24 de lujo

data
zenaro · febraro · marso · apriłe · majo · zugno · lujo 2024
· agosto · setenbre · otobre · novenbre · disenbre
 Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

 
12345678910111213141516171819202122232425262728293031

El 24 de lujo el ze el 205° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 206° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 160 dì.

Avegnimenti

  • 1132 - Bataja de Nocera: na granda coałision dèzema Rujero II.
  • 1177 - Ła paze firmada a Venèsia la lìbara Federico I Barbarosa da ła scomùnega e el finise el Scisma ecleziàstego.
  • 1567 - Maria Stuarda, rezina de Scòsia, ła vien deponesta.
  • 1654 - Teramoto de Sora: gravi dani e sentinari de vìteme intrà Regno de Nàpułi e Stato de ła Ceza.
  • 1701 - Fondasion de Detroit (Michigan).
  • 1814 - Guera del 1812: el zenerałe Phineas Riall el va anti verso el Niagara par fermar i invazori americani de Jacob Brown.
  • 1847 - Dopo 17 mezi de viajo, Brigham Young el guida 148 pionieri Mormoni inte ła Salt Lake Valley, inte ła cuała vegnarà fondada ła Salt Lake City.
  • 1864 - Guera de secesion americana: bataja de Kernstown - El zenerałe confedarà Jubal Early el dèzema łe trupe unioniste del zenerałe George Crook vołendo tegnerle fora da Shenandoah Valley.
  • 1866 - El Tennessee el divien el primo Stato confedarà a devegner reametesto inte l'Union, dopo de ła fin de ła Guera de secesion americana.
  • 1907 - Papa Pio X el santìfega San Romedio.
  • 1908 - Londra: Dorando Pietri, stremà da ła fadiga, el taja par primo el traguardo de ła maratona ołìnpega jutà da do zùdazi de gara. Par sto juto el vegnarà dopo scualìfegà e el perdarà ła medaja d'oro.
  • 1911 - Hiram Bingham rescopre Machu Picchu "ła sità perdesta dei Inca".
  • 1912 - Ła Mongòłia ła se convertise inte un protetorà ruso.
  • 1923
    • El Tratà de Losanna el definise i confini de ła moderna Turchia, el vien firmà in Svìsara da Gresa, Bulgaria e altre nasion che i ghea conbatesto inte ła Prima guera mondiałe.
    • Edoardo Agnelli el vien ełezesto presidente de ła Juventus. L'avegnimento segna el scumìsio del sodalìsio intrà ła scuadra e ła fameja Agnelli.
  • 1927 - El memoriałe de guera de Menin el vien inaugurà a Ypres.
  • 1929 - El Pato Briand-Kellogg, che el renunsa a ła guera cofà strumento de pułìtega estera, el entra in vigore (firmà a Parize el 27 de agosto 1928 da łe prinsipałi potense mondiałi).
  • 1930: Inte l'àrea Trevizo-Ùdine, un stra-viołento tornado de scała F5 el devasta 80 km. Łe more 23 persone.
  • 1943
    • Seconda guera mondiałe: scumìsia l'Oparasion Gomorrah: aeroplani canadezi e britàneghi i bonbarda Anburgo de note e cuełi statunitense de dì
    • Sentada segreta del Gran consejo del fascismo inte el cuało el vien descoresto l'Órdene del dì Grandi che el porta a łe dimision de Benito Mussolini
  • 1949 - Fausto Copi el vinse el Tour de France stàndoghe de drio in clasìfega a Gino Bartali. El ze el primo siclista a far ła copiada Ziro-Tour inte l'isteso ano.
  • 1956 - USA: finise na union artìstega intrà Dean Martin e Jerry Lewis durà 10 ani.
  • 1958: El presidente de Arzentina, Arturo Frondizi, el declara ła «batalla del petróleo» (bataja del petrojo).
  • 1959 - A ła vertura de l'Ezibision nasionałe americana a Mosca, el vicepresidente statunitense Richard Nixon e Nikita Chruščëv i descore amabelmente de cuzina.
  • 1967 - Inte na na vizita ufisałe de Stato in Cànada, el presidente franseze Charles de Gaulle el declara a na foła de pì de 100.000 persone a Montréal, Vive le Québec libre! La frase, largamente interpretada cofà un sostegno ìnplego a l'indipendensa del Québec, el fa nàsar el resentimento del goerno canadezo e de tuti i canadezi anglòfoni.
  • 1969 - Programa Apollo: l'Apollo 11 ła se inmara trancuiłamente inte l'osèano Pasìfego.
  • 1974 - Scàndało Watergate: ła Corte Suprema dei Stati Unii ła senténsia co l'unanimità che el presidente Richard Nixon no el ga l'autorità par trategnere i nastri de ła Caza Bianca e i solèsita de fàrghełi ver al procuratore speciałe che el ze drio indagar sul cazo.
  • 1977 - In Itàlia, co l'emanasion del decreto del presidente de ła Repùblega 24/07/1977 n. 616, el vien fazesto par ła prima volta un primo forte desentramento aministrativo col pasajo de racuanti poderi e funsion dal Stato ai enti locałi (Rejon e Comuni).
  • 2002 - Alfred Moisiu el divien presidente de l'Albania.
  • 2010 - A Duisburg inte el ndar de ła Loveparade łe more 21 persone. De sevente del dezastro i organizadori i anunsa che cheła ła sarà l'ùltema edision.
  • 2013: Angrois, cuartiero inte ła perifaria de Santiago de Compostela, Spagna, un insidente del tren Alvia, che el viaja co 218 pasejeri drento, el deraja drio de ła curva denomenada "A Grandeira", fazendo 78 morti e 131 ferii.

Nasesti

Morti

Feste e recorense

Nasionałi

,  Cołónbia

e   Bolivia
- Dì de Simón Bolívar
- Dì dei putełi
- Nasimento del Libertador (Dì de Simón Bolívar)

Rełijoze

Santi catòłeghi

Festa del patrono de łe sità

Làeghe

In altri projeti

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https:https://www.search.com.vn/wiki/index.php?lang=vec&q=24_de_lujo&oldid=1080624"