Cuó

espècie de cànid

El cuó[2] (Cuon alpinus) és una espècie de cànid salvatge asiàtic i l'únic membre vivent del gènere Cuon.

Infotaula d'ésser viuCuó
Cuon alpinus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació61 dies Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima16,1 anys Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
En perill
UICN5953 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaCanidae
GènereCuon
EspècieCuon alpinus Modifica el valor a Wikidata
(Pallas, 1811)
Nomenclatura
ProtònimCanis alpinus Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Taxonomia i evolució

Subespècies extintes

C. a. europeaeus: subespècie extinta del Plistocè mitjà i superior (possiblement Holocè) d'Europa.

Subespècies actuals

Se'n reconeixen dos grups filogeogràfics:

Grup septentrional: distribuït a l'Àsia Oriental arribant al sud fins a l'Himàlaia i al riu Ian-tsé. Inclou:

  • C. a. alpinus: inclou antiquus.
  • C. a. fumosus
  • C. a. hesperius: inclou jason.
  • C. a. primaveus
  • C. a. laniger

Grup meridional: Distribuït a l'Àsia Sud-Oriental, des de l'Índia fins al Sud de la Xina i arribant a Malàsia i Sumatra. Inclou:

  • C. a. lepturus: inclou poblacions clamitans
  • C. a. dukhunensis
  • C. a. adjustus
  • C. a. infuscus: sinònim de C. a. rutilans
  • C. a. sumatrensis
  • C. a. javanicus

Descripció

Pesa de 12 a 20 kg, fa uns 90 cm de llargada i uns 50 cm d'alçada fins a les espatlles.[3] La cua fa de 35 a 45 cm de llargada. El dimorfisme sexual és poc considerable. El musell és ample i curt. Les orelles són grosses i arrodonides.[4]

El pelatge del darrere i els costats és de vermell a marró i la resta blanquinós.

El cuó corre el perill d'encomanar-se de malalties infeccioses si es troba amb altres animals, especialment cànids com els gossos. Aquest cànid asiàtic és un supervivent del darrer període glacial.[5]

Distribució i hàbitat

El cuó és originari del sud de l'Àsia. Històricament es distribuïa per l'Índia, la Xina i fins a Malàisia i Indonèsia amb Java com a límit sud. En el passat geològic també vivia a Europa[6] (incloent-hi els Països Catalans[7]) i Nord-amèrica.[8] Darrerament, ocupa una àrea molt més reduïda.

Viu en hàbitats diversos, normalment en boscos secs o humits caducifolis, però també a la jungla i a la selva, i fins i tot en prats alpins o l'estepa. Als deserts no n'hi ha.

Ecologia i comportament

És sobretot diürn i caça preses petites com les llebres. Tanmateix, en grup, pot caçar cérvols i -tot i que rarament- gaurs.

Estat de conservació

L'espècie es considera en perill d'extinció i s'estima una població d'entre 950-2200 individus adults.[9]

Referències

Bibliografia

  • Antón, M. Sabertooth (en anglès). Indiana University Press, 2013. ISBN 9780253010490. 
  • Ceballos, G.; Arroyo-Cabrales, J.; Medellín, R. A.; Medrano González, L.; Oliva, G. «Diversity and Conservation». A: Ceballos, G. Mammals of Mexico (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2014. ISBN 9781421408798. 
  • Ripoll, M. P.; Morales Pérez, J. V.; Sanchis Serra, A.; Aura Tortosa, J. E.; Montañana, I. S. «Presence of the genus Cuon in upper Pleistocene and initial Holocene sites of the Iberian Peninsula: new remains identified in archaeological contexts of the Mediterranean region» (en anglès). Journal of Archaeological Science, 37, 3, 2010, pàg. 437–450. DOI: 10.1016/j.jas.2009.10.008.}

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuó
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica