Ariane 5

vehicle de llançament europeu

L'Ariane 5 és un vehicle de llançament europeu dissenyat per posar satèl·lits en òrbita geoestacionària i posar càrregues en òrbita baixa, creat per l'Agència Espacial Europea i comercialitzat per Arianespace com a part del programa Ariane. Els coets són construïts per EADS SPACE Transportation a Europa i Arianespace els llança des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa.

Infotaula vehicle espacialAriane 5
Imatge
Informació general
Tipussèrie de coets Modifica el valor a Wikidata
FabricantAstrium Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenUnió Europea Modifica el valor a Wikidata
Operador


CombustibleLH2/LOX
Número de vols43
Càrrega útil a LEOG: 16.000 kg
ES: 21.000 kg
Càrrega útil a GEOG: 6.200 kg
G+: 6.950 kg
GS: 6.100 kg
ECA: 10.500 kg
Punt de sortidaELA-3, Centre Espacial Guaianès
Trams2
Especificacions
Massa
777.000 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Alçada59 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre5,4 m Modifica el valor a Wikidata

És el successor d'Ariane 4, i el seu desenvolupament va necessitar 10 anys, amb un cost de 7.000 milions d'euros. L'Ariane 5 fou dissenyat inicialment amb la intenció de posar en òrbita una minillançadora, Hermes per a missions tripulades. Més tard, la ESA va cancel·lar el programa Hermes i el coet va passar a ser un sistema de llançament comercial.

El primer coet Ariane 5 fou llançat el 4 de juny del 1996, però va explotar 37 segons després d'iniciar el llançament. El segon llançament, l'octubre del 1997, va resultar amb un fracàs parcial. L'any següent, l'octubre del 1998, es va aconseguir el primer llançament reeixit, i va començar-ne la comercialització. El primer llançament comercial es produí el 10 de desembre del 1999.

Fins a l'actualitat, s'han llançat 49 Ariane 5, amb els següents resultats: 2 fracassos, 3 fracassos parcials i 44 llançaments reeixits.

L'Ariane 5 està preparat per posar en òrbita 10.000 kg. Existeixen diferents models, amb diferents capacitats i prestacions.

El 2010 es publicà un estudi sobre la possibilitat d'homologar l'Ariane 5 per dur una nau tripulada. S'hi preveia la possibilitat que el coet pogués dur una càpsula Orion de la NASA.

Trams d'acceleració de pólvora

Els trams d'acceleració de pólvora (EAP, del francès étage d'accélération à poudre) són uns coets de combustible sòlid que proporcionen el 90% de l'empenyiment al coet Ariane 5 durant la primera fase del vol, amb una força de 6 MN al moment del llançament. Cada Ariane 5 té dos trams d'acceleració de pólvora, cadascun dels quals mesura més de 30 metres d'alçada i conté 237,8 tones de propel·lent.

De manera similar al transbordador espacial, el motor de coet criogènic (en aquest cas, el motor Vulcain) s'encén abans que els coets acceleradors sòlids. Aquests últims no s'encenen fins que s'ha estabilitzat l'empenyiment del motor Vulcain, i una vegada s'han encès ja no és possible avortar el llançament.

Els trams d'acceleració de pólvora duren aproximadament el mateix que els coets acceleradors sòlids del transbordador espacial, proporcionant empenyiment durant 123 segons. Quan han exhaurit el combustible (a 56 km d'altitud), se separen del coet gràcies a uns coets auxiliars i cauen a l'oceà. Tot i que existeix la possibilitat de recuperar-los, no es reutilitzen, i només se'ls rescata de tant en tant per estudiar-los. Per evitar que pateixin danys en caure, porten un sistema de recuperació.

Cada EAP se subdivideix en tres segments. El segment inferior mesura 11,1 metres de llarg i porta 106,7 tones de propel·lent; el central mesura 10,17 metres i conté 107,4 tones de propel·lent; i el segment superior en conté 23,4 tones. El combustible és una mescla d'un 68% d'alumini i un 14% de polibutadiè, oxidats per un 18% de perclorat d'amoni. La combustió és iniciada per mitjà d'un dispositiu pirotècnic i s'estén pel propergol a una velocitat d'uns 7,4 mm/s, sent controlada per la tovera mòbil del coet, dirigida per servocomandaments hidràulics.

Zones de producció

Els coets acceleradors sòlids són provats al banc d'assajos dels acceleradors de pólvora (BEAP). Romanen emmagatzemats a l'edifici d'integració dels propulsors fins que se'ls prepara a l'edifici de preparació d'etapa (BPE) i són muntats a l'edifici d'integració dels propulsors (BIP). Tots aquests edificis estan situats dins el complex del Centre Espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa.

La fàbrica de propergol de Guaiana, gestionada per la companyia franco-italiana Regulus, és el lloc on es produeix el combustible sòlid que utilitzen els EAP. En realitat es tracta d'un conjunt de quaranta edificis repartits per 300 hectàrees de superfície.

Llista de llançaments de l'Ariane 5

Data
i hora (UTC)
VolConfiguracióNúmero de sèrieCàrrega útilResultat#
1996-06-04 12:34:06V-88[1]5G501ClusterFallit1
1997-10-30 13:43:00V-1015G502MaqSat-H, TEAMSAT, MaqSat-B, YESParcialment fallit[2]2
1998-10-21 16:37:21V-1125G503MaqSat 3, ARDÈxit3
1999-12-10 14:32:07V-1195G504XMM-NewtonÈxit4
2000-03-21 23:28:19V-1285G505INSAT-3B, AsiaStarÈxit5
2000-09-14 22:54:07V-1305G506Astra 2B, GE-7Èxit6
2000-11-16 01:07:07V-1355G507PAS-1R, Amsat P3D, STRV 1C, STRV 1DÈxit7
2000-12-20 00:26:00V-1385G508Astra 2D, GE-8, LDREXÈxit8
2001-03-08 22:51:00V-1405G509Eutelsat 28A, BSAT-2aÈxit9
2001-07-12 22:58:00V-1425G510Artemis, BSAT-2bParcialment fallit[3]10
2002-03-01 01:07:59V-1455G511EnvisatÈxit11
2002-07-05 23:22:00V-1535G512Stellat 5, N-Star cÈxit12
2002-08-28 22:45:00V-1555G513Atlantic Bird 1, Meteosat 8Èxit13
2002-12-11 22:22:00V-1575ECA517Hot Bird 7, StentorFallit[4]14
2003-04-09 22:52:19V-1605G514INSAT-3A, Galaxy 12Èxit15
2003-06-11 22:38:15V-1615G515Optus and Defence C1, BSAT-2cÈxit16
2003-09-27 23:14:46V-1625G516INSAT-3E, eBird 1, SMART-1Èxit17
2004-03-02 07:17:44V-1585G+518RosettaÈxit18
2004-07-18 00:44:00V-1635G+519Anik F2Èxit19
2004-12-18 16:26:00V-1655G+520Helios 2A, Essaim 1, 2, 3, 4, PARASOL, Nanosat 01Èxit20
2005-02-12 21:03:00V-1645ECA521XTAR-EUR, Maqsat-B2, SloshsatÈxit21
2005-08-11 08:20:00V-1665GS523Thaicom 4Èxit22
2005-10-13 22:32:00V-1685GS524Syracuse 3A, Galaxy 15Èxit23
2005-11-16 23:46:00V-1675ECA522Spaceway F2, TELKOM-2Èxit24
2005-12-21 22:33:00V-1695GS525INSAT-4A, Meteosat 9Èxit25
2006-03-11 22:32:50V-1705ECA527Spainsat, Hot Bird 7AÈxit[5]26
2006-05-26 21:09V-1715ECA529Satmex 6, Thaicom 5Èxit[6]27
2006-08-11 22:15V-1725ECA531JCSAT-10, Syracuse 3BÈxit[7]28
2006-10-13 20:56:00V-1735ECA533DirecTV-9S, Optus D1, LDREX-2Èxit[8]29
2006-12-08 22:08:00V-1745ECA534WildBlue 1, AMC-18Èxit[9]30
2007-03-11 22:03V-1755ECA535Skynet 5A, INSAT-4BÈxit[10]31
2007-05-04 22:29V-1765ECA536Astra 1L, Galaxy 17Èxit[11]32
2007-08-14 23:44V-1775ECA537Spaceway-3, BSAT-3AÈxit[12]33
2007-10-05 22:02V-1785GS526Intelsat 11, Optus D2Èxit[13]34
2007-11-14 22:06V-1795ECA538Skynet 5B, Star One C1Èxit[14]35
2007-12-21 21:41V-1805GS530RASCOM-QAF 1, Horizons-2Èxit[15]36
2008-03-09 04:03V-1815ES528ATV-1 "Jules Verne"Èxit[16]37
2008-04-18 22:17V-1825ECA539Star One C2, Vinasat-1Èxit[17]38
2008-06-12 22:05V-1835ECA540Turksat 3A, Skynet 5CÈxit[18]39
2008-07-07 21:47V-1845ECA541Badr-6, ProtoStar IÈxit[19]40
2008-08-14 20:44V-1855ECA542AMC-21, Superbird 7Èxit[20]41
2008-12-20 22:35V-1865ECA543Eutelsat W2M, Hot Bird 9Èxit[21]42
2009-02-12 22:09V-1875ECA545Hot Bird 10, NSS-9, Spirale A, Spirale BÈxit[22]43
2009-05-14 13:12V-1885ECA546Herschel, PlanckÈxit[23]44
2009-07-01 19:52V-1895ECA547TerreStar-1Èxit[24]45
2009-08-21 22:09V-1905ECA548JCSAT-12, Optus D3Èxit[25]46
2009-10-01 21:59V-1915ECA549Amazonas 2, COMSATBw-1Èxit[26]47
2009-10-29 20:00V-1925ECA550NSS-12, Thor 6Èxit[27]48
2009-12-18 16:26V-1935GS532Helios 2BÈxit[28]49
2010-05-21 22:01V-1945ECA551Astra 3B, COMSATBw-2Èxit[29]50
2010-06-26 21:41V-1955ECA552Arabsat-5A, COMS-1Èxit[30]51
2010-08-04 20:59V-1965ECA554Nilesat 201, RASCOM-QAF 1RÈxit[31]52
2010-10-28 21:51V-1975ECA555Eutelsat W3B, BSAT-3bÈxit[32]53
2010-11-26 18:39V-1985ECA556Intelsat 17, HYLAS 1Èxit[33]54
2010-12-29 21:27V-1995ECA557Koreasat 6, HispaSat-1EÈxit[34]55
2011-02-16 21:50V-2005ES544ATV-2 "Johannes Kepler"Èxit[35]56
2011-04-22 21:37VA-2015ECA558Yahsat 1A, Intelsat New DawnÈxit57
2011-05-20 20:38VA-2025ECA559ST-2, GSAT-8Èxit[36]58
2011-08-06 22:52VA-2035ECA560Astra 1N, BSAT 3cÈxit[37]59
2011-09-21 21:38VA-2045ECA561Arabsat 5C, SES-2Èxit[38]60
2012-03-23 04:34VA-2055ES553ATV-3 "Edoardo Amaldi"Èxit[39]61
2012-05-15 22:13VA-2065ECA562JCSAT-13, Vinasat-2Èxit[40]62
2012-07-05 21:36VA-2075ECA563EchoStar XVII, MSG-3Èxit[41]63
2012-08-02 20:54VA-2085ECA564INTELSAT 20, HYLAS 2Èxit[42]64
2012-09-28 21:18VA-2095ECA565Astra 2F, GSAT-10Èxit[43]65
2012-11-10 21:05VA-2105ECA566Eutelsat 21B, Star One C3Èxit[44]66
2012-12-19 21:49VA-2115ECA567Skynet 5D, MEXSAT-3Èxit[45]67
2013-02-07 21:36VA-2125ECA568Amazonas-3, Azerspace-1/Africasat-1aÈxit[46]68
2013-06-05 21:52VA-2135ES592ATV-4 "Albert Einstein"Èxit[47]69
2013-07-25 19:54VA-2145ECA569Alphasat I-XL, INSAT-3DÈxit[48]70
2013-08-29 20:30VA-2155ECA570Eutelsat 25B / Es'hail 1, GSAT-7Èxit[49]71

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ariane 5
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica