Nasal bilabial sonora
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu [m] en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula. És un dels sons més freqüents en totes les llengües.
m | |
---|---|
Número AFI | 114 |
Codificació | |
Entitat (decimal) | m |
Unicode (hex) | U+006D |
X-SAMPA | m |
Kirshenbaum | m |
Braille | |
So | |
Característiques
- És una consonant nasal, ja que l'aire s'escapa tant per la boca com pel nas.
- És bilabial, ja que són els llavis els que amb el seu contacte modifiquen la columna d'aire per produir aquest so de la parla.
- És un so sonor, ja que hi ha vibració de les cordes vocals en produir-lo.
En català
El català té aquest fonema, correspon al so de mare. És un dels primers sons que aprenen els nadons.
També pot estar representat per la lletra ena en casos de geminació (enmig [əmˈmít͡ʃ]) o de labialització (canvi [ˈkambi])
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica