Doctor de l'Església

En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe. Aquest honor és concedit molt rarament, sols pòstumament, i només després de la canonització.

Originalment, els quatre Doctors de l'Església eren Ambròs de Milà, Sant Agustí, Sant Jerònim i el Papa Gregori I. Havien estat designats el 1298 i eren coneguts com els Grans Doctors de l'Església d'Occident. El 1568 el papa Pius V va reconèixer els Grans Doctors de l'Església d'Orient: Joan Crisòstom, Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Sant Atanasi d'Alexandria. Tot i que el beat mallorquí Ramon Llull era conegut com a Doctor Illuminatus, oficialment no es considera un Doctor de l'Església.

Les obres dels doctors són molt diverses en forma i temàtica: Ambròs i Gregori I han deixat epístoles i breus tractats; Caterina de Siena i Joan de la Creu escrigueren teologia mística; i Agustí i Bellarmino va defensar l'Església contra l'heretgia. També hi trobem llibres d'història com el de Beda, o els tractats de teologia del filòsofs escolàstics com Anselm de Canterbury d'Albert Magne o Sant Tomàs d'Aquino.

Fins al 1970, cap dona havia estat nomenada doctora de l'església, però des d'aleshores, de les sis addicions a la llista, quatre han estat dones. Dels 34 doctors de l'església de la llista actual, 18 van morir abans del cisma d'Orient el 1054 i per tant també són venerats per l'Església Ortodoxa. Dinou eren bisbes, vint-i-set sacerdots, un diaca, tres monges, 24 europeus, tres africans, i set asiàtics.