Getxo

Sembla que l'església d'Andramari, fundada en el segle xi, va ser la primitiva matriu principal de l'elizate seguint el costum^[1] entre els reis i persones distingides del país fundar colònies a terres inhabitades incultes per convertir el terreny en terreny cultivable, edificant allí una església. La primera documentació de població a Getxo és de 1390 segons consta en la Crónica de siete casas de Vizcaya y Castilla de Lope García de Salazar, i en 1515 era d'unes 20 fogatges, al voltat de l'església.^[2] Durant la Guerra de Bàndols els seus habitants es van alinear amb els Oñatins.^[3]

El territori es conformava en bens territorials i bens senyorials, i cap al segle xvi la població es forma en dos nuclis, un de pescadors de litoral a Algorta, i un altre en l'interior en la zona de Santa Maria, dedicat al blat i la poma en una zona limitada, que fins a la canalització del Gobela en el segle xvii no va poder créixer.^[4] La família Guecho-Mariartu es va convertir en la dominadora del territori i disposava del monopoli dels molins.^[5] Al segle XVII es va introduir el blat de moro, que va tenir molt èxit en la zona de la Fadura al voltant del Gobela i el Larrañazubi,^[6] i al final del segle XIX ja era el conreu principal.

En 1558 s'havia conclòs el condicionament del Gobela i la construcció del port d'Areeta per evitar els efectes desastrosos dels moviments de la barra de la Ria de Bilbao tenia sobre el transport marítim,^[7] i un cop Bilbao va aconseguir el control del comerç a gran escala enfront de Portugalete, Getxo va reivindicar la jurisdicció sobre els arenals i la ria, que aconseguí en 1585.^[8] El Port Vell es va construir cap al segle xviii, i amb ell, el poble d'Algorta. Al segle xix, Espanya va dur a terme la desamortització de les esglésies i les terres públiques, i com a conseqüència es van vendre els arenals comunals i es va crear l'Areeta.

En 1856, aprofitant la desamortització de Madoz, Máximo Aguirre Ugarte va comprar les els terrenys comunals de la platja i la maresma de Lamiako per dessecar-les i construir un balneari a l'estil de la costa de Biarritz,^[9] i que es convertí en la urbanització planificada més gran a Biscaia fins al pla d'eixample de Bilbao de 1876.^[10] Immediatament va engegar la consolidació i fixació dels terrenys mitjançant un projecte de 1859 de l'arquitecte Pedro de Belaunzaran d'acord a les experiències de les Landes franceses, amb l'obertura d'una nova llera al Gobela, obrint un canal recte que ho comunicava amb el riu Udondo, alinant-lo al tram final i instal·lant una resclosa i molls a prop de la desembocadura.^[11]

Amb la construcció a partir de 1877 del port exterior de Bilbao per part de l'enginyer Evaristo de Churruca y Brunet van desaparèixer la platja de las Arenas^[12] i amb ella els balnearis, quedant el turisme de temporada a la platja d'Ereaga.

Promoguda pels promotors de les urbanitzacions de Getxo, en 1887 es va inaugurar el Ferrocarril económico de Bilbao a Las Arenas,^[13] i en 1893 la compañía Ferrocarril de Las Arenas a Plencia,^[14] absorbides respectivament en 1899 i 1900 per la Compañía de los Ferrocarriles de Santander a Bilbao.^[15] El Pont de Biscaia sobre la ria de Bilbao, que Getxo comparteix amb Portugalete fou inaugurat el 1893^[16] per la necessitat d'unir els balnearis existents en ambdós marge de la ria, destinats a la burgesia industrial i als turistes de finals del segle xix, sense interrompre el tràfic de vaixells a l'entrada de la ria. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2009. Fruit de noves desamortitzacions, a principis de segle sorgeixen nous eixamples a Achecolandeta, Neguri i Zugazarte.^[17]

Tenia 5.442 habitants el 1900, 19.309 el 1950 i 80.770 el 2009.

Distribució per barris

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica de Getxo entre 1842 i 2009
Font:Institut Nacional d'Estadística espanyol

• Areeta/Las Arenas: Las Arenas, Romo i Gobela
• Neguri: Neguri i Aiboa.
• Algorta: Algorta centre, Sarrikobaso, Arrigunaga, La Humedad i Aldapas.
• Getxoko Andra Mari/Santa Maria de Getxo

  

• 1852 - Juan A. de Zubiaga
• 1854 - Juan Ignacio de Sarría
• 1864 - Juan B. Manene
• 1872 - Julián Mandaluniz
• 1873 - Mariano Basauri
• 1874 - Juan Manuel de Ugarte
• 1876 - Juan María Ugarte
• 1877 - Marcos Uría
• 1879 - José R. Arecheta Barrenechea
• 1882 - Manuel Zalduondo
• 1883 - José Antonio de Uriarte
• 1887 - Pedro de Amézaga
• 1890 - Eladio Sustacha
• 1891 - Santiago Diliz y Arana
• 1897 - Juan José Bilbao y Amézaga
• 1899 - Juan Bta. Ibarra
• 1902 - José Zubiaga y Careaga
• 1904 - Cándido Arrola y Aqueche
• 1906 - Julio Oriosolo y Cortina
• 1909 - Ildefonso Arrola Bilbao
• 1912 - Tomás Urquijo Aguirre
• 1916 - Eduardo Aburto Uribe
• 1920 - Jacinto Araluce Ajuria
• 1922 - Constantino Zabala
• 1923 - José Martín Zabala
• 1924 - Luis Urresti Campuzano
• 1927 - Juan L. Prado
• 1931 - Pedro Careaga
• 1931 - José Antonio Aguirre (PNB)
• 1939 - José Luis Oriol
• 1940 - Salvador Basagoiti Ruiz
• 1941 - Cándido Bilbao Basterra
• 1942 - Joaquín Ibargüengoitia Cortázar
• 1944 - Juan Bta. Merino Urrutia
• 1960 - Rafael Fernández de Tejada
• 1964 - Fernando Ybarra López-Dóriga
• 1967 - Pedro Arístegui Bengoa
• 1969 - Pedro de Zubiria y Garnica
• 1979 - Jesús Javier Aguirre Bilbao (PNB)
• 1980 - Francisco Javier Urrechua Líbano (PNB)
• 1983 - Juan Ramón Barquín Gaztelurrutia (PNB)
• 1987 - Javier de Sarria Landarte (PNB)
• 1991 - Humberto Cirarda Ortiz de Antiñano (PNB)
• 1999 - Iñaki Zarraoa Zabala (PNB)
• 2007 - Imanol Landa Jauregui (PNB)
• 2019 - Amaia Agirre Muñoa (PNB)

Polítics:

• José Antonio Aguirre, polític i empresari. Alcalde de Getxo i Primer Lehendakari del Govern Basc.
• Humberto Cirarda, Alcalde de Getxo entre 1991 i 1999.
• Iñaki Zarraoa, Alcalde de Getxo entre 1999 i 2007, i Director General d'EiTB entre 1991 i 1999.
• Jose Luis Bilbao, Diputat General de Biscaia pel PNB des de 2003
• Paul Ríos, coordinador de Lokarri des de 2006
• Ramón de la Sota, fundador d'Astilleros Euskalduna i exDiputat General de Biscaia
• Pedro Morenés, Ministre de Defensa del govern espanyol des de 2011.
• Fernando Ybarra López-Doriga, ex president d'honor de Sevilla de Electricidad i ex president franquista de la Diputació de Biscaia
• Antonio María de Oriol Urquijo, ex ministre de Justícia durante la dictadura franquista i ex president del Consell d'Estat
• Ignacio Satrustegui, ex president del Banco Urquijo i procurador a Corts franquistes
• Manuel Valdés Larrañaga, cofundador de Falange Española
• Federico Krutwig, polític i escriptor