Tomàs Garcés i Miravet

Poeta, advocat i editor català (1901-1993)

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 9 d'octubre de 1901 - Barcelona, 16 de novembre de 1993) fou un advocat, poeta, traductor i professor universitari català. A més a més, també és rellevant la seva contribució en el camp del periodisme i de la crítica literària.

Infotaula de personaTomàs Garcès i Miravet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1993 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou (Dep. III, illa 2a, tomba menor 14) 
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor.
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsJordi Garcés i Brusés, Carme Garcés Brusés Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 9c42ae74-1f48-4cc2-8e19-437cc8a596f7 Discogs: 3333713 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Fou fill de Buenaventura Garcés Bermejo, de Paredes de Sigüenza, i de Maria Miravet, de Tremp.[1]

De ben petit fou amic de Joan Salvat-Papasseit, l'obra del qual el marcà profundament. Va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. En esclatar la Guerra Civil espanyola fugí a França, on fou professor de castellà a la Universitat de Tolosa i intimà amb Josep Sebastià Pons.

Retornà a Catalunya el 1947. El 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 li fou atorgada la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona, i el 1993 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural sis mesos abans de morir a Barcelona. És pare de Jordi Garcés i Brusés i avi de Marina Garcés.

Al llarg dels anys passà bona part del seu temps lliure al poble de la Selva de Mar on la família s'hi estava durant festes i part de l'estiu. El poble i els seus entorns foren font d'inspiració per a Garcés, com fa palès en algunes de les seves obres.[2][3]

Obra literària

Col·laborà en les revistes "Mar Vella", de la qual fou el fundador; "La Publicitat", on signà sota el pseudònim de Ship-Boy; "Ariel", "Serra d'Or", la "Revista de Poesia", "Revista de Catalunya", "D'Ací i d'Allà", i "La Revista". Així mateix fou un dels fundadors dels "Quaderns de Poesia".

Considerat com "el poeta català de la cançó", pel seu estil de versos curts i estrofes regulars, se'l va identificar amb la poesia neopopulista de Federico García Lorca i Rafael Alberti, i els seus poemes foren musicats per Eduard Toldrà i Xavier Gols entre d'altres. Va fer una entrada de cavall sicilià en el panorama de la poesia catalana de la dècada del 1920 amb Vint cançons, el seu primer llibre de versos.

Poesia

Prosa

  • 1926: Paisatges i lectures
  • 1933: Notes sobre poesia
  • 1962: Quadern de la Selva
  • 1972: Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits
  • 1981: Els dotze llibres d'Agelet
  • 1984: El temps que fuig (Premi Crítica Serra d'Or de dietari, 1985)
  • 1985: Cinc converses amb Joaquim Ruyra, Víctor Català, Pompeu Fabra, Josep Carner, Guerau de Liost
  • 1988: Prosa completa I
  • 1991: Prosa completa II

Traducció

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio