26 de maig

Països Catalans

• 1041 - Castell d'Aro, Comtat de Girona: la comtessa Ermessenda de Carcassona lliura el Castell de Benidormiens al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
• 1706 - Xàtiva (la Costera): el mariscal de camp Joan Basset allibera la ciutat, ocupada pels filipistes (guerra de Successió).
• 1850 - Vic (Osona): Teresa Saits i Vilardebò funda la congregació de les Religioses de Sant Felip Neri i la Puríssima Concepció.
• 1921 - Barcelonaː Constitució de la companyia Gran Metropolitano de Barcelona SA, per iniciar la construcció del metro a la ciutat.^[1]
• 1940 - Dunkerque (França): Inici de la batalla de Dunkerque va ser una operació militar que va tenir lloc a Dunkerque, durant la Segona Guerra Mundial. La batalla es va lliurar entre els Aliats de la Segona Guerra Mundial i l'Alemanya Nazi. Com a part de la Batalla de França al Front Occidental, la batalla va ser la defensa i l'evacuació de les forces britàniques i aliades a Europa del 26 de maig al 4 de juny de 1940.^[2]
• 1948 - Portell de Morella: En un assalt a la guàrdia civil moren els guerrillers antifranquistes Ángel Fuertes Vidosa, Manuel Ortiz, José Nieto Martín, Andrés Gómez i Manuel Torres Camallonga.
• 1963 - Mallorca: s'hi celebra l'acabament del Diccionari català-valencià-balear.^[3]
• 1986 - Pere Calders obté el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.^[4]
• 2014 - Sants: l'intent de desallotjament del CSA Can Vies desemboca en una setmana d'incidents coneguts popularment com a #EfecteCanVies.
• 2019 - Eleccions municipals espanyoles i Eleccions al Parlament Europeu.

Resta del món

• 1714 - Florència (Toscana): fundació de la l'actual Biblioteca Nacional de Florència, a partir de la biblioteca llegada per Antonio Magliabechi a la ciutat.
• 1805 - Catedral de Milà, Milà Regne napoleònic d'Itàlia: Napoleó Bonaparte fou coronat rei d'Itàlia.
• 1896, Rússia: Nicolau II és coronat tsar. Serà el darrer monarca rus.
• 1937, Egipte: Admeten aquest país a la Societat de Nacions.^[5]
• 2003 - Macka (Trebisonda, Turquia): hi moren 75 persones, entre les quals 62 militars espanyols, en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan. L'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
• 2018, Kíiv, Ucraïna: el Reial Madrid es proclama campió de la Lliga de Campions per tretzè cop i esdevé el primer que la guanya tres cops seguits en el format Lliga de Campions.

Països Catalans

• 1825 - Barcelona: Jaume Bosch, guitarrista i compositor català (m. 1895).^[6]
• 1924 - Figueres: Maria Tort Xirau, pintora i editora fotogràfica i cinematogràfica (m. 2018).^[7][8]
• 1948 - Barcelona: Carme Nieto, futbolista pionera del futbol femení a Catalunya.^[9]
• 1950 - Molins de Reiː Antònia Castellana i Aregall, política catalana, primera alcaldessa de Molins de Rei en època democràtica.^[10]
• 1972:
  • Sóller, Mallorca: Tòfol Castanyer, corredor de muntanya mallorquí.
  • Reus: Gerard Escoda Nogués, futbolista català (m. 2023).

Resta del món

• 1566, Bozgadh, Imperi Otomà: Mehmet III, soldà otomà des de 1595 fins a la seva mort (m. 1603).^[11]
• 1689, Thoresby, Nottingham: Mary Wortley Montagu, escriptora britànica (m. 1762).^[12]
• 1850, Oulu (Finlàndia): Amélie Helga Lundahl, pintora finlandesa (m. 1914).^[13]
• 1855, Pàdua: Vittoria Aganoor, poetessa italiana (m. 1910).^[14]
• 1859, Imola, Bolonya: Giuseppina Cattani, metgessa patòloga italiana, investigadora del tètanus (m. 1914).^[15]
• 1872, Palènciaː Trinidad Arroyo, intel·lectual i metgessa espanyola, primera dona doctora en oftalmologia i otologia a Espanya (m. 1959).^[16]
• 1877, San Francisco: Isadora Duncan, ballarina i coreògrafa estatunidenca, creadora de la dansa moderna (m. 1927).^[17]
• 1895,
  • Budapest, Imperi Austrohongarès: Paul Lukas, actor hongarès (m. el 1971).
  • Hoboken, Nova Jersey: Dorothea Lange, influent fotoperiodista documental.^[18]
• 1907, Winterset, Iowa (EUA): John Wayne, actor nord-americà, guanyador d'un Oscar, conegut principalment pels seus westerns (m. 1979).
• 1909 - Atizapán, Estat de Mèxic: Adolfo López Mateos. Va ser president constitucional de Mèxic de 1958 a 1964. (m. 1969).^[19]
• 1912 - (Fiume, actualment Rijeka, Croàcia: János Kádár, és el pseudònim de Giovanni Giuseppe Czermanic (més tard Csermanek), polític hongarès, màxim dirigent del seu país durant trenta-dos anys (m. 1989).^[2]
• 1920 - Jamestown, Dakota del Nordː Peggy Lee, cantant estatunidenca de jazz i música popular, compositora i actriu (m. 2002).^[20]
• 1921, Mannheim (Baden-Württemberg, Alemanya): Inge Borkh, soprano alemanya.^[21]
• 1926, Alton, Illinois (EUA: Miles Davis, trompetista, i compositor de jazz, un dels músics més influents i innovadors del segle xx (m. 1991).^[22]
• 1938 - Toronto, Canada: Teresa Stratas, soprano canadenca.^[23]
• 1941, Filadèlfia: Alan Kotok, informàtic americà.
• 1951, Los Ángeles, Califòrniaː Sally Ride, física i astronauta estatunidenca, primera dona nord-americana a viatjar a l'espai (m. 2012).^[24]
• 1955, Hannover: Doris Dörrie, directora de cinema, productora i escriptora alemanya.^[25]
• 1957, Caire, Egipte: Alaa al-Aswany, dentista i escriptor egipci.^[26]
• 1973, Brno, República Txeca: Magdalena Kožená, mezzosoprano txeca.^[27]
• 1989, Istanbul: Buse Coşkun, patinadora artística sobre gel que ha representat a Turquia internacionalment

Països Catalans

• 1939 - Barcelonaː Neus Bouza Gil, jove obrera i miliciana, una de les dotze dones de la Presó de les Corts afusellades al Camp de la Bota pel règim franquista (n. 1916).^[28]
• 1992 - Barcelona: Josep Maria Bernat i Colomina, compositor de sardanes (n. 1925).^[29]
• 1999 - Barcelona: Jordi Maragall i Noble, advocat i polític català, pare de Pasqual i Ernest Maragall (n. 1911).
• 2007 - Barcelona: Josep Maria Puig i Salellas, notari català (n. 1924).^[30]
• 2009 - Barcelona: Alfons Milà, arquitecte català (n. 1924).
• 2014 - Anglès: Esther Boix, pintora i pedagoga catalana (n. 1927).^[31]
• 2015 - Barcelona: Jesús Lizano, filòsof, poeta i pensador llibertari català (n. 1931).^[32]
• 2018 - Barcelona: Màrius Sampere i Passarell, poeta català.
• 2021 - Santiago de Xile: Roser Bru Llop, pintora i gravadora catalana resident a Xile des del 1939 (n. 1923).^[33]

Resta del món

• 1595 - Roma, Estats Pontificis: Sant Felip Neri, fundador de la Congregació de l'Oratori (n. 1515).^[34]
• 1707 - Bourbon-l'Archambault, Regne de França: Francesca Atenea de Rochechouart de Mortemart, Madame de Montespan, amant de Lluís XIV de França (n. 1640).^[35]
• 1831 - Granada, Espanya: Mariana Pineda, heroïna de la causa liberal espanyola (n. 1804).^[36]
• 1907 - Washington, DCː Elizabeth Keckley, esclava, modista i autora estatunidenca (n. 1818).^[37]
• 1922 - Ixelles, Brussel·les, (Bèlgica): Ernest Solvay, químic industrial i filantrop belga (n. 1838).^[38]
• 1929 - Bèlgica: Richard Heintz, pintor impressionista belga.
• 1941 - Marsella: Berthe Sylva, pseudònim de Berthe Faquet, cantant francesa de cafè concert (n. 1885).^[39]
• 1943 - Varsòvia, Alemanya Nazi: Tosia Altman, activista antifeixista polonesa jueva.
• 1946, Tòquio: Tamaki Miura, soprano japonesa, cèlebre intèrpret de Madama Butterfly.^[40]
• 1955 - Circuit de Monza, Itàlia: Alberto Ascari, pilot de Fórmula 1 italià (n. 1918).^[41]
• 1967 - Viena, Àustria: Georg Wilhelm Pabst, cineasta bohemoaustíac (n. 1885).
• 1976 - Todtnauberg, Alemanya Federal: Martin Heidegger, filòsof alemany (n. 1889).^[42]
• 1978 - Beaconsfield, Buckinghamshire, prop de Londresː Tamara Karsàvina, ballarina russa (n. 1885).^[43]
• 1987 - Hermosillo, Sonora, Méxic: Emiliana de Zubeldía, pianista i compositora navarresa.^[44]
• 2008 - Los Angeles, EUA: Sydney Pollack, actor, productor i director de cinema estatunidenc.

• Festa local de Vacarisses, a la comarca del Vallès Occidental.

Santoral

Església Catòlica

• Santa Maria del Fonte
• Sants al Martirologi romà (2011): Felip Neri, fundador de la Congregació de l'Oratori; santa Mariana de Jesús, monja; Pere Sans i Jordà, dominic màrtir; Eleuteri I, papa; Simetri de Roma; Felicíssima de Todi, màrtir; Prisc d'Auxerre, màrtir; Desideri de Viena, bisbe i màrtir; Berenguer de Sant Pàpol, monjo; Lambert de Vença, bisbe; Andreu Franchi, bisbe dominic; Josep Chang Song-jib, màrtir; Joan Doan Trinh Hoan i Mateu Nguyen Van Phuong, màrtirs; Andreu Kaggwa i Poncià Ngondwe, màrtirs.
  • Beats Francesc Patrici, sacerdot de Siena; Maria Angelica Mastroti.
• Sants Carp de Vèrria i Quadrat d'Atenes, dos dels Setanta deixebles; Felicíssim, Heracli i Paulí de Todi, màrtirs; Edmund I d'Anglaterra, rei; Pard de Campobasso, bisbe; Guinizó i Gennadi de Montecassino, monjos;
• Beats Regintrudis de Nonnberg, abadessa.
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Arnaud Buysson i companys màrtirs.
• Serventa de Déu: Caterina de Sant Mateu, clarissa.

Església Copta

• 18 Baixans: Sant Jordi, company de Sant Abraham.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 8 de juny del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen al 13 de maig del calendari julià litúrgic:

• Sants Glicèria i Laodici d'Heraclea, màrtirs; Alexandre de Roma, màrtir; Jordi el Confessor, de Constantinoble; Pausicaci de Sinnada; Leandre de Sevilla, defensor contra l'arrianisme; Eutimi d'Atos, fundador del monestir d'Íviron, i el seu pare Joan, el seu cosí Jordi i Gabriel; Glicèria de Novgorod, verge justa; Macari de Gluixets, abat; Servaci de Tongeren, bisbe, defensor contra l'arrianisme; Nicèfor d'Efapsios, prevere; Alexandre de Tiverias, màrtir; commemoració dels Màrtirs d'Íviron (segle xiii); translació de les relíquies de Macari d'Obrutx; repòs d'Aleix de Bortsurmanj (1848); repòs de Joan de Sant Nil de Sora (1863).

Església d'Anglaterra

• Sants Agustí de Canterbury, bisbe; Felip Neri, fundador i guia espiritual.

Església Episcopal dels Estats Units

• Agustí de Canterbury, bisbe.