Sieglu VII e.C.

sieglu

El sieglu VII e.C. empezó'l 1 de xineru del 700 e.C. y terminó’l 31 d'avientu del 601 e.C.

SieglosSieglu viii e.C.Sieglu vii e.C.Sieglu vi e.C.
Décades690 e.C.680 e.C.670 e.C.660 e.C.650 e.C.640 e.C.630 e.C.620 e.C.610 e.C.600 e.C.
Tabla añal del sieglu VIIe.C.

Fechos

Grecia

Península Italiana

  • 600 e.C.: fundación de Capua (25 km al norte de Nápoles).
  • 600 e.C.: los celtes fundan Milán (fecha averada).
  • c. 600 e.C.: fundación de Pompeya.
  • 673 e.C.: Tres la muerte de Numa Pompilio, el tercer rei de Roma ye Tulo Hostilio.
  • 667 e.C.: Combate ente Horacios y Curiacios.
  • 665 e.C.: Destrucción d'Alba Longa.
  • 641 e.C.: Tres la muerte de Tulo Hostilio, el cuartu rei de Roma ye Anco Marcio.
  • 616 e.C.: Tres la muerte d'Anco Marcio, el quintu rei de Roma ye Tarquinio Prisco.

Península Ibérica

  • 700 e.C.: Introducción del fierro.
  • 700-675 e.C.: Espansión de los fenicios pol sureste, algamando les zones mineres de lo que güei ye Almería y Granada.
  • H. 700- h. 550 e.C.: Periodu final de Tartessos, con traces orientalizantes; los xacimientos atópase en tola zona meridional y tamién n'Estremadura.
  • Nesti sieglu y el siguiente empieza la escritura tartesia.
  • Dende esti sieglu y hasta'l V o'l IV e.C., desenvuélvense les cercos del suroeste de la Península.
  • 675-600 (feches averaes): Fase protoibérica.
  • 654 e.C.: na islla d'Eivissa, los fenicios fundan la colonia d'Iboshim ('isla de [el dios exipciu] Bes'). Los romanos van trescribir Ebusus. Ye la primer colonia de Cartago.
  • H. 650 e.C.: Fundación de Sexi (Almuñécar).
  • 650-630 e.C.(feches averaes): Viaxe de Coleo de Samos a Tartessos.

Restu d'Europa

  • 600 e.C.: Fecha envalorada del impautu del cráter de Kaali n'Estonia.
  • 600 e.C.: los fócidos fundan, dempués d'una batalla contra los cartaxineses, la colonia griega de Massalia.(fecha tradicional).
  • 600 e.C.: primeros cabanos en Emain Macha (nel condáu Armagh, Irlanda del Norte). Datáu con radiocarbono.

Exiptu

  • 663 e.C.: Empieza la dinastía XXVI d'Exiptu, que va durar hasta 525 e.C.
  • 610 e.C.: el faraón Necao II empieza a gobernar Exiptu.
  • 609 e.C.: na batalla de Megido (actual Israel) muerre'l rei Josías del reinu de Xudá contra'l faraón Necao II d'Exiptu, quien taba viaxando al norte p'ayudar al estáu d'asiriu d'Ashur-uballit II.
  • 605 e.C.: na batalla de Karkemish, el príncipe herederu Nabucodonosor de Babilonia derrota al exércitu de Necao II d'Exiptu, asegurando la conquista d'Asiria. L'exércitu babiloniu sigue hasta Siria y Xudá, que cai ante los caldeos.

Cartago

Asia

  • 700 e.C.: nel sur del actual El Líbanu, la ciudá de Tiro remontar contra Asiria y forma un estáu independiente.
  • 691 e.C.: Batalla de Jalule ente l'asiriu Senaquerib y Mushezib-Marduk de Babilonia.
  • 689 e.C.: na actual Iraq, el rei Senaquerib d'Asiria escala Babilonia.
  • 676 e.C.: Tiro convertir en provincia d'Asiria.
  • 667 e.C.: na actual Turquía, colonos griegos de Megara fundan Bizanciu.
  • 11 de febreru del 660 e.C.: fecha tradicional en que l'emperador Jinmu fundó Xapón.
  • 650 e.C.: Asiria espándese.
  • 646 e.C.: Batalla ente l'asiriu Asurbanipal y Khumma-Khaldash III d'Elam.
  • 645 e.C.: Asiria y Media conquisten Elam.
  • 640 e.C.: na actual Iraq, el rei asiriu Ashurbanipal funda la so biblioteca, que inclúi la nuesa copia más antigua del Poema de Gilgamesh.
  • 639 o 624 e.C.: en Mileto (Aydín, Turquía) naz el filósofu y físicu Tales (m. 547 e.C.).
  • 628 e.C.: naz el profeta Zoroastru.
  • 626 e.C.: muerre Asurbanipal, postreru gran rei asiriu
  • 625 e.C.: medos y babilonios reafiten la so independencia d'Asiria y ataquen Nínive.
  • Nel actual Uzbequistán fúndase l'aldega de Samarcanda.
  • 622 o 621 e.C.: nel templu deXerusalén alcuéntrase'l testu del Deuteronomiu.
  • 614 e.C.: Nabopolasar de Babilonia toma Assur cola ayuda del medo Ciáxares.
  • 612 e.C.: Nínive, la capital asiria, cai ante los babilonios y los medos.
  • 609 e.C.: los babilonios ganen al exércitu asiriu d'Asurubalit II y prinden Harrán. Ashur-uballit, l'últimu rei asiriu, sume de la historia.
  • 609 e.C.: Joacaz asocede al so padre Josías como rei de Xudá, pero rápido'l faraón Nekao deponer, ya instala a Joaquim (hermanu de Joacaz).
  • 607 e.C.: en China muerri Zhou Kuangwang (rei de la dinastía Zhou).
  • 606 e.C.: en China, Zhou Dingwang vuélvese rei de la dinastía Zhou.
  • 609 e.C.: Invasiones de cimerios en Frixa, probablemente rellacionaes cola cayida del Imperiu Hitita.
  • 605 e.C.: Nabopolasar de Babilonia toma Karkemish.
  • 605 e.C.: Nabucodonosor II asocede al so padre Nabopolasar como rei de Babilonia.
  • 604 e.C.: Babilonia consigue tener mariña nel Mediterraneu.
  • 600 e.C.: espedición fenicia mandada pol faraón Necho II. Primer circunnavegación d'África.
  • 600 e.C.: Nabucodonosor II constrúi los Xardinos colgantes de Babilonia.
  • 600 e.C.: fundación del reinu d'Armenia.
  • c. 600 e.C.: en Persia vuélvese popular el zoroastrismu.

América

Ciencia y Teunoloxía

Persones relevantes

Assurbanipal (Muséu Británicu)
  • Licurgo, llexislador llexendariu d'Esparta.
  • Dracón de Tesalia.
  • Giges de Lidia
  • Anaximandro (610-546 e.C.), filósofu griegu.
  • Senaquerib (704-681 e.C.), rei d'Asiria.
  • Asarhaddón (680-669 e.C.), rei d'Asiria.
  • Asurbanipal (668-631 e.C.), el postreru gran rei d'Asiria.
  • Psamético I
  • Ciáxares
  • Nabopolasar (625-605 e.C.), rei caldéu de Babilonia, fundador del Imperiu Neobabilónico y artífiz de la cayida del Imperiu Asiriu.
  • Nabucodonosor II
  • Tales de Miletu (625 e.C.-547 e.C.), filósofu griegu.
  • Tirtéu, poeta espartanu.
  • Zaratustra (en griegu Zoroastru)

Referencies

Enllaces esternos