6 d'agost

Països Catalans

• 1835, Barcelona: Una multitud enfurismada incendia la Fàbrica Bonaplata durant una bullanga.
• 1912, Sabadell: Es juga el primer partit de futbol nocturn il·luminat d'Espanya entre el CE Sabadell i el FC Barcelona.^[1]
• 2008: S'estrena a Espanya la pel·lícula WALL·E, produïda per Pixar (amb algunes còpies doblades al català a Catalunya).

Resta del món

• 1806: Francesc I d'Àustria decreta la supressió del Sacre Imperi.
• 1905, Cabestany: Maria Montserrat Capdevila d'Oriola, una de les primeres matemàtiques de l'Estat espanyol (m. 1993).^[2]
• 1920, Londres, Regne Unit: Els escoltes reunits en el Primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell cap escolta mundial.^[3]
• 1926: Gertrude Ederle, nedadora estatunidenca, esdevé la primera dona en creuar nedant el Canal de la Mànega, batent el rècord masculí existent fins aquell moment.^[4]
• 1945, Hiroshima, Imperi Japonès: El bombarder B-29 estatunidenc Enola Gay pilotat per Paul Tibbets, llança sobre la ciutat Little Boy, la primera bomba atòmica usada contra població civil en el bombardeig d'Hiroshima.^[5]
• 2012, Aeolis Palus, Mart: El rover Curiosity aterra a Mart per una missió de dos anys, que es perllongarà molt més.^[6]
• 2004: La Cort Suprema d'Austràlia, falla en el cas Al-Kateb contra Godwin, que la detenció indefinida d'una apàtrida fou ajustada al dret.

Països Catalans

• 1837 - Pollença: Alberta Giménez i Adrover, religiosa i professora mallorquina (m. 1922).^[7]
• 1909 - Barcelona: Elvira-Augusta Lewi, escriptora i periodista catalana (m. ca. 1970).^[8]
• 1910 - Argentona: Margarida Abril i Gonzàlez, sindicalista i política catalana (m. 2003).^[9]
• 1925 - Espui: Conxita Grangé i Beleta, resistent antifeixista, supervivent del Camp de concentració de Ravensbrück (m. 2019).^[10]  
• 1932 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians, sacerdot i polític català (m. 2007).
• 1935 - Lleida: Trini Tinturé, historietista i il·lustradora catalana (m. 2024).^[11]
• 1940 - Vilanova de Raò: Christiane Frenay, pintora, gravadora i dissenyadora gràfica rossellonesa.^[12]
• 1942 - Barcelona: Quico Pi de la Serra, és un guitarrista i cantautor català, considerat un dels representants històrics de la Nova Cançó.
• 1960 - Manresa, Bages: Rosa Maria Miró i Roig, matemàtica catalana.^[13]

Resta del món

• 1180 - Kyoto (Japó): emperador Go-Toba va ser el 82è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
• 1619 - Venècia (República de Venècia): Barbara Strozzi, cantant i compositora italiana (m. 1677).^[14]
• 1651 - Senta Mundana (França): François Fénelon, teòleg i escriptor francès (m. 1715).
• 1667 - Basilea (Suïssa): Johann Bernoulli, metge i matemàtic suís, un dels iniciadors del càlcul infinitesimal (m. 1748).
• 1775 - Versalles (França): Lluís XIX de França, Duc d'Angulema i delfí de França. Des de 1836 fou el cap de la casa reial de Borbó a França i pretendent legitimista al tron francès.
• 1841 - Aiud, Transsilvàniaː Florence Baker, exploradora britànica (m. 1916).^[15]
• 1860 - Den Helder, Països Baixos: Aletta Ruijsch, pintora i dibuixant holandesa (m. 1930).^[16]
• 1881 - Lochfield, Escòcia: Alexander Fleming, biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina (m. 1955).^[17]
• 1902 - Berlín: Margarete Klose, mezzosoprano alemanya (m. 1968).^[18]
• 1911 - Jamestown, Nova York: Lucille Ball, actriu còmica estatunidenca (m. 1989).^[19]
• 1917 - Bridgeport (EUA): Robert Mitchum, actor estatunidenc (m. 1997).
• 1928:
  • Pittsburgh, Pennsilvània, EUA: Andy Warhol, artista, figura central del corrent artístic del pop art.^[20]
  • Nimes (França): Jean Carrière, productor de ràdio i televisió,crític musical i escriptor. Premi Goncourt de l'any 1972 per la seva novel·la "L'Epervier de Maheux" (m. 2005)
• 1930 - Chicago: Abbey Lincoln, cantant, compositora de jazz i actriu estatunidenca (m. 2010).^[21]
• 1932 - Hammersmith, Londres, Anglaterra: Gordon Howard Eliot Hodgkin fou un pintor i gravador britànic.
• 1936 - Vladivostok, Rússia: Svetlana Fedosséieva és una arqueòloga russa.
• 1968 - Ankara, Turquia: Aslı Şafak, presentadora de televisió i escriptora turca.
• 1973 - Clifton, Nova Jersey, Estats Units: Vera Farmiga és una actriu i directora de cinema estatunidenca d'origen ucraïnès.
• 1981 - Bucarest, Romania: Linda Maria Baros, poetessa, traductora i crítica en llengua francesa i romanesa.^[22]

Països Catalans

• 1162 - Borgo San Dalmazzo, Piemont: Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.
• 1458 - Vaticà, Estats Pontificis: Alfons de Borja, que regnà com a papa amb el nom de Calixt III; era valencià i de parla catalana (n. 1358).
• 1929 - Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta en català, proclamat mestre en Gai Saber el 1900 (n. 1861).
• 1936 - Serra de Guadarrama, Castella: Josep Sunyol i Garriga, polític català i president del Barça, afusellat per les tropes nacionals (n. 1898).
• 1988 - Madrid: Maria Dolors Calvet i Prats, concertista de piano, compositora i poetessa (n. 1907).^[23]
• 2015 - Badalona, Barcelonès: Joan Argenté i Artigal, poeta i advocat català (n. 1931).^[24]
• 2017 - Màlaga, Andalusia: Josep Manel Casanova i Capdevila fou un futbolista català de la dècada del 1970, i més tard entrenador i director tècnic.

Resta del Món

• 1167 - Roma: Alexandre de Lieja, príncep-bisbe del principat de Lieja
• 1660 - Madrid: Diego Velázquez, pintor.
• 1872 - Rivergaro, Piacenza: Benedetta Rosmunda Pisaroni, soprano-contralt italiana (n. 1793).^[25]
• 1925 - Bolonya: Gregorio Ricci-Curbastro, matemàtic italià (n. 1853).^[26]
• 1932 - Bystřice Hostynem: Eduard Tregler, organista, compositor i mestre txec.
• 1954 - Fontainebleau, Françaː Fernande Decruck, compositora, organista i pianista, autora d'obres per a saxòfon (n. 1896).^[27]
• 1962 - Bordeus: Marthe Nespoulous, soprano francesa (n. 1894).^[28]
• 1969 - Viège (Suïssa): Theodor W. Adorno, filòsof i musicòleg alemany.
• 1973 - Marbella, Espanya: Fulgencio Batista, militar i polític cubà, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (n. 1901).^[29]
• 1978 - Vaticà, Roma: Giovanni Battista Montini, que regnà com a papa amb el nom de Pau VI (n. 1897).^[30]
• 1979 - Múnic (Alemanya): Feodor Lynen, bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (n. 1911).^[31]

• 2001 - Salvador, Estat de Bahia, Brasil: Jorge Amado, escriptor brasiler (n. 1912).^[32]
• 2005 - Rigaː Vizma Belševica, poeta, escriptora i traductora letona nominada al premi Nobel de literatura (n. 1931).^[33]
• 2009 - Santiago de Compostel·la: Antonia Ferrín Moreiras, matemàtica, professora i astrònoma gallega.^[34]
• 2011 - Ciutat Quezón, Filipinesː Fe del Mundo, pediatra filipina, fundadora del primer hospital pediàtric de les Filipines (n. 1911).^[35]
• 2017 -
  • Mandurah, Western Australia, Austràlia: Betty Cuthbert, fou una atleta australiana, guanyadora de quatre medalles olímpiques d'or en proves de velocitat entre 1956 i 1964.
  • Poitiers, França: Nicole Bricq, fou una política francesa militant del Partit Socialista.

• Dia Nacional a Bolívia.
• La festa de la Transfiguració de Jesús és celebrada com a Sant Salvador a diversos indrets: aquesta advocació és patró d'Artà i de la marina eivissenca

Santoral^[36]

Església Catòlica^[37]

• Sants al Martirologi romà (2011): La Transfiguració del Senyor; sants Just i Pastor, màrtirs (305); Hormisdes I, papa (523).
  • Beats: Octavià de Savona, bisbe (1132); Joscelí de Luxemburg (Schetzel, Ghislain, Gocelin o Joscelin), anacoreta (1138); Anna Maria Rubatto, fundadora (1904); Carlos López Vidal, màrtir (1936); Tadeusz Dulny, màrtir (1942).
• Sants: Magne de la Pulla, bisbe (250); Jaume d'Amida, eremita (ca. 500); Esteve de Cardeña i companys, màrtirs (872). Urbici d'Urgell, bisbe; Urbici de Serrateix, bisbe i màrtir.
• Beats: Joscelí de Schlebusch, laic (1149); Hermann el Jueu de Scheda, prior (1173).
• Venerables: Gilbert de Maria Laach, abat (1152); "beat" Matteo da Bascio, fundador dels caputxins; venerable Antoni Margil i Ros, franciscà (1726).
• Servent de Déu Pau VI.

Església Copta

• 30 Abib: Andreu apòstol; Macari i Efrem d'Ahmim, monjos i màrtirs (s. IV).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 19 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 24 de juliol del calendari julià.

• Sants: Cristina de Bolsena, màrtir (ca. 304); Cristina de Tir, màrtir; Hermògenes, màrtir; Capitó i Himeneu, màrtirs; Atenàgores d'Atenes, apologeta; Olímpia de Constantinoble, abadessa (409); Salomtí de Jerusalem, bisbe; Borís i Gleb, prínceps (1015); Policarp de les Coves de Kíev, abat (1162); Maksim Sandovitx, prevere màrtir; Pacomi, abat (1479); Atanasi de Quios, màrtir (1600); Teòfil de Zakintos, màrtir (1635); Bogolep d'Astrakhan, nen (1667); Ticó de Turukhan, monjo (1682); Alfei, diaca màrtir (1937); Nikolai i Ivan, prevres (1942 i 1951).

Església Ortodoxa de Geòrgia

• Sant Hilarió de Twali, monjo (s. XI).

Esglésies luteranes

• Transfiguració del Senyor; Evangèlics de Salzburg.

Esglésies anglicanes

• Transfiguració del Senyor.