Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath; àrab: دجلة, Dijla; en turc i kurd: Dicle; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en llatí: Tigris)[1] és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
| (tr) Dicle (ar) دجلة  | ||||
| ||||
| Tipus | Riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Àsia | |||
| País de la conca | Turquia | |||
| Cota inicial | 1.280 m | |||
| Localització | Hazar Gölü | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Governació de Basra (Iraq) | |||
| Localització | Xatt al-Arab | |||
| ||||
| Afluent | 23 | |||
| Conca hidrogràfica | Persian Gulf Basin (en)  | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 1.850 ( ) km | |||
| Travessa | Turquia, Iraq | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 375.000 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | 1.014 m³/s | |||
Etimologia
_p477_BEDOWEEN_CROSSING_THE_TIGRIS_WITH_PLUNDER.jpg)
La forma grega antiga Tigris (Τίγρις ) és una forma alternativa de Tígrēs (Τίγρης ), que va ser una adaptació del persa antic 𐎫𐎡𐎥𐎼𐎠 (tigra /Tigrā/), de l'elamita Tigra, i al seu torn del sumeri 𒀀𒇉𒈦𒄘𒃼 (Idigna o Idigina, probablement derivat de *id (i)gina 'aigua corrent').[2] El terme sumeri, que es pot interpretar com "el riu ràpid", contrasta el Tigris amb el seu veí, l'Eufrates, el ritme pausat del qual va fer que diposités més llim i aixequés un llit més alt que el Tigris. La forma sumèria va ser manllevada a l'acadi com a Idiqlat i d'aquí a les altres llengües semítiques (compareu amb hebreu: חִדֶּקֶל Ḥîddéqel, Jewish Babylonian Aramaic diqlāṯ o’‘diglāṯ, Classical Syriac Deqlāṯ, àrab: دِجلَة’‘Dijlah).
Un altre nom per al Tigris utilitzat en persa mitjà va ser Arvand Rud, literalment "riu ràpid". Avui, però, Arvand Rud (persa: اروندرود ) fa referència a la confluència dels rius Eufrates i Tigris, coneguts en àrab com a Xatt al-Arab. En kurd, es coneix com Ava Mezin, "la Gran Aigua".
El nom del Tigris en idiomes que han estat importants a la regió:
| Llenguatge | Nom de Tigris |
|---|---|
| Accadi | 𒁇𒄘𒃼, Idiqlat |
| àrab | دِجلَة, Dijlah; حُدَاقِل, Ḥudāqil |
| arameu | דיגלת, Diglath |
| armeni | Տիգրիս, Tigris, Դգլաթ, Dglatʿ |
| grec | ἡ Τίγρης, -ητος, hē Tígrēs, -ētos; ἡ, ὁ Τίγρις, -ιδος, hē, ho Tígris, -idos |
| hebreu | חידקל, Ḥîddéqel, bíblic Ḥiddeqel[3] |
| hurrita | Aranzah[4] |
| persa | antic persa 𐎫𐎡𐎥𐎼𐎠’‘Tigra; Persa mitjà:’‘Tigr; persa: دجله’‘Dejle |
| sumeri | 𒁇𒄘𒃼 Idigna/Idigina </img> |
| siríac | ܕܸܩܠܵܬܼ Deqlaṯ |
| turc | Dicle |
| kurd | Dîcle, Dijlê, دیجلە |
Geografia
El Tigris té 1.750 km de llarg, des de les Muntanyes del Taure de l'est de Turquia uns 25 km al sud-est de la ciutat d’Elâzığ i uns 30 km de la capçalera de l'Eufrates. Després el riu flueix per 400 km a través del sud-est de Turquia abans de formar part de la frontera entre Síria i Turquia. Aquest tram de 44 km és l'única part del riu que es troba a Síria.[5] Alguns dels seus afluents són Garzan, Anbarçayi, Batman i el Gran i el Petit Zab.[6][7]
Prop de la seva confluència amb l'Eufrates, el Tigris es divideix en diversos canals. Primer, l'artificial Xatt al-Hayy es ramifica, per unir-se a l'Eufrates prop de Nasiriyah. En segon lloc, el Shatt al-Muminah i el Majar al-Kabir es ramifiquen per alimentar els pantans centrals. Més aigües avall, es bifurquen altres dos canals de distribució (Al-Musharrah i Al-Kahla), per alimentar els aiguamolls de Hawizeh. El canal principal continua cap al sud i s'uneix amb l’Al-Kassarah, que drena els aiguamolls de Hawizeh. Finalment, el Tigris s'uneix a l'Eufrates prop d’al-Qurnah per formar el Xatt al-Arab. Segons Plini i altres historiadors antics, l'Eufrates tenia originàriament la seva sortida al mar separada de la del Tigris.[8]
Bagdad, la capital iraquiana, es troba a la riba occidental del Tigris, mentre que la ciutat portuària de Bàssora hi està situada a banda i banda, ja prop de la desembocadura, a la part coneguda com a Xatt al-Arab. Als temps antics, moltes de les grans ciutats mesopotàmiques s'aixecaven al costat del riu o no gaire lluny, i l'aigua del Tigris va irrigar la civilització sumèria. Les ciutats erenques notables incloïen Nínive, Ctesifont i Selèucia del Tigris, mentre que les aigües del Tigris arribaven a la ciutat de Lagash a través d'un canal construït cap al 2400 aC. La ciutat natal de Saddam Hussein, Tikrit, també toca al riu i el seu nom deriva precisament d'aquest.
El Tigris ha estat una important via de comunicació i transport en un país majoritàriament desèrtic. Fins a Bagdad, és navegable per a vaixells de poc calat, però el transport riu amunt fins a Mossul només és accessible amb rais i barcasses. El transport fluvial va perdre importància durant el segle xx des del moment que el ferrocarril Bàssora-Bagdad-Mossul i les carreteres es van endur una gran part del tràfic de mercaderies.[9][10][11]
El riu es veu embassat per un gran nombre de preses tant a l'Iraq com a Turquia, per tal de proveir d'aigua i regar les regions àrides i semidesèrtiques properes a la seva vall. Els embassaments també han evitat inundacions a la part iraquiana, que abans eren habituals arran de la fosa de les neus a les muntanyes turques pels volts de l'abril. El recent embassament del riu a la part turca ha estat subjecte de controvèrsia, tant pels seus efectes sobre el medi com per la potencial reducció del cabal riu avall.
Gestió i qualitat de l'aigua
El Tigris està fortament embassat a l'Iraq i Turquia per proporcionar aigua per regar les regions àrides i semidesèrtiques que voregen la vall del riu. L'embassament també ha estat important per evitar les inundacions a l'Iraq, a les quals el Tigris ha estat històricament notòriament propens després de la fusió de la neu a l'abril a les muntanyes turques. La presa de Mossul és la presa més gran de l'Iraq.
L'embassament turc recent del riu ha estat objecte de certa controvèrsia, tant pels seus efectes ambientals a Turquia com pel seu potencial per reduir el cabal d'aigua aigües avall.
L'aigua dels dos rius s'utilitza com a mitjà de pressió durant els conflictes.[12]
El 2014 es va aconseguir un gran avenç en el desenvolupament d'un consens entre diversos representants de les parts interessades de l'Iraq i Turquia sobre un Pla d'acció per promoure l'intercanvi i el calibratge de dades i estàndards relatius als cabals del riu Tigris. El consens, conegut com el "Consens de Ginebra sobre el riu Tigris", es va aconseguir en una reunió organitzada a Ginebra pel grup de reflexió Strategic Foresight Group.[13]
El febrer de 2016, l’ambaixada dels Estats Units a l'Iraq, així com el primer ministre de l'Iraq, Haider al-Abadi, van advertir que la presa de Mossul podria col·lapsar.[14] Els Estats Units van advertir la gent que evacués la plana inundable del Tigris perquè entre 500.000 i 1,5 milions de persones estaven en risc d'ofegar-se a causa d’una inundació sobtada si la presa s'esfondrava, i que les principals ciutats iraquianes de Mossul, Tikrit, Samarra i Bagdad es trobaven en risc.[15]
Religió i mitologia
En la mitologia sumèria, el Tigris va ser creat pel déu Enki, que va omplir el riu amb aigua corrent.[16]
En la mitologia hitita i hurrita, Aranzah (o Aranzahas en la forma nominativa hitita) és el nom hurrita del riu Tigris, que va ser divinitzat. Era fill de Kumarbi i germà de Tessub i Tašmišu, un dels tres déus que va escopir de la boca de Kumarbi a la muntanya Kanzuras. Més tard va col·ludir amb An i el Tessub per destruir el cicle de Kumarbi).
El Tigris apareix dues vegades a l’Antic Testament. En primer lloc, al Llibre del Gènesi, és el tercer dels quatre rius que surten del riu que surt del Jardí de l'Edèn.[3] La segona menció es troba al Llibre de Daniel, on Daniel afirma que va rebre una de les seves visions "quan estava al costat del gran riu Tigris".[17]
El riu Tigris també s'esmenta a l'islam a Sahih Al-Bukhari i Muslim que descriu que el riu (Eufrates) s'assecarà prop del temps final per descobrir un tresor d'or i ha prohibit a ningú prendre l'or[18] La tomba de l'iman Àhmad ibn Hànbal i Syed Abdul Razzaq Jilani es troben a Bagdad i el flux del Tigris restringeix el nombre de visitants.[19]
Bahà'u'llàh, el fundador de la Fe bahà'í, també va escriure The Hidden Words cap al 1858 mentre caminava per la vora del riu Tigris durant el seu exili a Bagdad.
.svg)
El riu va aparèixer a l’escut de l'Iraq de 1932 a 1959.
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tigris |
Bibliografia addicional
- Jared Diamond, Guns, Germs, and Steel|Guns, Germs and Steel: A Short History of Everybody for the Last 13,000 Years, 1997.
- Anderson, Clifford Norman. The Fertile Crescent: Travels In the Footsteps of Ancient Science. 2d ed., rev. Fort Lauderdale: Sylvester Press, 1972.
- Deckers, Katleen. Holocene Landscapes Through Time In the Fertile Crescent. Turnhout: Brepols, 2011.
- Ephʻal, Israel. The Ancient Arabs: Nomads On the Borders of the Fertile Crescent 9th–5th Centuries B.C. Jerusalem: Magnes Press, 1982.
- Kajzer, Małgorzata, Łukasz Miszk, and Maciej Wacławik. The Land of Fertility I: South-East Mediterranean Since the Bronze Age to the Muslim Conquest. Newcastle upon Tyne, UK: Cambridge Scholars Publishing, 2016.
- Kozłowski, Stefan Karol. The Eastern Wing of the Fertile Crescent: Late Prehistory of Greater Mesopotamian Lithic Industries. Oxford: Archaeopress, 1999.
- Potts, Daniel T. John Wiley & Sons. A Companion to the Archaeology of the Ancient Near East, 21 Maig de 2012, p. 1445. DOI 10.1002/9781444360790. ISBN 9781405189880.
- Steadman, Sharon R.; McMahon, Gregory. OUP. The Oxford Handbook of Ancient Anatolia: (10,000-323 BCE), 15 setembre 2011, p. 1174. ISBN 9780195376142.
- Thomas, Alexander R. The Evolution of the Ancient City: Urban Theory and the Archaeology of the Fertile Crescent. Lanham: Lexington Books/Rowman & Littlefield Publishers, 2010.
- ; Sissakian, Varoujan; Adamo, Nasrat; Knutsson, Sven «Mystery of Mosul Dam the most Dangerous Dam in the World: The project». Journal of Earth Sciences and Geotechnical Engineering, 3, 2015, pàg. 15–17. Arxivat de l'original el 18. 04. 2016. ISSN: 1792-9660 [Consulta: 4 març 2016].
- Daniel Pipes. «Saddam's Damn Dam». [Consulta: 23 agost 2014].
- «Worries grow over Mosul Dam», 30-11-2007. Arxivat de l'original el 21. 08. 2014. [Consulta: 13. 03. 2023].
- Filkins, Dexter «Before the flood: a failing dam threatens millions of Iraqis». The New Yorker, 43, 02-01-2017, pàg. 22–28.