València Club de Futbol

El València CF es va fundar el 1919, amb el nom de Valencia Foot-ball Club, i sota la batuta del seu primer president, Octavio Augusto Milego. El seu mandat representa la primera etapa com a club fins a final de 1922.

Per aquell temps el València era un club modest, però gràcies a l'esperit de la seua gent mantenia una enorme il·lusió per demostrar que arribaria a ésser un dels grans clubs de futbol.

L'any 1928-1929 es va crear la Lliga Espanyola de Futbol. Aquesta, al seu torn, es va dividir en dues categories, la mínima i la màxima, primera divisió i segona divisió respectivament. El València CF va quedar enquadrat en la de menor prestigi en perdre el lloc davant el Racing de Santander, però la temporada 1931-1932 ascendiria a la divisió d'honor. En aquell temps, el president del València era Juan Giménez Cánovas.

El 1934 el València arribà a la final de Copa, però fou derrotat pel Reial Madrid a la final, que es va jugar el 6 de març a l'Estadi de Montjuïc de Barcelona. El resultat va ser d'1 a 2 favorable als castellans. El gol obtingut per Vilanova no va servir per a frenar els blancs, que van remuntar amb dos gols més tard.

Anys després, el 1941 i amb Lluís Casanova Giner com a president de l'entitat, el València obtenia el seu primer títol coper en guanyar el RCD Espanyol a Chamartín i amb el resultat de 3-1, gols de Mundo i Asensi. Els mítics Mundo, Asensi, Gorostiza i Amadeo es rescabalaven de la desfeta del 1934. Sens dubte, un dels presidents que més va influir en la bona ratxa del club va ser Lluís Casanova, qui va donar nom al mític i rescabalat estadi Lluís Casanova, que en l'actualitat es diu Camp de Mestalla.

La Davantera elèctrica era el nom amb què es coneixia el conjunt de jugadors que van formar la davantera del València CF durant la major part dels anys 40. Estava formada per Epi (198 partits i 73 gols), Amadeo (217 partits i 74 gols), Mundo (208 partits i 191 gols),^[14] Asensi (308 partits i 33 gols) i Gorostiza (116 partits i 72 gols).^[15] Durant aquesta època el València CF va passar de ser un equip discret a un dels més temuts de la lliga. En aquesta dècada van guanyar tres títols de lliga (1941,^[15] 1943 i 1946), dos subcampionats (1948 i 1949), dos Copes del Rei (1941 i 1949) i tres subcampionats de copa (1944, 1945 i 1946).

Un dels títols més importants que figura en les vitrines del València va arribar l'any 1980. Es tracta de la Recopa d'Europa que va guanyar a l'estadi de Heysel a Brussel·les, el 14 de maig de 1980. Aquell partit disputadíssim que va enfrontar a València i l'Arsenal FC i que hagué de decidir-se en la tanda de penals, va tenir com a protagonista el porter Pereira, que va aturar el penal que donava el triomf al seu equip. Sota la batuta d'un pletòric Alfredo Di Stefano, el club valencianista escrivia una de les pàgines més brillants de la seua història.

A finals del segle XX i principis del XXI, el València (entre els anys 1998 i 2004) és recordat per fer tremolar Europa, ja que aquella generació de futbolistes, dirigits per Claudio Ranieri, Héctor Cúper i Rafa Benítez va realitzar grans actuacions a les competicions europees que li van valdre dos subcampionats de la Lliga de Campions en 2000 i 2001, una Copa de la UEFA en 2004 i una Supercopa d'Europa també en 2004. Així mateix, a nivell espanyol el València va guanyar la Copa del Rei el 1999, la Supercopa d'Espanya també el 1999, i dues lligues en 2002 i 2004.^[16]

Després de l'època daurada del conjunt xé, l'equip va passar per una regeneració del planter, amb l'aparició de noves estrelles com David Villa, David Silva o Juan Mata, entre altres. Amb aquesta nova gran generació el València va aconseguir guanyar la Copa del Rei del 2008, tot i ser una temporada inestable i polèmica per la voluntat de l'entrenador, Ronald Koeman, d'apartar del primer equip a grans jugadors històrics valencianistes, com Albelda, Cañizares o Angulo.^[17] Paral·lelament, el club es va veure inclòs en una crisi econòmica, en part provocada per la desastrosa presidència de Juan Bautista Soler, el qual va endeutar l'entitat valencianista amb la seua decisió de construir el Nou Mestalla, les obres del qual van ser frenades l'any 2009.^[18]

El canvi a la dècada del 2010 no va solucionar els problemes econòmics del club, el qual va encaminar-se, inevitablement, amb l'endeutament amb Bankia i una forçosa venda l'any 2014 a l'empresari singapurès Peter Lim, president de Meriton Holdings Ltd.^[19] Des d'aleshores el club ha patit una situació d'inestabilitat constant, alternant bones temporades lligueres amb altres en què ha arribat a lluitar, fins i tot, per la permanència. L'any 2019 va ser el centenari del club i va venir acompanyat d'una temporada reeixida on l'equip, dirigit per Marcelino García Toral, va aconseguir la seua vuitena Copa del Rei. Tot i aquest triomf valencianista, el màxim mandatari, Peter Lim, va decidir destituir l'entrenador i el director esportiu, Mateu Alemany, a més de desfer-se d'algunes de les principals figures del planter, com Dani Parejo, Rodrigo Moreno, Ferran Torres, Geoffrey Kondogbia o Francis Coquelin, entre altres. Les últimes temporades han estat marcades per l'eixida de jugadors importants, com Carlos Soler o Gonçalo Guedes, i la pèrdua d'importància de l'equip a la lliga. Açò ha provocat que el club s'haja allunyat dels seus objectius històrics, com eren competir per títols i per accedir a competicions europees, per passar a lluitar per no baixar a segona divisió. No obstant, l'equip ha pogut mantenir alguns jugadors de renom, entre els quals destaca José Luís Gayà, actual capità del València CF.

Uniforme

Originàriament l'uniforme constava de samarreta blanca, pantaló negre i calces del mateix color. Tot i que més endavant el color de pantaló i calces ha estat, variablement, blanc o negre.

• Uniforme titular: Samarreta blanca amb detalls negres i taronges, pantaló negre, calces blanques.
• Uniforme alternatiu: Samarreta amb els colors de la senyera, pantaló blau i calces blaves i grogues.
• Tercer Uniforme: Samarreta taronja, pantaló taronja i calces taronja.

1933–34 (primera)

(Veure evolució)

2022-23 (actual)

Patrocinadors i proveïdors d'equipació

Període	Proveïdor	Patrocinador
1980–1982		Cap
1982–1985
1985–1990
1990–1992
1992–1993
1993–1994
1994–1995		Cip
1995–1998
1998–2000		Terra Mítica
2000–2001
2001–2002		Metrored
2002–2003		Terra Mítica
2003–2008
2008–2009		Valencia Experience / Unibet
2009–2011		Unibet / Compac Encimeras
2011–2014		Jinko Solar / MSC
2014–2015
2015–2017
2017–2019
2019–2021
2021-2022		Socios.com
2022-2023
2023-24		TM Grup Immobiliari

Escut

L'escut oficial del club està format per un ratpenat negre a la part superior posat sobre un escut acabat en punta arrodonida on es plasmen els colors de la senyera: una franja blava en horitzontal a la part superior amb el nom del club escrit en lletres blanques majúscules, i a baix nou franges verticals: cinc grogues i quatre vermelles, que representen la bandera de València i el País Valencià, amb una pilota marró clàssica de futbol al centre.

Escut Ciutat de València

Escut València FC

Cal assenyalar que oficialment l'escut ha presentat sempre la franja blava, tal com s'observa en la bandera del club de 1924. No obstant això, en no tenir aquesta significació que obté a partir de la transició es troben nombrosos exemples de l'escut amb franja blanca. Ho revelen així fotografies com la del jugador Arturo Montesinos, que il·lustra aquest mateix article, o les il·lustracions que il·lustren aquest mateix apartat.

L'elecció de la ratapinyada com a símbol es deu a la importància simbòlica d'aquest animal en la història de l'escut de la ciutat de València, que l'ha convertit en un dels principals símbols de la ciutat fruit de diverses llegendes, com el seu ajut o bon presagi en la conquesta de València el 1238 pel rei Jaume I, o com una variant del drac de la cimera del rei d'Aragó que va fer servir el rei Pere IV al segle XIV. El 2018 es va presentar un nou logotip que consta d'un ratpenat taronja sobre un fons negre. Per a la temporada de l'any del centenari (2018-19) es va fer servir una variació de l'escut antic en daurat i negre i amb les lletres CENTENARI a la part de dalt i 1919-2019 a la de baix. DC Comics ha presentat diverses demandes contra el club per la suposada confusió a què induirien els seus logotips amb el de Batman (personatge creat vint anys més tard que el València FC), les quals no han prosperat fins ara.^[20]

Himne

L'himne del club fou encarregat al director de la Banda Municipal de València, Pablo Sánchez Torrella, qui el va compondre a la manera tradicional valenciana: en forma de pasdoble.

És un equip de primera
nostre València Club de Futbol
que lluita per a defendre
en totes bandes nostres colors.

En el Camp de l'Algirós
ja començàrem a demostrar
que era una bona manera
per a València representar.

Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi perquè triomfes t'animarem.

En la capital del Túria
és el València qui vist de blanc
i defén la camiseta
ple de coratge per a guanyar.

En Mestalla continuaren
sempre esforçant-se per a triomfar
i les glòries arribaren
i en competència continuaran.

Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València, del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi perquè triomfes t'animarem.

Amunt València, Visca el València, el campió!

Camp d'Algirós

Els primers anys després de la seua fundació el 1919, el València FC va entrenar i va disputar els seus partits com a local en el desaparegut Camp d'Algirós. El camp es trobava en el camí d'Algirós, entre els actuals carrers de Finlàndia i del General Gil Dolz. Tenia una capacitat per a 5.000 espectadors i unes dimensions de 91 x 47 metres (orientació est-oest). Les condicions del terreny de joc eren molt modestes i no era de gespa sinó de terra. El propietari del recinte era Eugenio Miquel, el qual va llogar el camp als dirigents valencianistes per 100 pessetes al mes.^[21] El camp va ser inaugurat el 7 de desembre de 1919 amb un partit amistós entre el conjunt valencianista i el Castàlia de Castelló, amb un resultat d'empat sense gols. L'endemà, es van tornar a vore les cares els dos equips i aquesta vegada el València es va imposar per 1-0.^[22]

El camp es va quedar xicotet pel gran augment del nombre de socis. Per aquesta raó, el llavors president del club Ramon Leonarte i la junta directiva van buscar parcel·les en venda per a construir un nou camp per a l'equip. El gener de 1923, van decidir comprar 10.000 m² de terreny, situats 500 metres més al nord del Camp d'Algirós, per 316.439,20 pessetes (una quantitat considerable per a l'època) que es va finançar a força de crèdits.^[23][24] El projecte per al nou estadi va ser encarregat a l'arquitecte i soci del club Francisco Almenar Quinzá (qui anys més tard seria president de l'entitat) i les obres de construcció van ser adjudicades al també soci Ramon Ferrer Aguilar.^[25]

Mestalla

Propietat del València CF, l'Estadi de Mestalla va ser inaugurat el 20 de maig de 1923. El seu nom es deu al fet que la séquia de Mestalla passava junt al camp. En aquells dies, el camp tenia unes dimensions de 100 x 59 metres i una capacitat de 17.000 espectadors.^[26] El dia de la inauguració es va celebrar un partit amistosa que va enfrontar al València amb el FC Levante. El resultat final va ser d'1-0 per al conjunt local amb gol marcat per "Montes" (Arturo Montesinos Cebrián).^[24]

Entre 1969 i 1994 es va denominar oficialment Estadi Luis Casanova, en honor de Luis Casanova Giner, un dels millors presidents de la història del club durant dues dècades (els 40 i els 50) en les quals es van conquistar tres títols de Lliga i tres Copes, a més de diversos subcampionats i promotor de la gran ampliació de l'estadi.

Des de 1994 l'estadi va recuperar el seu nom de Mestalla, i posseeix actualment una capacitat per a 49,500 espectadors des de la seua última ampliació el 1998,^[27] i unes dimensions de 105 x 70 metres.^[28] L'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma.^[29]

A l'octubre de 2013 es va inaugurar una nova imatge de l'estadi dirigida a augmentar els ingressos del club per màrqueting.^[30] Aquesta nova imatge incloïa pintar els seients en una combinació de colors taronja i blanc, mostrant en negre la silueta d'un gran rat penat. A més a l'estiu de 2014 es va pintar i va decorar tot l'exterior de l'estadi, alternant negre i taronja, així com fotografies de gran grandària d'antics jugadors del club i d'èxits esportius.

Ha acollit des dels seus primers anys un total de 31 partits internacionals de la Selecció espanyola de futbol (entre ells els de la fase final del Copa del Món de 1982), més 5 partits de la selecció Olímpica d'Espanya durant els Jocs Olímpics de 1992, i ha sigut seu de 10 finals de la Copa del Rei, l'última en 2014.

El 2019 l'estadi va presenciar el centenari del club i va ser seu del partit de llegendes valencianistes que es va realitzar en la celebració de l'aniversari del València CF. A més, el 2023 va celebrar el seu 100 aniversari, siguent així l'únic estadi centenari de la primera divisió i el més antic de tota la lliga.

Nou Mestalla

El club està en procés de construcció del nou estadi, el Nou Mestalla. El seu disseny avantguardista va ser presentat en públic el divendres 10 de novembre de 2006 i la seua ubicació final serà a l'avinguda de les Corts Valencianes, al barri de Benicalap de la ciutat de València. Per aquests nous terrenys adquirits discorre també la séquia de Mestalla, el cabal de la qual de les seues aigües servia per a moure els queixals del desaparegut "molí de la Marquesa", a Campanar.

La seua construcció es va iniciar l'1 d'agost de 2007 i estava prevista la seua finalització per a maig del 2009, amb una capacitat per a 75.000 espectadors. La construcció de l'estadi porta parada des del 25 de febrer de 2009 les obres es van aturar per falta de liquiditat al no haver-se pogut vendre el sòl de l'actual Mestalla per la crisi immobiliària que va baixar enormement el valor del sòl i pel gran endeutament del club després de la mala gestió de Juan Soler.

Al desembre de 2011 el club va anunciar un protocol d'intencions amb l'entitat Bankia, creditora de la major part del deute del club, a través del qual podrien reprendre's les obres,^[31] però al setembre de 2012 es va saber que Bankia trencava l'acord aconseguit a través del pla Newcoval, per la qual cosa el club es va quedar sense acord per al finançament de l'estadi. Després del procés de venda del club, l'empresa de Peter Lim i l'arquitecte Mark Fenwick, s'encarreguen del nou projecte d'estadi. S'espera que l'estadi estiga acabat abans del centenari del València CF en el 2019, tal com estava escrit en el contracte amb el qual Meriton, l'empresa de Peter Lim, es va fer propietària d'una gran part de les accions del club.^[32]

La Ciutat Esportiva de Paterna és un dels complexos esportius destinat al futbol més importants d'Espanya. El club va adquirir els terrenys en el terme municipal de Paterna sota la presidència de Francisco Ros Casares, el 1974, amb un cost de 85 milions de pessetes. Es troba al costat del Parc Tecnològic i ben comunicat, ja que està al costat del tram del by-pass de València de l'autovia A-7 i al costat de l'autovia CV-35.

Amb una extensió de 180.000 metres quadrats i tretze camps de futbol, és el lloc habitJugadors internacionalsent del primer equip, sinó també de totes les categories inferiors del club. A més, disposa d'una residència per als xics de l'acadèmia que venen de qualsevol part del món a formar-se com a futbolistes i un modern Centre de Rehabilitació dotat de diverses sales per a la recuperació dels futbolistes lesionats o que es troben en període de rehabilitació.

Plantilla 2023-2024

A 7 de febrer de 2024.^[33]

N.	Nom	Posició	Lloc de naixement
1	Jaume Domènech	POR	Almenara, Plana Baixa
3	Cristhian Mosquera	DFC	Alacant, l'Alacantí
4	Mouctar Diakhaby	DFC	Vendôme, França
6	Hugo Guillamón	MCD	Donostia, Euskadi
7	Sergi Canós	EI	Nules, Plana Baixa
8	Javi Guerra	MC	Gilet, Camp de Morvedre
9	Hugo Duro	DC	Getafe, Madrid
10	André Almeida	MC	Guimarães, Portugal
11	Peter Federico	EI	Madrid, Espanya
12	Thierry Correia	LD	Amadora, Portugal
13	Cristian Rivero	POR	Gandia, la Safor
14	José Gayà (capità)	LI	Pedreguer, Marina Alta
15	Cenk Özkacar	DFC	Esmirna, Turquia
16	Diego López	ED	Turón, Astúries
17	Roman Yaremchuk	DC	Lviv, Ucraïna
18	Pepelu	MCD	Dénia, Marina Alta
19	Selim Amallah	MC	Hauthaget, França
20	Dimitri Foulquier	LD	Sarcelles, França
21	Jesús Vázquez	LI	Mèrida, Extremadura
22	Alberto Marí	DC	Alacant, l'Alacantí
23	Fran Pérez	ED	València
25	Giorgi Mamardashvili	POR	Tbilissi, Geòrgia

Equip de reserva

N. Pos. Nac. Jugador 27 MIG Pablo Gozálbez 29 DEF César Tárrega 30 DAV Hugo González

N. Pos. Nac. Jugador 31 DEF Rubén Iranzo 32 MIG Martín Tejón 34 DEF Yarek Gasiorowski

Jugadors internacionals

Selecció	Categoria	#	Jugadors
	Absoluta	2	José Luis Gayà i Hugo Guillamón
	Sub-21	3	Fran Pérez, Diego López i Javi Guerra
	Absoluta	1	Giorgi Mamardashvili
	Absoluta	1	Roman Yaremchuk
	Absoluta	1	Selim Amallah
	Absoluta	1	Mouctar Diakhaby
	Sub-21	2	André Almeida i Thierry Correia
	Absoluta	1	Cenk Ozkacar

Jugadors històrics

Jugadors històrics del València CF per any de debut:

Anys 40	Anys 50	Anys 60	Anys 70	Anys 80	Anys 90	Anys 2000	Anys 2010
Epi	Quincoces II	Waldo	Arias	Morena	Pènev	Roberto Ayala	Roberto Soldado
Amadeo	Wilkes	Guillot	Kempes	Fernando	Mendieta	Rubén Baraja	Dani Parejo
Asensi	Mestre	Claramunt	Bonhof	Camarasa	Claudio "Piojo" López	Carlos Marchena	José Luís Gayà
Gorostiza	Badenes	Sol	Saura		"Kily" González	David Villa	Rodrigo Moreno
Eizaguirre		Pesudo	Solsona		Cañizares	Vicente	Carlos Soler
Mundo			Castellanos		Amedeo Carboni	David Silva	Gonçalo Guedes
Seguí					Đukić	Juan Mata
Pasieguito					Mijatovic
Puchades					Albelda
					Angloma

El València CF al llarg de la seua història ha disposat de grans entrenadors de la talla de Ramón Alzines; qui va aconseguir el primer títol de Lliga i Copa per al club valencianista; Alfredo Di Stéfano, el treball del qual es va veure recompensat amb un títol de Lliga i un altre de Recopa d'Europa; Jacinto Quincoces, Rafael Benítez, que va dur al títol de Lliga després de 31 anys sense aconseguir-lo a més d'aconseguir el doblet de Lliga i UEFA, Héctor Cúper que va dirigir al conjunt valencianista a dues finals consecutives de Lliga de Campions.

Nom	Període	Títols
63è Rubén Baraja	2023-actualitat
62è Gennaro Gattuso	2022-2023
61è José Bordalás	2021-2022
60è Javi Gracia	2020-2021
59è Salvador González Marco "Voro"	2020
58è Albert Celades	2019-2020
57è Marcelino García Toral	2017-2019	1 Copa del rei 2018/2019
56è Salvador González Marco "Voro"	2017
55è Cesare Prandelli	2016
54è Pako Ayestarán	2016
53è Gary Neville	2015-2016
52è Nuno Espírito Santo	2014-2015
51è Juan Antonio Pizzi	2014
50è Miroslav Đukić	2013
49è Ernesto Valverde	2012-2013
48è Mauricio Pellegrino	2012
47è Unai Emery	2008-2012
46è Salvador González Marco "Voro"	2008
45è Ronald Koeman	2007-2008	1 Copa del rei 2007/2008
44è Óscar Fernández	2007
43è Quique Sánchez Flores	2005- 2007
42è Antonio López Habas	2005
41è Rafael Benítez	2001-2004	2 Lligues 2001/2002 i 2003/2004; 1 Copa de la UEFA 2003/2004
40è Héctor Cúper	1999-2001	1 Supercopa d'Espanya 1999
39è Claudio Ranieri	1997-1999,2004-2005	1 Copa del rei 1998/1999; 1 Supercopa d'Europa 2004
38è Jorge Valdano	1997
37è Luis Aragonés	1995-1997
36è Carlos Alberto Parreira	1994-1995
35è José Manuel Rielo	1994,1995,1997
34è Héctor Núñez	1993-1994
33è Francisco Real	1993
32è Guus Hiddink	1991-1993,1994
31è Víctor Espárrago	1988-1991
30è Óscar Rubén Valdez	1985-1986
29è Robert Gil	1984-1985,1988
28è Paquito García Gómez	1983-1984
27è Koldo Aguirre	1983
26è Miljan Miljanić	1982-1983
25è Marcel Domingo	1977-1979
24è Heriberto Herrera	1976-1977
23è Manolo Mestre	1975-1976,1982
22è Dragoljub Milošević	1975
21è Milovan Ćirić	1974-1975
20è Alfredo Di Stéfano	1970-1974,1979-1980,1986-1988	1 Lliga 1970/1971; 1 Recopa d'Europa 1979/1980
19è Enrique Buqué & Salvador Artigas	1969-1970
18è Sabino Barinaga	1968-1969
17è Edmundo Suárez Trabanco "Mundo"	1964-1965,1966-1968	1 Copa del rei 1966/1967
16è Bernardino Pérez "Pasieguito"	1963-1964,1979,1980-1982	1 Copa del rei 1978/1979; 1 Supercopa d'Europa 1980
15è Alejandro Scopelli	1962-1963	2 Copes de fires 1961/1962 i 1962/1963
14è Domènec Balmanya	1960-1962
13è Pedro Otto Bumbel	1959-1960
12è Lluís Miró	1956-1958
11è Carlos Iturraspe	1954-1956
10è Jacinto Quincoces	1948-1954,1958-1959	2 Copes del rei 1948/1949 i 1953/1954; 1 Copa Eva Duarte 1948
9è Luis Casas Pasarín	1946-1948	1 Lliga 1946/1947
8è Eduard Cubells	1943-1946	1 Lliga 1943/1944
7è Leopoldo Costa "Rino"	1942-1943
6è Ramón Encinas Dios	1939-1942	1 Copa del rei 1940/1941; 1 Lliga 1941/1942
5è Andrés Balsa	1935-1936
4t Jack Greenwell	1933-1934
3r Rodolfo Galloway	1931-1933
2n James Herriot	1927-1929
1r Antón Fivébr	1923-1927,1929-1931,1934-1935

Un dels utillers més destacats del club en la seua història va ser Bernardo España Edo, més conegut com a Espanyeta, qui fou cap d'utillers de l'equip i idolatrat per l'afició com un jugador més de l'equip.^[34][35] Després de 55 anys treballant per al club, l'estiu de 2016 es va retirar.^[36]

Tornejos internacionals

És l'únic club en haver guanyat tant la Copa de Fires (dos voltes), com la Copa de la UEFA (una volta).^[37]

• 2 Copes de Fires (actual Copa de la UEFA): 1961-62, 1962-63
• 1 Copa de la UEFA: 2003-04
• 1 Recopa d'Europa: 1979-80
• 2 Supercopes d'Europa: 1980, 2004
• 1 Copa Intertoto de la UEFA: 1998
• 1 Petita Copa del Món: 1966
• 2 subcampionats de Lliga de Campions de la UEFA: 1999-00, 2000-01
• 1 subcampionat de Copa de Fires: 1963-64

Tornejos estatals

• 6 Campionats de Lliga espanyola: 1941-42, 1943-44, 1946-47, 1970-71, 2001-02, 2003-04
• 8 Copes del Rei: 1941, 1949, 1954, 1967, 1979, 1999, 2008, 2019
• 1 Supercopa espanyola: 1999
• 1 Copa Eva Duarte: 1948

Tornejos regionals

• 3 Campionats de Llevant: 1922-23, 1924-25, 1936-37
• 8 Campionats de València: 1925-26, 1926-27, 1930-31, 1931-32, 1932-33, 1933-34, 1937-38, 1939-40

• 1 Trofeu Fira de juliol : 1921

Tornejos amistosos

• 30 Trofeu Taronja: 1961, 1962, 1970, 1975, 1978, 1979, 1980, 1983, 1984, 1988, 1989, 1991, 1993, 1994, 1996, 1998, 1999, 2001, 2002, 2006, 2008, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2016, 2018, 2021, 2022
• 4 Trofeu Ciutat de València: 1988, 1990, 1993, 1994
• 3 Trofeu Copa Generalitat: 1999, 2001, 2002
• 2 Trofeu Ciudad de la Línea: 1970, 1993
• 2 Trofeu Copa Rubio: 2011, 2012
• 2 Trofeu Martini Rossi: 1948-49, 1949-50
• 2 Memorial Luis Suñer: 2008 i 2009^[38]
• 1 Trofeu Teresa Herrera: 1952
• 1 Trofeu Concepción Arenal: 1954
• 1 Trofeu Ciudad de México: 1966
• 1 Trofeu Ramón de Carranza: 1967
• 1 Trofeu Noces d'Or: 1969
• 1 Torneig de París: 1975
• 1 Trofeu Ibèric: 1975
• 1 Trofeu Comunitat Valenciana: 1982
• 1 Trofeu 75 Aniversari Llevant UE: 1984
• 1 Trofeu Teide: 1985
• 1 Trofeu Alcarria: 1986
• 1 Trofeu Festa d'Elx: 1991
• 1 Trofeu Groningen: 1992
• 1 Trofeu La Laguna: 1992
• 1 Trofeu Ciutat de Palma: 1993
• 1 Trofeu Vila de Benidorm: 1993
• 1 Trofeu 80 Aniversari San Mamés: 1993
• 1 Trofeu Joan Gamper: 1994
• 1 Trofeu Ciutat d'Alacant: 1994
• 1 Trofeu Ciutat de Benidorm: 1994
• 1 Trofeu Ciutat de Mérida: 1995
• 1 Trofeu Ciutat de Barcelona: 1995
• 1 Trofeu Copa Fuji: 1997
• 1 Trofeu de la Ceràmica: 2001
• 1 Trofeu Ladbrockes.com cup: 2003
• 1 Trofeu Thomas Cook (1): 2007
• 1 Trofeu Centenari Borussia Dortmund: 2009
• 1 Sparkasse Emsland Cup (Torneig Werder Bremen): 2009
• 1 Emirates Cup: 2014

• ¹ Equip eliminat millor posicionat en cas de classificació, o equip classificat pitjor posicionat en cas d'eliminació

Supercopa d'Europa
Edició							Partit únic
79/80							Nottingham Forest
03/04							FC Porto
Copa d'Europa / Lliga de Campions de la UEFA
Edició		Fase prèvia	Setzens de final	Vuitens de final	Quarts de final	Semifinals	Final
71/72		Union Luxemburg	Hajduk Split	Újpest Dózsa
Edició		Fase prèvia	1ª Fase de grups ¹	2ª fase de grups ¹	Quarts de final	Semifinals	Final
99/00		Hapoel Haifa	Glasgow Rangers	AC Fiorentina	SS Lazio	FC Barcelona	Reial Madrid
00/01		Tirol Innsbruck	Olympiakos CFP	Sturm Graz	Arsenal FC	Leeds United FC	Bayern Múnic
02/03			Liverpool FC	Arsenal FC	Internazionale Milà
Edició		Fase prèvia	Fase de grups¹	Vuitens	Quarts	Semifinals	Final
04/05			Werder Bremen
06/07		Red Bull Salzburg	Shakhtar Donetsk	Internazionale Milà	Chelsea FC
07/08		IF Elfsborg	Schalke 04
10/11			Glasgow Rangers	Schalke 04
11/12			Bayer Leverkusen
12/13			BATE Borisov	PSG
15/16		AS Mònaco	KAA Gent
18/19			Manchester United FC
19/20			AFC Ajax	Atalanta
Recopa d'Europa
			Setzens de final	Vuitens de final	Quarts de final	Semifinals	Final
67/68			Belfast Crusaders	Steaua Bucarest	Bayern Múnic
79/80			B1903 Copenhaguen	Glasgow Rangers	FC Barcelona	FC Nantes	Arsenal FC
80/81			AS Mònaco	Carl Zeiss Jena
Copa de Fires / Copa de la UEFA / Lliga Europa
Edició	1ª Ronda	Trenta-dosens de final	Setzens de final	Vuitens de final	Quarts de final	Semifinals	Final
61/62			Nottingham Forest	Lausanne Sports	Internazionale Milà	MTK Budapest	FC Barcelona
62/63			Celtic Glasgow	Dunfermline Athletic	Edinburgh Hibernians	AS Roma	Dinamo de Zagreb
63/64			Shamrock Rovers	Rapid Viena	Újpest	1.FC Colònia	Reial Saragossa
64/65		RFC Lieja
65/66		Edinburgh Hibernians	FC Basilea	Leeds United FC
66/67		1.FC Nuremberg	Estel Vermell	Leeds United FC
68/69		Sporting Portugal
69/70		Slavia Sofia
70/71		Cork Hibernians	KSK Beveren
72/73		Manchester City FC	Estel Vermell
78/79		CSKA Sofia	Argeș Pitești	West Bromwich Albion
81/82		Bohemians Praga	Boavista FC	Hajduk Split	IFK Göteborg
82/83		Manchester United FC	Baník Ostrava	Spartak Moscou	RSC Anderlecht
89/90		Victoria Bucarest	FC Porto
90/91		Iraklis Salònica	AS Roma
92/93		SSC Napoli
93/94		FC Nantes	Karlsruher SC
96/97		Bayern Múnic	Slavia Praga	Besiktas JK	Schalke 04
98/99		Steaua Bucarest	Liverpool FC
01/02	Chernomorets Novorossiysk	Legia Varsòvia	Celtic Glasgow	Servette FC	Internazionale Milà
03/04	AIK Solna	Maccabi Haifa	Besiktas JK	Genclerbirligi SK	Girondins Burdeus	Vila-real CF	Olympique Marsella
Edició	1ª Ronda	Fase de grups ¹	Setzens de final	Vuitens de final	Quarts de final	Semifinals	Final
04/05			Steaua Bucarest
08/09	Marítimo Funchal	Club Bruixes	Dynamo Kiev
09/10	Stabaek IF	Genoa CFC	Club Bruixes	Werder Bremen	Atlètic de Madrid
11/12			Stoke City	PSV Eindhoven	AZ Alkmaar	Atlètic de Madrid
13/14		Kuban Krasnodar	Dynamo Kiev	Ludogorets Razgrad	FC Basilea	Sevilla FC
15/16			Rapid Viena	Athletic Club
18/19			Celtic Glasgow	FK Krasnodar	Vila-real CF	Arsenal FC

^[39]

• Temporades a 1a: 75.
• Temporades a 2a: 4.
• Partits jugats a 1a: 2.360
• Victòries a 1a: 1.050
• Empats a 1a: 543
• Derrotes a 1a: 767
• Gols a favor: 3.926
• Gols en contra: 3.089
• Punts: 2.902 punts
• Diferència de gols: 837
• Millor posició a la lliga: 1r
• Pitjor posició a la lliga: 16è
• Posició històrica: 3r
• Major victòria com a local: (29/11/1953) València CF 8 - 0 Sporting de Gijón
• Major victòria com a visitant: (4/2/1951) UE Lleida 1 - 6 València CF; (31/1/2004) Màlaga CF 1 -6 València CF
• Major derrota com a local: (20/1/2013) València CF 0 - 5 Reial Madrid
• Major derrota com a visitant: (13/10/1940) Sevilla FC 10 - 3 València CF
• Major victòria en competició europea: (23/11/2011) València CF 7 - 0 Racing de Genk

Jugadors amb més participacions

Fins al 2 de febrer de 2009, els 10 jugadors amb més participacions amb el València CF a Primera divisió són:

#	Jugador	Temporades	Partits jugats
1	Fernando Gómez	1983-1986 1987-1998	423
2	Ricardo Arias	1976-1986 1987-1992	376
3	Manolo Mestre	1955-1969	323
4	Miguel Ángel Angulo	1996-2009	312
5	Santiago Cañizares	1998-2008	305
6	Enric Saura	1975-1985	304
7	Pep Claramunt	1966-1978	297
8	Vicente Asensi	1940-1952	276
9	Carlos Arroyo	1984-1986 1987-1996	274
10	Ángel Castellanos	1976-1986	273
10	Salvador Monzó	1942-1955	273

• Dades extretes del llibre del llibre "València CF. 90 anys d'història".

Màxims golejadors

Fins al juny de 2010, els 10 jugadors amb més gols amb el València CF a Primera divisió són:

Lloc	Jugador	Temporades	Gols (partits)	Terme mitjà golejador
1	Mundo	1939-1950	188 (208)	0,90
2	Mario Kempes	1976-1981 1982-1984	116 (184)	0,63
3	Waldo	1961-1970	115 (215)	0,53
4	Fernando Gómez	1983-1986 1987-1998	109 (423)	0,25
5	David Villa	2005-2010	107 (166)	0,64
6	Manolo Badenes	1950-1956	89 (96)	0,92
7	Silvestre Igoa	1941-1950	85 (168)	0,50
8	Epi	1940-1949	77 (200)	0,38
9	Vicente Seguí	1946-1959	76 (260)	0,29
10	Gorostiza	1940-1946	70 (115)	0,60
	Amadeo	1935-1951	70 (217)	0,32

^[40]

Màxims golejadors per temporada

Temporada	Futbolista	Gols
1939/1940	Mundo	14
1940/1941	Mundo	21
1941/1942	Mundo	27
1942/1943	Mundo	23
1943/1944	Mundo	28
1944/1945	Mundo	17
1945/1946	Mundo	20
1946/1947	Mundo	10
1947/1948	Igoa	15
1948/1949	Mundo	19
1949/1950	Igoa	22
1950/1951	Badenes	20
1951/1952	Badenes	18
1952/1953	Badenes	16
1953/1954	Faas Wilkes	18
1954/1955	Badenes	22
1955/1956	Faas Wilkes	11
1956/1957	Iborra	9
1957/1958	Ricardo Alós	19
1958/1959	Joel / Machado / Tercero / Walter	7
1959/1960	Aveiro	9
1960/1961	Héctor Núñez	14
1961/1962	Waldo	14
1962/1963	Waldo	12
1963/1964	Waldo	18
1964/1965	Waldo	21
1965/1966	Sánchez Lage	8
1966/1967	Waldo	24
1967/1968	Ansola	12
1968/1969	Waldo / Paquito	6
1969/1970	Nebot	7
1970/1971	Forment	8
1971/1972	Quino	13
1972/1973	Valdez	9
1973/1974	Quino	10
1974/1975	Salif Keïta / Claramunt	11
1975/1976	Johnny Rep	14
1976/1977	Mario Kempes	24
1977/1978	Mario Kempes	28
1978/1979	Mario Kempes	12
1979/1980	Mario Kempes	22
1980/1981	Fernando Morena	16
1981/1982	Frank Arnesen	13
1982/1983	Mario Kempes	13
1983/1984	Robert / Mario Kempes	8
1984/1985	Wilmar Cabrera / Robert	11
1985/1986	Wilmar Cabrera	11
1986/1987	Wilmar Cabrera	12
1987/1988	Fernando Gómez	10
1988/1989	Fernando Gómez	14
1989/1990	Liuboslav Pènev / Fernando Gómez	13
1990/1991	Fernando Gómez	10
1991/1992	Liuboslav Pènev	13
1992/1993	Liuboslav Pènev	20
1993/1994	Predrag Mijatović	16
1994/1995	Predrag Mijatović	12
1995/1996	Predrag Mijatović	28
1996/1997	Goran Vlaović / Leandro Machado	8
1997/1998	Claudio López / Adrian Ilie	12
1998/1999	Claudio López	21
1999/2000	Gaizka Mendieta	13
2000/2001	Juan Sánchez	12
2001/2002	Rubén Baraja	7
2002/2003	John Carew / Aimar / Fábio Aurélio	8
2003/2004	Mista	19
2004/2005	Marco Di Vaio	11
2005/2006	David Villa	25
2006/2007	David Villa	16
2007/2008	David Villa	18
2008/2009	David Villa	28
2009/2010	David Villa	21
2010/2011	Roberto Soldado	18
2011/2012	Roberto Soldado	17
2012/2013	Roberto Soldado	24
2013/2014	Jonas Gonçalves	10
2014/2015	Daniel Parejo	8
2015/2016	Paco Alcácer	13
2016/2017	Munir / Santi Mina / Simone Zaza	6
2017/2018	Rodrigo Moreno	16

Fitxatges més cars de la història del club

Posició	Jugadors	Procedència	Euros	Any
1r	Rodrigo Moreno	SL Benfica	30.000.000[41]	2015
2n	Álvaro Negredo	Manchester City FC	28.000.000[42]	2015
3r	Joaquín Sánchez	Reial Betis	25.000.000[43]	2006
-	Enzo Pérez	SL Benfica	25.000.000[44]	2015
5é	Ezequiel Garay	Zenit de Sant Petersburg	24.000.000[45]	2015
6é	Aymen Abdennour	AS Mónaco	22.000.000[46]	2015
7é	Pablo Aimar	River Plate	21.250.000[47]	2001
8é	André Gomes	SL Benfica	20.000.000[48]	2015
9é	Simone Zaza	Juventus Football Club	18.000.000[49]	2017
-	Manuel Fernandes	SL Benfica	18.000.000[50]	2007
-	Éver Banega	Boca Juniors	18.000.000[51]	2008

Vendes més cares en la història del club

Posició	Jugadors	Destí	Euros	Any
1r	Gaizka Mendieta	SS Lazio	48.000.000[52]	2001
2n	Nicolás Otamendi	Manchester City FC	44.600.000[53]	2015
3r	Shkodran Mustafi	Arsenal FC	41.000.000[54]	2016
4t	David Villa	FC Barcelona	40.000.000[55]	2010
5é	André Gomes	FC Barcelona	35.000.000[56]	2016
6é	David Silva	Manchester City FC	33.000.000[57]	2010
7é	Paco Alcácer	FC Barcelona	32.000.000[58]	2016
8é	Roberto Soldado	Tottenham Hotspur FC	30.000.000[59]	2013
9é	Juan Mata	Chelsea FC	28.000.000[60]	2011
10é	Gerard López	FC Barcelona	23.000.000[61]	2000

Des de la temporada 2009-2010 el València té un equip de futbol femení en arribar a un acord amb el CD Col·legi Alemany de València perquè els equips femenins del Col·legi competeixin amb el nom de València Féminas CF.^[62]