La temporada 1934-1935 es va ampliar, per primera vegada, el nombre d'equips, passant a disputar-se amb dotze. La competició va ser suspesa per la Guerra Civil espanyola el 1936 i es va reprendre en acabar aquesta amb els mateixos equips que estaven presents abans de la interrupció.
Naixement de la LFP
Fins a la temporada 1984/85 la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s'encarregava de l'organització del torneig. A partir de llavors, la competició va ser organitzada per la Lliga Nacional de Futbol Professional (LFP), organisme independent que es va formar per iniciativa dels propis clubs després de desavinences amb la RFEF respecte a la gestió de la professionalització i el repartiment econòmic dels beneficis de la Lliga.
La temporada 1986/87 es va provar, sense èxit, el sistema de play-off. Un cop acabada la lliga regular, es van dividir els llavors 18 clubs participants en tres grups de sis equips. Per aquest motiu, aquesta campanya va ser la més llarga de la història, amb 44 jornades (34 de Lliga i 10 de play-off). Un únic equip va descendir i tres van ascendir, per la qual cosa l'any següent va començar la Lliga de 20 equips, idèntica a l'actual.
La Lliga de 22 equips
L'estiu de 1995 la LFP va decidir excloure de les seves competicions per la temporada 1995/96 el RC Celta de Vigo i el Sevilla FC (relegant-los a la Segona Divisió B) per diferents defectes en la documentació de la seva inscripció, l'endemà d'acabar el termini per a la seva entrega. Simultàniament, el Real Valladolid CF i l'Albacete Balompié, dos equips descendits a Segona Divisió al final del campionat anterior, van ser convidats per la LFP a ocupar les places del Celta i el Sevilla.
Els dos clubs afectats van presentar sengles recursos emparant-se en la Ley General de la Administración y del Procedimiento Administrativo Común, considerant que la LFP havia vulnerat el dret d'ambdues entitats a esmenar, una vegada notificades, les deficiències documentals d'un expedient lliurat en termini. Per la seva banda, el Valladolid i l'Albacete també van presentar les seves al·legacions al Consejo Superior de Deportes (CSD), en considerar inaplicable la Ley de Procedimiento Administrativo per tractar-se la LFP i la RFEF d'entitats privades, demandant així que es reconegués la seva categoria una vegada acceptada la invitació rebuda i formalitzada la inscripció d'acord els havia estat requerida.
Paral·lelament, i com a mesura de pressió, hi va haver importants mobilitzacions per part dels seguidors dels clubs implicats i, fins i tot, des del CSD es van denunciar pressions polítiques.
Inhibits el CSD i la Reial Federació Espanyola, la decisió final va quedar a criteri del ple de l'Assemblea de la Lliga Nacional de Futbol Professional, que es va reunir en una sessió televisada en directe. Mantenir l'exclusió de Celta i Sevilla significava el risc d'una paralització judicial de les competicions i l'amenaça d'indemnitzacions milionàries a clubs implicats, patrocinadors i socis comercials (televisió); riscos similars s'albiraven si els exclosos fossin Valladolid i Albacete que, complementant els tràmits després de la invitació rebuda, argumentaven haver adquirit el dret a participar en la màxima categoria. Després de la crua intervenció del president de la SD Compostela, José María Caneda, que va treure a la llum la malaptesa de la mateixa LFP, es va aconseguir per aclamació la conformitat de l'Assemblea amb una solució de compromís que va consistir a incrementar en dos el nombre d'equips participants en el torneig de lliga, perllongant fins a les 42 jornades durant les dues temporades següents. La solució implicava modificar el nombre d'ascensos i descensos a partir de la temporada 1996 /97, en què van descendir quatre equips i en van ascendir tan sols dos, i jugant el tercer classificat de Segona contra el cinquè pitjor de Primera la promoció, i indemnitzant econòmicament al quart classificat de Segona per privar de la possibilitat de disputar l'ascens. A canvi, a partir de la temporada 1999/2000 es va eliminar la promoció i es va incrementar en un (de dos a tres) el nombre d'ascensos i descensos directes entre Primera i Segona Divisió per temporada.
La Lliga de les «Estrelles»
Des de fa alguns anys, la primera divisió és anomenada en els mitjans de comunicació com la Liga de las Estrellas. Després de l'aparició de les televisions privades a Espanya, els clubs van augmentar considerablement els ingressos gràcies a suculents contractes d'emissió de partits per televisió. Això els va permetre contractar a molts dels millors futbolistes del món, encara que, històricament, ja anaven fent d'alguna manera.
A partir de la temporada 2008/09 va canviar per primera vegada la seva denominació, després d'un acord de patrocini de tres anys entre la LFP i el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, i va passar a anomenar-se Liga BBVA. L'acord va perdurar fins a la campanya 2016-17, en la qual va passar a denominar-se Laliga Santander, després d'un acord amb el Banc Santander.
Sistema de competició
La primera divisió d'Espanya és un torneig organitzat i regulat (conjuntament amb la Segona Divisió) per la Lliga Nacional de Futbol Professional (LFP), els membres de la qual són els mateixos clubs participants.
La competició es disputa anualment, començant a finals del mes d'agost o principis de setembre, i s'acaba el mes de maig o juny del següent any.
La primera divisió consta d'un grup únic integrat per 20 equips, pertanyents a clubs de futbol o a societats anònimes esportives (SAD). Seguint un sistema de lliga, els vint equips s'enfronten tots contra tots en dues ocasions (una en camp propi i una altra en camp contrari) sumant un total de 38 jornades. L'ordre de les trobades es decideix per sorteig abans de començar la competició.
La classificació final s'estableix d'acord amb els punts totals obtinguts per cada equip en finalitzar el campionat. Els equips obtenen tres punts per cada partit guanyat, un punt per cada empat i cap punt pels partits perduts. Si en finalitzar el campionat dos equips igualen a punts, els mecanismes per desempatar la classificació són els següents:
Qui tingui una major diferència entre gols a favor i en contra segons el resultat dels partits jugats entre ells.
Qui tingui la major diferència de gols a favor tenint en compte tots els obtinguts i rebuts en el transcurs de la competició.
El club que hagi marcat més gols.
Si l'empat a punts és entre tres o més clubs, els successius mecanismes de desempat són els següents:
La millor puntuació de la que a cadascun correspongui d'acord amb els resultats dels partits jugats entre si pels clubs implicats.
La major diferència de gols a favor i en contra, considerant únicament els partits jugats entre si pels clubs implicats.
La major diferència de gols a favor i en contra tenint en compte totes les trobades del campionat.
El major nombre de gols a favor tenint en compte totes les trobades del campionat.
El club millor classificat d'acord amb els barems de fair play.
L'equip que més punts sumi al final del campionat serà proclamat campió de Lliga i obtindrà el dret automàtic a participar en la fase de grups de la següent edició de la Lliga de Campions de la UEFA, juntament amb el subcampió i el tercer classificat; el quart classificat disputarà la ronda prèvia per accedir a la fase de grups d'aquesta competició. El cinquè classificat obtindrà el dret a participar en la ronda de play-off de la propera Lliga Europa de la UEFA i el sisè, a la tercera eliminatòria d'aquesta. Si a la Copa del Rei el campió i el subcampió estan classificats per a la Lliga de Campions, el setè classificat obtindrà el dret a jugar la tercera ronda prèvia de la següent edició de l'Europa League. A més, el campió disputa la Supercopa d'Espanya, enfrontant-se al guanyador de la Copa del Rei d'aquesta mateixa temporada.
Els tres últims equips baixaran a la Segona Divisió i, d'aquesta, ascendiran recíprocament els dos primers classificats i un tercer vencedor d'un sistema d'eliminatòries, reemplaçant així als equips que descendeixin. El tercer ascens des de Segona Divisió determinat pel sistema d'eliminatòries serà el vencedor d'una final composta entre el guanyador de l'eliminatòria entre el tercer i sisè millor classificats i el guanyador de l'eliminatòria entre el quart i cinquè millor classificats. Les eliminatòries es jugaran a l'anada al camp del pitjor classificat en la competició regular. Aquest sistema va ser introduït en la temporada 2010/11, mentre que anteriorment ascendia directament el tercer millor classificat.
Fins a la temporada 1998/99, els dos últims classificats descendien directament, i el dissetè i el divuitè classificats jugaven una promoció, enfrontant-se al tercer i quart classificats de Segona Divisió, respectivament. Els vencedors d'aquests partits aconseguien jugar a primera divisió la temporada següent i, els perdedors, disputaven la Segona Divisió.
A la temporada 1986/87, es va arribar a jugar un sistema de play-off que, al final de la temporada regular, va dividir els equips en tres grups de sis conjunts cadascun d'acord amb la classificació que havien obtingut després de les 34 jornades ordinàries. Sis van lluitar pel títol, sis per la Copa de la Lliga i, els sis restants, van lluitar per eludir el descens. Els punts obtinguts en els play-off es van sumar als aconseguits a la Lliga regular.
Els 4.786 punts aconseguits pel Reial Madrid CF el situen com a líder la classificació històrica de la competició entre els 63 equips que alguna vegada hi han participat. Són 110 punts els que el separen del segon classificat històric, el FC Barcelona, i a 962 punts se situa el tercer, el Club Atlético de Madrid. Elaborada per la Lliga Nacional de Futbol Professional (LNFP), es basa en els punts aconseguits per cada equip a Primera Divisió, independentment de si en una temporada la victòria atorgava dos o tres punts al vencedor, o del nombre de punts en joc.
Els únics tres clubs que han estat presents en totes i cadascuna de les 91 edicions de la competició són el Reial Madrid, el FC Barcelona i l'Athletic Club, seguits per les 87 temporades del València CF, situat en quarta posició.
Pel que fa a resultats, és el Reial Madrid qui acumula més victòries amb 1.741, l'Athletic Club qui acumula més empats amb 685, i el RCD Espanyol qui acumula més derrotes amb 1.119. Els madridistes són també els que tenen un millor percentatge a l'hora d'aconseguir el títol, fent-ho en un 37,36% d'ocasions entre tots els campionats disputats.
Estadístiques actualitzades fins l'últim partit de la temporada 2021-22. Sistema de puntuació històric de 2 o 3 punts per victòria. En cursiva equips sense participació en l'actualitat.
El màxim golejador de la competició és l'argentí Lionel Messi amb 474 gols, seguit del portuguès Cristiano Ronaldo i el basc Telmo Zarra amb 311 i 251 gols respectivament, després de superar els dos primers el registre de Zarra que durant anys es va mantenir com inabastable en la història de la competició.
A més, cal destacar d'entre els màxims golejadors el basc Isidro Lángara per ser el jugador amb millor mitjana golejadora de la competició, amb 1,16 gols per partit,[3] per davant de Cristiano Ronaldo amb una mitjana d'1,07 i de Bata amb 0,92. Només nou futbolistes han aconseguit marcar més de 200 gols en la competició.
És el diari Marca qui concedeix el Trofeu Pitxitxi al màxim golejador, a més d'altres premis anuals individuals. Entre ells destaca també el Trofeu Zamora, atorgat al porter amb coeficient més favorable de gols rebuts per partit; o el Trofeu Zarra, lliurat al màxim golejador nacional entre d'altres.
Nota: Comptabilitzats els partits i gols segons actes oficials.
Paco Gento és el jugador amb més títols de la primera divisió, amb 12.Ladislao Kubala, màxim anotador en un partit amb 7 gols, rècord que comparteix amb Bata.Cristiano Ronaldo, màxim anotador de gols de penal.Jan Oblak és un dels porters amb millor mitjana històrica de gols encaixats per partit, per sota 0,7.
Rècords d'equips
Estadístiques actualitzades fins l'últim partit jugat el 4 juny 2023.
_(1).jpg){kind=small}
Temporada actual:
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.jpg)
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.svg){kind=small}
