Jocs Olímpics d'Estiu de 1964

La ciutat de Tòquio havia estat escollida, anteriorment, per a la realització dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1940, si bé aquesta ciutat fou reemplaçada per Hèlsinki (Finlàndia) a l'inici de la Segona Guerra Sinojaponesa l'any 1937. Finalment, però, aquests Jocs serien cancel·lats per l'esclat de la Segona Guerra Mundial a Europa.

El 26 de maig de 1959 en la 55a Sessió Plenària del Comitè Olímpic Internacional (COI), reunida a la ciutat de Múnic (Alemanya Occidental), fou escollida la ciutat de Tòquio com a organitzadora dels Jocs Olímpics d'estiu de 1964 per davant de Detroit:^[1]

Votacions de 1964
Ciutat	Comitè Olímpic	Ronda 1
Tòquio	Japó	34
Detroit	Estats Units	10
Viena	Àustria	9
Brussel·les	Bèlgica	5

En aquests Jocs participaren un total de 93 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els comitès d'Algèria, Camerun, Congo, Madagascar, Mali, Mongòlia, Nepal, Níger, República Dominicana, Rhodèsia del Nord (actual Zàmbia), Senegal, Tanganyika (actual Tanzània) i el Txad.

Líbia, si bé fou inicialment inclosa com a participant, fou expulsada dels Jocs abans d'iniciar-se la competició; així mateix fou exclosa de la competició Sud-àfrica a conseqüència de l'aplicació del règim de l'apartheid. Els atletes de la República Democràtica Alemanya i la República Federal Alemanya novament competiren sota una mateixa bandera (Equip Unificat Alemany).

Deixaren de participar en els Jocs la Federació de les Índies Occidentals, si bé dos dels seus membres integrants (Jamaica i Trinitat i Tobago) participaren sota la seva pròpia bandera; Fidji, Haití, Indonèsia, Malta, San Marino, Surinam i Sudan, i en aquesta edició els esportistes de Singapur competiren sota la bandera de Malàisia. Retornaren, així mateix, a la competició Bolívia, Costa d'Ivori i Costa Rica.

La música per a la cerimònia inaugural la va compondre el compositor japonès Toshiro Mayuzumi (1929-1997).

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 163 proves de 19 esports diferents:

	Esports als Jocs Olímpics de Tòquio
Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Vela | Voleibol | Waterpolo demostració: Beisbol | Budō

• Asaka Nezu Park – Pentatló modern (hípica)
• Asaka Shooting Range – Pentatló modern (tir olímpic) i tir olímpic (pistola/rifle)
• Chofu – Atletisme (marató, 50 km walk)
• Enoshima – Vela
• Estadi atlètic Nishikyogoku – Futbol (preliminars)
• Estadi d'hoquei herba Komazawa – Hoquei herba
• Estadi Komazawa – Futbol (preliminars)
• Estadi Mitsuzawa – Futbol (preliminars)
• Estadi Nagai – Futbol (preliminars)
• Estadi Olímpic – Atletisme, hípica (salts per equips) i futbol (final)
• Estadi Ōmiya – Futbol (preliminars)
• Estadi de rugbi Chichibunomiya – Futbol (preliminars)
• Estadi de voleibol Komazawa – Voleibol (preliminars)
• Fuchu – Atletisme (marató, 50 km walk)
• Gimnàs cultural del Yokohama – Voleibol
• Gimnàs Komazawa – Lluita
• Gimnàs metropolità de Tòquio – Gimnàstica
• Hachioji – Ciclisme (carretera)
• Hachiōji (velòdrom) – Ciclisme (pista)
• Karasuyama-machi – Atletisme (marató, 50 km walk)
• Karuizawa – Hípica
• Korakuen Hall – Boxa
• Llac Sagami – Piragüisme
• Gimnàs Nacional Yoyogi – Bàsquet (final), natació, pentaló modern (natació) i salts
• Nippon Budokan – Judo
• Sasazuka-machi – Atletisme (marató, 50 km walk)
• Shibuya Public Hall – Halterofília
• Shinjuku – Atletisme (marató, 50 km walk)
• Toda Rowing Course – Rem
• Tokorozawa Shooting Range – Tir olímpic (fossa olímpica)
• Piscina metropolitana de Tòquio – Waterpolo
• Universitat de Tòquio – Pentatló modern (cross)
• Waseda Memorial Hall – Esgrima i pentatló modern (esgrima)

• El govern va aprovar un crèdit de 1.800 milions de dòlars per a l'acondicionament de la ciutat de Tòquio per al desenvolupament dels Jocs Olímpics. Aquesta ciutat es va transformar radicalment en aquella època: obrers organitzats en quatre torns ininterromputs van construir la majoria d'instal·lacions esportives i van modernitzar la ciutat. La inversió total dels jocs s'estima entorn dels 3.000 milions de dòlars.
• Aquests foren els primers Jocs Olímpics televisats en color i transmesos en directe per satèl·lit a Nord Amèrica i Europa. Els nous avanços tecnològics es deixaren veure en els jocs gràcies a la utilització de la càmara lenta i del registre dels temps exactes mitjançant la utilització d'ordinadors.
• Yoshinori Sakai fou el responsable d'encendre el peveter olímpic en la cerimònia d'obertura dels Jocs. Sakai va néixer el 6 d'agost de 1945 a la ciutat d'Hiroshima, el mateix dia en què fou llançada la bomba atòmica d'Hiroshima.
• El judo i el voleibol, esports molts populars al Japó, foren introduïts al programa olímpic de forma permanent. Així mateix s'introduí la prova femenina de pentatló en les proves atlètiques.
• La gimnasta soviètica Larissa Latínina aconseguí les seves últimes sis medalles olímpiques en la seva tercera participació en uns jocs, aconseguint ser l'esportista més premiada de la història amb un total de 18 medalles olímpiques.
• L'australiana Dawn Fraser aconseguí vèncer, per tercer cop consecutiu, la prova final dels 100 metres lliures en natació, un fet que també aconseguí el soviètic Vyacheslav Ivanov en la prova de scull individual de rem.
• L'etíop Abebe Bikila es convertí en el primer esportista a revalidar el títol de la marató.
• L'atleta nord-americà Billy Mills, especialista de distàncies curtes, va sorprendre a l'aconseguir la victòria en la prova de 10000 metres llisos. Fins al moment és l'única victòria d'un esportista nord-americà en aquesta prova.
• Bob Hayes aconseguí guanyar el títol dels 100 metres llisos amb un temps de 10.0 segons, igualant el rècord mundial. Durant la realització de les semifinals d'aquesta prova realitzà un temps de 9.9 segons, però no fou reconegut com a temps reals per culpa del vent.

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1964. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu de 1964
Posició	País				Total
1	Estats Units	36	26	28	90
2	Unió Soviètica	30	31	35	96
3	Japó	16	5	8	29
4	Alemanya	10	22	18	50
5	Itàlia	10	10	7	27
6	Hongria	10	7	5	22
7	Polònia	7	6	10	23
8	Austràlia	6	2	10	18
9	Txecoslovàquia	5	6	3	14
10	Regne Unit	4	12	2	18

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON	Disciplina				Total
Don Schollander	Estats Units	Natació	4	0	0	4
Yukio Endo	Japó	Gimnàstica	3	1	0	4
Shuji Tsurumi	Japó	Gimnàstica	1	3	0	4
Borís Xakhlín	Unió Soviètica	Gimnàstica	1	2	1	4
Viktor Lisitsky	Unió Soviètica	Gimnàstica	0	4	0	4
Hans-Joachim Klein	Alemanya	Natació	0	3	1	4
Steve Clark	Estats Units	Natació	3	0	0	3
Franco Menichelli	Itàlia	Gimnàstica	1	1	1	3
Frank Wiegand	Alemanya	Natació	0	3	0	3

Categoria femenina

Nom	CON	Disciplina				Total
Larissa Latínina	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	2	2	6
Věra Čáslavská	Txecoslovàquia	Gimnàstica	3	1	0	4
Sharon Stouder	Estats Units	Natació	3	1	0	4
Polina Astàkhova	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	1	1	4
Kathy Ellis	Estats Units	Natació	2	0	2	4
Irena Szewińska	Polònia	Atletisme	1	2	0	3
Edith McGuire	Estats Units	Atletisme	1	2	0	3
Mary Bignal-Rand	Regne Unit	Atletisme	1	1	1	3