Sèrbe

Lo sèrbe (autonim: српски језик) es es una modalitat del diasistèma eslau nomenat sèrbocroat. Es parlat per gaireben 12 milions de personas. Es lenga oficiala en Serbia, cooficiala en Montenegro, Bòsnia e Ercegovina (ont es emplegat sustot per las comunitats sèrbas) e dins de municipis amb percentatge màger d'abitants sèrbes en Kosova. Emplega indiferentament l'alfabet cirillic o l'alfabet latin amb de pichons cambiaments.

Infotaula de lengaSèrbe
српски језик — srpski jezik — српски‎ Modifica el valor a Wikidata
Parlat enSerbia, Montenegro, Bòsnia e Ercegovina
RegionEuròpa
Locutors12 milions[1]
Classament75ena
Classificacion lingüisticaLengas indoeuropèas
Estatut oficial
Oficial deSerbia
Bòsnia e Ercegovina
Minoritats significativasOngria
Croàcia
Romania
Macedònia del Nòrd
AcadèmiaОдбора за стандардизацију српског језика
Còdis lingüistics
ISO 639-1sr
ISO 639-2srp
ISO 639-3srp
ISO 639-6srp
Ethnologuesrp Modifica el valor a Wikidata
Glottologserb1264
ASCL3505 Modifica el valor a Wikidata
IETFsr

Alfabet

Alfanet latin sèrbe e alfabet cirillic sèrbe, dins Comparative orthography of European languages. Font: Vuk Stefanović Karadžić Srpske narodne pjesme [poèmas populars sèrbes], Viena, 1841

Lo sèrbe se pòt escriure dins dos alfabets diferents: l'alfabet cirillic (ћирилица = ćirilica). Dins l'estat de Serbia, l'alfabet cirillic es oficial mas s'utiliza e s'accèpta tanben l'alfabet latin.

L'òrdre alfabetic es diferent entre los dos alfabets:

  • òrdre cirillic (nommat azbuka = азбука):||А||Б||В||Г||Д||Ђ||Е||Ж||З||И||Ј||К||Л||Љ||М||Н||Њ||О||П||Р||С||Т||Ћ||У||Ф||Х||Ц||Ч||Џ||Ш
  • òrdre latin (nommat abeceda):||A||B||V||G||D||Đ||E||Ž||Z||I||J||K||L||LJ||M||N||NJ||O||P||R||S||T||Ć||U||F||H||C||Č||DŽ||Š
CirillicNom (cirillic)LatinNom (latin)AFIEquivalent occitan
A, aaA, aa/a/a
Б, ббеB, bbe/b/b
В, ввеV, vve/ʋ/se sarra de la v provençala e nòrd-occitana
Г, ггеG, gge/g/g
Д, ддеD, dde/d/d
Ђ, ђђеĐ, đ
(Dj, dj es una
transcripcion
non oficiala e
estrangièra)
đe/dʑ/se sarra de di dins dieu, o de tj sonòra del gascon occidental
E, eeE, ee/e/e
Ж, жжеŽ, žže/ʒ/j (j sens d abans) dins la pronóncia del gascon oriental e del lengadocian meridional; z palatalizada auvernhata davant i, u
З, ззеZ, zze/z/z
И, ииI, ii/i/i
J, jјеJ, jje/j/i dins gaia
К, к каK, kka/k/c, qu
Л, ллеL, lle/l/l
Љ, љљеLj, ljlje/ʎ/lh segon la pronóncia occitana majoritària (l palatalizada)
М, ммеM, mme/m/m
Н, ннеN, nne/n/n
Њ, њ њеNj, njnje/ɲ/nh
O, ooO, oo/o/ò mai o mens dobèrta
П, ппеP, ppe/p/p
Р, pреR, rre/r/r apicala
C, cсеS, sse/s/s
T, ттеT, tte/t/t
Ћ, ћћеĆ, ćće/tɕ/se sarra de ti dins tieu, o de ch/th del gascon occidental
У, yуU, uu/u/o
Ф, ффеF, ffe/f/f
X, xхаH, hha/x/-l finala de certanes parlars sud-auvernhats, j espanhòla
Ц, ццеC, cce/ts/ts
Ч, ччеČ, čče/tʃ/ch (= tsh) segon la pronóncia occitana majoritària
Џ, џџеDŽ, dždže/dʒ/j (= dj) segon la pronóncia occitana majoritària
Ш, шшаŠ, šša/ʃ/sh

Quauques mots corrents

MotTraduccionTranscripcion en AFI
tèrrazemlja[ˈzɛmʎa]
cèlnebo[ˈnɛbo]
aigavoda[ˈvoda]
fuecoganj[ˈogaɲ]
òmečovek[ˈtʃovɛk]
femnažena[ˈʒɛna]
manjarjesti[ˈjesti]
beurepiti[ˈpiti]
grandvelik[ˈvɛlik]
pichòtmali[ˈmali]
nuèchnoć[ˈnotɕ]
jorndan[ˈdan]
bonjorndobar dan[ˈdobar dan]
bonserdobro veče[ˈdobro vɛʧɛ]
mercéshvala['хvaLa]
se vos plaimolim vas[ˈmoLim]

Ligams extèrnes

  •  Talhièr de lenga e de cultura sèrba. www.srpskijezik.edu.rs.

Nòtas e referéncias