Malautiá infecciosa
Una malautiá infecciosa es la manifestacion clinica consequéncia d'una infeccion provocada per un microorganisme —coma la bacterias, fongi, virus, protozoari, ecaa.— o per prions. Dins lo cas d'agents biologics patogèns de grandor macroscopica, se parla pas d'infeccion, mas d'infestacion.
Generalitats
Las malautiás infecciosas se caracterizan per l'apareisson de simptòmas coma fèbre, malèsser general e poiriment. Tota malautiá infecciosa passa per 4 estapas
- La contagion. Quand una persona malauta contamina una autra sana.
- Període d'incubacion. Temps comprès entre la dintrada de l'agent fins a l'apareisson dels seus primièrs simptòmas. Alara l'agent patogèn se pòt multiplicar e s'espandre dempuèi las zonas d'ataca. Lo temps depend de la malautiá.
- Periòde de desvolopament. Apareisson los simptòmas caracteristics.
- Convalescéncia. Quand la malautiá es vencuda e que l'organisme se remet.
Transmissibilitat
Las malautiás infecciosas se divison en transmissiblas e non transmissiblas. Las malautiás infecciosas transmissiblas se pòdon propagar dirèctament dempuèi l'individu infectat, mejans la pèl o las membranas mucosicas o, indirèctament, quand la persona infectada contamina l'aire mejans la respiracion, un objècte inanimat o un aliment. Per las malautiás infecciosas no transmissiblas Lo microorganisme es pas contagiós d'un individú cap a un autre, sonque se requerís de circumstàncias especialas, que sián mediambientalas, accidentalas, eca., per que se transmeten. Dins aqueles cases, las personas infectadas transmetan la malautiá.
Classificacion
Una classificacion utila, e clinicament generalizada, regropa las malautiás infecciosas segon las caracteristicas biologicas de l'agent patogèn que los provòcan:Las infeccions fachas per de bacterias an pas de cura.
Infeccions bacterianas
| Malautiá | Agent | Principals simptòmas |
|---|---|---|
| Brucellòsi | Brucella spp. | Fèbre ondulanta, adenopatia, endocarditis, pneumonia |
| Antrax | Bacillus anthracis | Fèbre, papula cutanèa, sepsis. |
| Còlera | Vibrio cholerae | Fèbre, diarrèa, vòmits, desidratacion. |
| Difteria | Corynebacterium diphtheriae | Fèbre, amigdalitis, lesions de la pèl |
| Escarlatina | Streptococcus pyogenes | Fèbre, amigdalitis, eritèma |
| Erisipela | Streptococcus spp. | Fèbre, eritema, prusor, dolor |
| Febre Q | Coxiella burnetii | Fèbre nauta, cefalèa intensa, mialgia, confusion, vòmits, diarrèa |
| Febre tifoide | Salmonella typhi, Salmonella paratyphi | Fèbre nauta, bacteriemia, cefalalèa, estupor, tumefaccion de la mucosa nasala, lengua "torrada", ulcèrs del paladar; epatosplenomegalia, diarrèa], perforacion intestinala |
| Legionellòsi | Legionella pneumophila | Fèbre, pneumonia |
| Pneumonia | Streptococcus pneumoniae, Staphylococcus aureus, Klebsiella pneumoniae, Mycoplasma spp., Chlamydia spp. | Fèbre nauta, expectoracion jaunenca i/o sanguinolenta, dolor toracica. |
| Tuberculòsi | Mycobacterium tuberculosis | Fèbre, set, sudor nocturna; necròsi palmonària |
| Tetanós | Clostridium tetani | Fèbre, paralisi |
Infeccions viralas
| Malautiá | Agent | Principals simptòmas |
|---|---|---|
| Dengue | Flavivirus | Fèbre, dolor intensa de las articulacions e dels muscles, inflamacion dels ganglion limfatics e erupcion ocasionala de la pèl |
| Fèbre jauna | Flavivirus | Fèbre nauta, ictericia, sagnament del nas e bòca, vòmit nègre, bradicardia malgrat la fèbre, desidratacion |
| Fèbre emorragica d'Ebola | Filovirus | Fèbre nauta, postracion, mialgia, artralgias, dolor abdominala, cefalèa, erupcions cutanèas emorragicas per tot lo còrs. |
| Gripa | Influenzavirus | Fèbre, astenia, cefalèa, malèsser general, tos sèca, dolor de gòrja; gastroenteritis, vòmits, diarrèa. |
| Epatitis A, B, C, G | A: Enterovirus (VHA); B: Orthohepadnavirus (VHB); C: Hepacivirus (VHC); G:VHG | Inflamacion del fètge; fèbre, fatiga, nausèaa, diarrèa |
| Erpès | Herpesvirus | Bofiga dins la bòca (erpès labial), dins las partidas genitalas (erpès genital) o sus la pèl (erpès zoster) |
| Mononucleòsi | Virus d'Epstein-Barr | Fèbre, faringitis, inflamacion dels ganglions limfatics, fatiga |
| Gautissons | Paramixovirus | Fèbre, cefalèa, dolor e inflamacion de las glandulas salivàrias |
| Pèsta porcina | Pestivirus | Fèbre, leucopenia, tremolors, paralisi, mòrt |
| Poliomielitis | Enterovirus | Inflamacion neuronalas motoras de la colomna vertebrala e del cervèl que provòca la paralisi e atrofia musculara |
| Ràbia | Rhabdovirus | Fèbre, vòmits, confusion, agressivitat, allucinacions, convulsions, parelisi, diplopia, idrofobia, Comà e mòrt |
| Raumàs | Rinovirus, Coronavirus, Ecovirus, Coxsackievirus | Esternuts, secrecion, congestion i picament nasal, dolor de gòrja, tos, cefalèa, malèsser general |
| Rubeòla | Rubivirus | Fèbre, cefalèa, erupcions a la pell, malestar general, envermelliment dels ulls, faringitis, inflamació dolorosa de ganglis al voltant del clatell |
| Sarrampiu | Morbillivirus | Fèbre, erupcion cutanèa, tos, rinitis; diarrèa, pneumònia, encefalitis |
| Varicèla | Varicela-zoster | Fèbre, cefalèa, malèsser general, erupcion cutanèa en forma de bofigas |
| Veròla | Orthopoxvirus | Fèbre nauta, malèsser, cefalèa, fòrta erupcion cutanèa en forma de pustulas, que daissan de gravas crètas sus la pèl |
Infeccions fongicas
- Aspergillòsi
- Candidòsi
- Cromomicòsi
- Dermatofitòsi
- Esporotricòsi
- Histoplasmòsi
- Otomicòsi
- Pitiriasi versicolor
- Queratomicòsi
Infeccions per protozaris
Las mai importantas son:
- Malària
- Amibòsi
- Tripanosomòsi africana
- Malautiá de Chagas
Infeccions per prions
- Malautiá de Creutzfeldt-Jakob
- Encefalopatia espongiforma bovina (malautiá de la vaca bauja)
- Tremolor ovina (Scrapie)
- Insomni familiar fatal
- Kuru
Mortalitat
L'Organizacion Mondiala de la Santat (OMS) enregistra l'informacion sus las mòrts globalas segon la Classificacion internacionala de malautiás (ICD, pels sigles angleses). La taula seguenta rebat las malautiás infecciosas que causarián mai de 100 000 disfoncions pendent una estimacion facha en 2002. Tanben s'encluson las donadas de 1993 per poder las comparar.
| Classificacion | Causa de la mòrt | Mòrts en 2002 | Percentatge sus totas las mòrts | Mòrts en 1993 | Classificacion en 1993 |
|---|---|---|---|---|---|
| N/A | Totas las malautiás infecciosas | 14,7 milions | 25,9% | 16,4 milions | 32.2% |
| 1 | Infeccions de las vias respiratòrias baissas[2] | 3,9 milions | 6,9% | 4,1 milions | 1 |
| 2 | VIH/sida | 2,8 milions | 4,9% | 0,7 milions | 7 |
| 3 | Gastroenteriti[3] | 1,8 milions | 3,2% | 3,0 milions | 2 |
| 4 | Tuberculòsi (TB) | 1,6 milions | 2,7% | 2,7 milions | 3 |
| 5 | Malària | 1,3 milions | 2,2% | 2,0 milions | 4 |
| 6 | Rubeòla | 0,6 milions | 1,1% | 1,1 milions | 5 |
| 7 | Cacarucha | 0,29 milions | 0,5% | 0,36 milions | 7 |
| 8 | Tetanós | 0,21 milions | 0,4% | 0,15 milions | 12 |
| 9 | Meningitis | 0,17 milions | 0,3% | 0,25 milions | 8 |
| 10 | Sifilis | 0,16 milions | 0,3% | 0,19 milions | 11 |
| 11 | Epatitis B | 0,10 milions | 0,2% | 0,93 milions | 6 |
| 12-17 | Malautiás tropicalas (6)[4] | 0,13 milions | 0,2% | 0,53 milions | 9, 10, 16-18 |
| Nota: Autres causas de mòrt encloson de malautias maternalas e perinatalas (5,2%), deficiéncias nutricionalas (0,9%), malautiás no contagiosas (58,8%) e feridas (9,1%). | |||||
Referéncias
- (en)H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner, 2003. Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans, 3rd Edition. ASM Press, American Society for Microbiology, Washington DC., USA, 456 pp. ISBN 1-55581-236-8
Vejatz tanben
- Aerobiologia
Ligams extèrnes
- (ca)http://www.scmimc.org Societat Catalana de Malalties infeccioses i Microbiologia clínica]
- (es)Sociedad Andaluza de Enfermedades Infecciosas
- (en)Principis e practicas de Mandell sus malalties infeccioses
- (en)Elsevier health
- (en)Manson's Tropical Diseases
- (en)The World Health Report
- (en)Llibres sobre malalties infeccioses
