Autoritat Nacional Palestina

El 7 de març de 1996 s'hi constitueix el primer parlament sorgit de les Eleccions legislatives palestines de 1996.^[1]

L'Autoritat Palestina manté un servei armat no uniformat, que té, segons diverses fonts, entre 40.000 i 80.000 soldats (que de ser així violaria els acords d'Oslo que limiten la força armada a 30.000 reclutes). Oficialment rep el nom de "força de policia".

La principal tasca que s'atribueix a l'autoritat palestina és la d'aconseguir el reconeixement internacional d'un territori perfectament delimitat. Per obtenir aquest objectiu, l'autoritat palestina desplega intenses activitats diplomàtiques amb els països que considera els seus aliats, com a primera prioritat, i amb els altres països que simpatitzen amb la seva causa, encara que no siguin els seus aliats naturals.

L'Autoritat Palestina gaudeix del reconeixement internacional (encara que limitat) com a organització que representa la nació palestina. Sota el terme "Palestina" el poble té un estatus d'observador a les Nacions Unides, com a "entitat i organització intergovernamental que ha rebut una invitació permanent per participar en qualitat d'observador en els períodes de sessions i en els treballs de l'Assemblea General i que manté oficines permanents a la seu de les Nacions Unides". L'estatus d'observador a les Nacions Unides dona dret a veu, però no a vot. També rep un suport financer considerable de la Unió Europea, dels Estats Units i d'altres països. L'aeroport Internacional de Gaza va ser construït per l'Autoritat Palestina a la ciutat de Rafà, però, només va funcionar per un breu període abans de ser destruït per les forces isralianes després de la Intifada d'Al-Aqsa del 2000. També s'ha començat la construcció d'un port a Gaza, que no s'ha completat.

El 31 d'octubre de 2011 la UNESCO va aprovar l'admissió de Palestina com a estat de ple dret a aquesta organització cultural. Això va representar un pas més de l'Autoritat Nacional Palestina per aconseguir el reconeixement de l'ONU,^[2] que tenia pendent fins a final d'any. Aquest fet va provocar la reacció dels Estats Units, que immediatament va anunciar deixaven d'aportar els seus fons a la UNESCO i, per tant, l'anul·lació d'un pagament de 60 milions de dòlars (uns 43 milions d'euros) que estava previst per aquell mateix novembre (l'endemà de la resolució), assegurant que el reconeixement de Palestina com a Estat de ple dret posava en marxa restriccions legislatives existents des de temps de l'administració Bush que impedien la contribució econòmica a l'organització si es donava el cas d'admissió de Palestina.^[3]

D'acord amb els Acords d'Oslo, Cisjordània i la Franja de Gaza foren dividides en àrees A, B, o C, i l'ANP establí una divisió administrativa en 16 governacions.

• L'àrea A correspon a les zones sota control civil i militar palestí (la totalitat de la Franja de Gaza i diversos enclavaments cisjordans).

• L'àrea B correspon a les zones administrades per l'ANP però sota control militar israelià (la major part de Cisjordània).

• L'àrea C correspon a les zones sota control civil i militar israelià (els assentaments israelians a Cisjordània).

Des de la Batalla de Gaza (2007), tota la Franja de Gaza és sota control de Hamas, fora del control de l'ANP.