aletes pa nalar
(Redirixío dende Pescáu)

Denómase pexes a toos aquellos animales vertebraos que nun son miembros del grupu de los tetrápodos (los vertebraos terrestres con cuatro pates de mena quiridio). La especialidá de la zooloxía que s'ocupa específicamente de los pexes denómase Ictioloxía.

Pexe
Rangu temporal: Cambrianu-Presente (en bones condiciones dende l'Ordovícicu)
Clasificación científica
Dominiu:Eukaryota
Reinu:Animalia
Filu:Chordata
Subfilu:Vertebrata
Superclas:Pisces
Clases
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Como ye propio de los primeros vertebraos, son acuáticos y, a desemeyanza de lo qu'adicamos nos tetrápodos, la respiración produzse principalmente por branquies allugaes nes fendedures de la farinxe. La llocomoción sofítase nuna forma hidrodinámica, con movimientos llaterales del cuerpu auxiliaos por estremidades que son aletes. El grupu ye abondo heteroxéneu ya inclúi a formes tan desemeyaes como les llamprees, los tiburones o les albacores, totalizando alrodiu de 30.000 especies, siendo'l grupu más numberoso de los vertebraos.

Evolución

Los pexes orixináronse a partir d'otros cordados haza l'entamu del Cambrianu. Nun se sabe a ciencia cierta au s'alluga'l so orisen; el grupu más primitivu de los pexes, los agnatos —que nun tienen calláxines— compriende a les llamprees y a los mixines, (magar que nun ta nidio si estos caberos tienen de considerase vertebraos).

Los vertebraos terrestres (tetrápodos) diferenciáronse a partir de pexes polmonaos empareyaos col celacantu o los dipnoos, y dalgunes de les primeres formes tan a metá de camín ente'l nuesu conceutu de pexe y el d'anfibiu.

Vertebrata



Conodonta†


Cyclostomata[1]


Myxini



Hyperoartia




      


Cephalaspidomorphi†


Gnathostomata


Chondrichthyes


Teleostomi


Actinopterygii


      

      

Sarcopterygii




Tetrapoda








Dalgunos nomes de pexes

Clas. CientfNomeImaxe
Thunnus thynnusalbacor, zurdu
Sarda sardaAlbacora, bonitu
Xén. GadusAbadexu, ferrete
Engraulis encrasicholushombrín, homín
Scomber scombrusXarda
Sardina pilchardusParrocha
Diplodus sargus
Sparus sargus (sinónimu)
Xargu, xáragu
Pagellus mormyrus
Sparus mormyrus (sinónimu)
Chopa
Conger congerCóngaru
Dicentrarchus labraxroballiza, Llubina, furagaña
Scorpaena scrofatiñosu, obispu
Lophius piscatoriusPixín
EpinephelinaeMeru
Xéneru Raja
Raja batis
Rayón
Sabliega
Psetta maximaRodaballu
Beryx splendensPerréi
Beryx decadactylusBilréi
Mullus bardatus / surmuletus
(fangu / roca)
barbu / saramollete
(fangu / roca)
Pagellus erythrinusBreca
Pagellus centrodontuspancha, pancheta
pancholeta, Besugu
picurria
Pagellus centrodintuscazalla
Pagellus acarnefaligote

Referencies

Enllaces esternos