22 de majo

data
zenaro · febraro · marso · apriłe · majo 2024
· zugno · lujo · agosto · setenbre · otobre · novenbre · disenbre
 Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

 
12345678910111213141516171819202122232425262728293031

El 22 de majo el ze el 142° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 143° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 223 dì.

Avegnimenti

  • 1176 – Dei Hashshashin (Sasini) i prova copare Saładin arente de Alepo
  • 1377 – Papa Gregòrio XI el pùblega sìncue bołe papałi denunsando łe dotrine del teòłogo ingleze John Wyclif
  • 1455 – Guera de łe do rose: bataja de St Albans – Ricardo, duca de York el dèzema e el rapise re Enrico VI d'Inghiltera
  • 1499 – Bataja de ła Calva: vitòria decizionałe de łe Tre Lighe so łe trupe asbùrzeghe.
  • 1762Svèsia e Prùsia łe firma el Tratà de Anburgo
  • 1807 – Prove sufisenti łe vien prezentae davanti de un tribunałe par incrimenar de tradimento el vicepresidente dei Stati Unii Aaron Burr
  • 1819 – La SS Savanah ła parte dal porto de Savanah (Georgia) par el viajo che ła rendarà ła prima nave a vapore a traersar l'osèano Atlàntego. La nave ła rivarà a Liverpool el 20 de zugno
  • 1840 – El vien ufisalmente abołio el trasporto dei detegnesti britàneghi inte ła cołònia penałe del Novo Gałes del Sud
  • 1848 – In Martìnega ła vien abołita ufisalmente ła s-ciavitù
  • 1856 – Bastonaura de Charles Sumner. El deputà Preston Smith Brooks de ła Carołina del Sud el ferise gravamente el senatore Charles Sumner inte l'àtrio del Senato statunitense, par colpa de un discorso inte el cual Sumner el gaveva atacà i sudisti che i ghea sinpatizà co łe viołense pro-s-ciavitù avegneste in Kansas (Bleeding Kansas). Sumner no el ze sta bon de torse de novo el so posto par trè ani, col se riciapava da l'agresion. Brooks el zera divegnesto un eroe in tuto el sud e Sumner invese el zera sta segnà cofà màrtire dal nord.
  • 1863Guera de secesion americana: Asèdio de Port Hudson – łe forse de l'Union łe taca l'asèdio a Port Hudson (Louisiana), controłada dai Confederai
  • 1872 – El presidente Ulysses S. Grante el converte in leje l'Ato de amnistia del 1872, che el restituise i totałi deriti siviłi a tuti (sirca 500) i sinpatizanti dei Stati Confederai d'Amèrica
  • 1906 – I fradełi Wright i breveta el so aeroplan
  • 1915
    • Dezastro feroviàrio de Quintinshill: sìncue treni i se sbate in Scòsia, fazendo 227 morti e 246 ferii
    • El pico Lassen el s-ciopa co na forsa inemazenàbiłe; el ze ła ùgnoła montagna a saltar par ària oltre el monte Sante'Elena inte i Stati Unii inte el XX secoło
  • 1937 – Taca ła costrusion a Roma de l'Eur 42, par sełebrare inte el 1942 el ventenałe de ła Marsa so Roma.
  • 1939Zermània e Itàlia i firma el Pato d'Aciàio
  • 1942 – El Mèsego el ciapa roło inte ła Seconda guera mondiałe de fianco dei Liai
  • 1947Guera freda: inte el tentar de bàtare ła difuzion del comunismo, el presidente Hary Trumann el converte in leje un decreto che vegnarà ciamà ła Dotrina Trumann. El decreto el garantia 400 milioni de dòłari in juti miłitari e econòmeghi a Turchia e Gresa
  • 1954 – Ła vien firmada l'Union nòrdega dei pasaporti intrà Daeimarca, Fær Øer, Svèsia, Norveja, Finlàndia e Islanda
  • 1960 – Un teramoto el colpise el Ciłe meridionałe. Se parla del pì forte teramoto mai notà, conosesto anca cofà che Grando teramoto ciłen
  • 1967
    • I grandi magazini Inovation, inte el sentro de Borseła (Belzo) i ciapa fogo. Se parla del pì devastozo inséndio de ła stòria del Belzo, che el provocarà 323 intrà morti e sparii e 150 ferii
    • El presidente ezisian Gamal And el-Nasser el anunsa ła serada del streto de Tiran.
  • 1968 – El sotomarin nucleare USS Scorpion el nega soto àcua co 99 òmani de ecuipajo, 600 km a sud-ovest de łe Azore
  • 1969 – El mòduło lunàrio de l'Apollo 10 el voła a 15.400 m da ła superfise de ła Luna
  • 1972 – Ceylon el adota na nova costitusion, mudando el so nome in Sri Lanka e unionàndose al Commonwealth
  • 1978Itàlia: ła vien aprovada ła leje su l'interusion vołontària de ła gravidansa (leje n. 194/78) su l'aborto.
  • 1980 – Namco el delìbara l'influente videozugo arcade Pac-Man.
  • 1987 – In Nova Zełanda raca ła prima edision de ła Copa del mondo de rugby
  • 1990
  • 1998 – In Irlanda del Nord, protestanti e catòleghi i aprova un acordo de paze
  • 2004 – Sonia Gandhi, vinsitora de łe ełesion indiane col Partio del Congreso, ła renunsa a l'incàrego de primo ministro a favore de Manmohan Singh, parché ostejada dai estremisti indù parché "istraniera"
  • 2010 – Co łe "pise de Laszlo" se ga el primo scànbio comersałe documentà doparando Bitcoin, co consevente formasion del primo istòrego de na criptovałuta
  • 2014Ełesion eoropee del 2014.
  • 2017 – A Manchester, inte el Regno Unio, se ga l'atentà kamikaze inte el concerto de ła cantante americana Ariana Grande inte ła Manchester Arena fazendo 22 viteme, sirca 60 ferii e 12 desperdesti, tuti stra-zóvani.

Nasesti

Morti

Feste e recorense

Nasionałi

Rełijoze

Santi catòłeghi

Festa del patrono de łe sità

Làeghe

In altri projeti

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https:https://www.search.com.vn/wiki/index.php?lang=vec&q=22_de_majo&oldid=1071530"