Klagenfurt

Lumbard ucidentalQuest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Klagenfurt (Celovec in sloven e cech; Clanfurt in forlan; Clanforte in italian storegh) l'è ona città de l'Austria, cont ona popolazion de circa 95.000 personn.

Klagenfurt
Comun
Klagenfurt - Stema
Klagenfurt - Sœmeanza
Klagenfurt - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçalKlagenfurt am Wörthersee
StatAustria
Land Carinzia
DistretCità staturaria
Politega
SindeghChristian Scheider
(2021)
Territore
Coordinade46°37′N 14°18′E / 46.616667°N 14.3°E46.616667; 14.3
OSM105870
Voltituden446 m s.l.m
Superfix120,12 km²
Abitants101 403 ab.
(1º genar 2020)
Densitaa844.18 ab./km²
ConfinKrumpendorf am Wörthersee, Maria Wörth, Keutschach am See, Köttmannsdorf, Maria Rain, Ebenthal in Kärnten, Poggersdorf, Magdalensberg, Maria Saal, Sankt Veit an der Glan, Liebenfels, Moosburg (Austria), Distret de Klagenfurt-Land e Distreto de Sankt Veit an der Glan
Fus orariUTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss0463
Codex postal9020
Sigla autom.K
Codex SA20101
Localizazion
Klagenfurt - Localizazion
Klagenfurt - Localizazion
Sit istituzional

A l'è una cità statutaria.

Geografia

Klagenfurt el se troeuva in de la Carinzia, e 'l partegn a nissun distrett.
L'è bagnaa del Lagh de Wörth, e per quella reson chì di voeult l'è ciamaa in todesch anca Klagenfurt am Wörthersee.

Storia

Klagenfurt l'è staa faa sù del duca de Carinzia in sul fiumm Glan, in tra el 1093 e 'l 1099, a protezion di strad commerciai de la zona. El primm document che 'l parla de la soa esistenza le ciama Forum Chlagenvurth. La zona indè che l'era stada fada la città però la finiva despess per lagàss, inscì in del 1246 el duca Bernard de Spanheim l'ha deciduu de refondàlla in d'ona altra banda.

In del 1252 l'ha ciappaa i diritt civij. In di secoi dopo Klagenfurt l'è staa toccaa de incendi, terremott e guerr paisann. In del 1514 l'è staa traa giò del foeugh e l'imperador (Massimilian I), che 'l gh'eva nò i danee per tiràlla sù anmò, el ghe l'ha regalada a l'Assemblea Regional. La città poeu l'è cressuda e l'è vegnuda bella importanta: on bell poo de nobil hann faa sù i sò vill a Klagenfurt.
In del 1809 i frances de Napoleon hann traa giò meneman tucc i mur de la città; in del 1863 i ferrovii gh'hann portaa a Klagenfurt on bell poo de ricchezza, e Klagenfurt l'è vegnuu el centro economegh de la region.

In del 1919, finida la I Guerra Mondial, l'è staa occupaa de la Jugoslavia, che rivendicaven tutta la zona intorna, abitada de on bell poo de sloven. I soldaa slav se n'hinn andaa via l'ann dopo.

De quell moment, l'è andada adree ai event del rest de l'Austria.

Gent nassuda a Klagenfurt

Gemellagg

Alter progett