President del Govern d'Espanya

cap de govern executiu d'Espanya

El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya,[1] equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries. El president del govern és elegit pel Congrés dels diputats,[2] la cambra baixa del parlament espanyol per mitjà d'un procés anomenat el "debat d'investidura" i després nomenat formalment pel rei davant del qual realitza el jurament o la promesa del càrrec.

Infotaula de càrrec políticPresident del Govern d'Espanya
TitularPedro Sánchez Modifica el valor a Wikidata
des del 2 juny 2018 Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPalau de la Moncloa Modifica el valor a Wikidata
Nomenat permonarca d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
InstitucióGovern d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Salari83.080,02 euros i 84.845,16 euros Modifica el valor a Wikidata
Suplentvicepresident del Govern d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
LlistaLista dels Presidents del Govèrn d'Espanha (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblamoncloa.gob.es Modifica el valor a Wikidata

El vicepresident del govern és nomenat pel rei després de ser proposat pel president del govern.[cal citació]

L'elecció del president del govern no es realitza de manera directa pels electors, sinó de manera indirecta pel poder legislatiu. Després de les eleccions legislatives que es realitzen cada quatre anys, el líder del partit majoritari o de la coalició majoritària és proposat com a president de govern pel rei d'Espanya després de ser elegit al Congrés dels Diputats.[cal citació]

Funcions

Les seves funcions s'estableixen en els articles 97 i 116 de la Constitució Espanyola de 1978.[cal citació]

Les seves funcions són:[3]

  • Direcció de l'acció del govern.
  • Coordinació de les funcions dels altres membres del govern.
  • Representació del govern.
  • Establir un programa i determinar les directrius de la política (tant interior com exterior) i vetllar pel seu compliment.
  • Dirigir la política de defensa.
  • Convocar, presidir i fixar l'ordre del dia per a les reunions del Consell de Ministres.
  • Refrendar els actes del Rei d'Espanya i sotmetre-li, per a la seva sanció, les normes jurídiques amb rang de llei.
  • Interposar recursos d'inconstitucionalitat.
  • Crear, modificar i suprimir els departaments ministerials i les secretaries d'estat.
  • Proposta al rei el nomenament i la separació dels vicepresidents i ministres.
  • Resoldre els conflictes d'atribucions de competències entre els ministeris.
  • Impartir instruccions als altres membres del govern.

Estructura orgànica de la Presidència

L'estructura està regulada pel Reial Decret 3773/1982 de 22 de desembre, l'Acord del Consell de MInistres de 22 de desembre de 1982 i el Reial Decret 838/1996 de 10 de maig.[4]

Està format per:

  • Secretaria General de la Presidència: es caracteritza per tindre el rang de secretari d'estat i s'estructura en departaments amb nivell de direcció general: vicesecretaria general, protocol de la presidència del govern, seguretat de la presidència del govern i infraestructura i seguiment per a situacions de crisis.[4]
  • Gabinet de la Presidència del Govern: es dedica a l'assistència política i tècnica facilitant-lo informació política i tècnica, assessorant-lo, facilitant-li la coordinació de l'acció del govern sabent les activitats, programes i plans dels distints ministeris i fent les funcions i activitats manades pel president. Està dirigit per un director amb rang de secretari d'estat, del qual en depén un subdirector amb rang de subsecretari. S'estructura en diversos departaments: assumptes econòmics i socials, internacional i defensa, educació i cultura, anàlisi i estudis i assumptes institucionals.
  • Oficina de Ciència i Tecnologia: amb un director general.
  • Oficina del Pressupost: el titular té rang de secretari d'estat i assisteix en la formulació de la política pressupostària i el seguiment dels Pressupostos Generals de l'Estat.[5]

Història

Des de 2011 i fins 2018 el president del govern espanyol fou Mariano Rajoy Brey, cap del Partit Popular, i el 2 de juny de 2018 fou substituït per Pedro Sánchez Pérez-Castejón del PSOE després d'una moció de censura al Congrés dels Diputats.

La residència oficial i seu del govern des de 1977 és el Palau de la Moncloa a Madrid.

El 2015 el partit polític Ciudadanos proposà multiplicar el salari d'aquest càrrec, ascendint a 78.000 euros anuals.[6]

La relació del President amb els ministres és el de ser un superior jeràrquic.[7] La Llei del Govern de 1997 estableix que la competència de crear, modificar o suprimir els departaments ministerials la té el President, competència que exerceix mitjançant Decret.[8]

Llista de presidents del govern des de 1977

Pedro SánchezMariano RajoyJosé Luis Rodríguez ZapateroJosé María AznarFelipe GonzálezLeopoldo Calvo-SoteloAdolfo Suárez


#LegislaturaNomInici mandatFi mandatPartit polític
1Constituent Adolfo Suárez González15 de juny de 197725 de febrer de 1981[a]Unió de Centre Democràtic
I
2 Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo25 de febrer de 19812 de desembre de 1982
3II Felipe González Márquez2 de desembre de 19823 de març de 1996Partit Socialista Obrer Espanyol
III
IV
V
4VI José María Aznar López3 de març de 199614 de març de 2004Partit Popular
VII
5VIII José Luis Rodríguez Zapatero14 de març de 200420 de novembre de 2011Partit Socialista Obrer Espanyol
IX
6X Mariano Rajoy Brey20 de novembre de 20111 de juny de 2018[b]Partit Popular
XI[c]
XII
7 Pedro Sánchez Pérez-Castejón1 de juny de 2018[d]Actualment en el càrrecPartit Socialista Obrer Espanyol
XIII
XIV
XV

Vegeu també

Notes

Referències

Bibliografia

  • Rebollo Delgado, Lucrecio; Pais Rodríguez, Ramón. Introducción al derecho I (Derecho público). Madrid: Dykinson, 2004. ISBN 84-9772-331-7. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: President del Govern d'Espanya
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica