9 de lujo

data
zenaro · febraro · marso · apriłe · majo · zugno · lujo 2024
· agosto · setenbre · otobre · novenbre · disenbre
 Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

 
12345678910111213141516171819202122232425262728293031

El 9 de lujo el ze el 190° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 191° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 175 dì.

Avegnimenti

  • 455 – El comandante miłitare roman Avito el vien proclamà inperatore de l'Inpero roman d'Osidente
  • 1357 – Carlo IV de Lusenburgo el prezénsia a ła mesa in tera de ła prima piera del Ponte Carlo de Praga
  • 1749 – L'insediamento navałe de Halifax el vien fondà cofà resposta britànega a Louisbourg
  • 1755 – Spedision Braddock – trupe britàneghe e miłisiani de łe cołònie i casca inte na inboscada e i sorbise na dezemada devastante da parte de łe forse franseze e dei nativi americani. Durante ła bataja, el zenerałe britànego Edward Braddock el vien ferio a mortd. El cołonio George Washington el soravive
  • 1789 – A Versailles, l'Asenblea nasionałe costituente ła vien costituia da l'Asenblea nasionałe franseze e ła scumìsia a scrìvar ła Costitusion franseze
  • 1790 – Guera ruso-svedeze: seconda bataja de Svensksund – Inte el Mar Bàltego, La marina svedeze ła catura un terso de ła flota rusa
  • 1793 – L'ato contro ła s-ciavitù el pasa inte l'Alto Cànada e l'inportasion de s-ciavi dal Baso Cànada ła vien proibia
  • 1807Napoleon Bonaparte e el re Federico Gulielmo III i se cata a Tilsit, locałità che ła darà el nome al tratà de paze intrà Prùsia e Fransa
  • 1815 – Charles Maurice de Talleyrand-Périgord el divien primo ministro de Fransa
  • 1816 – L'Arzentina ła declara l'indipendensa da ła Spagna
  • 1850 – El presidente statunitense Zachary Taylor more e [Millard Fillmore]] el divien el 13º presidente dei Stati Unii
  • 1900 – Vitòria del Regno Unio ła concede l'asenso reałe a l'ato che el costituise el Comonwealth de Austràlia, unendo in tal magnera łe vàrie cołònie del continente soto de un ùgnoło goerno federałe
  • 1922 – Johnny Weissmuller noando inte i 100 metri de stiłe lìbaro in 58,6 secondi, franzendo el rècord mondiałe e ła "bariera del minuto"
  • 1932
    • Svìsara: a ła Conferensa de Lozana se stabiłise de condonar a ła Zermània i pagamenti gavesti par łe reparasion de guera
    • A San Poło - São Paulo, Braziłe ła taca ła denomenada Revołusion costitusionałista - che sostegnesta dal Mato Grosso - ła se sorleva contro de ła ditatura de Getúlio Vargas.
  • 1942Ołocàusto: ła fameja de Anne Frank ła se sconde inte l'àtego insima l'ufiso de so pare inte un magazin de Amsterdam
  • 1943Seconda guera mondiałe: forse liae łe fa ła denomenada invazion anfìbia de ła Sicìlia (Sbarco in Sicìlia)
  • 1944 – Seconda guera mondiałe: trupe britàneghe e canadezi łe òcupa Caen
  • 1944 – Seconda guera mondiałe: i americani i se tołe Saipan
  • 1951 - Laos ła entra in ła Unesco.
  • 1955 – A Londra el vien prezentà el Manifesto Russell-Einstein sul dezarmo nucleare reałizà e firmà inte i mezi presedenti dai siensiai Albert Einstein e Bertrand Russell
  • 1958 – Inte ła Baja de Lituya, Alaska, se ga ła pì alta onda anòmała mai documentada: 524 m
  • 1968 – Inaugurasion ufisałe de ła Hayward Gallery sul South Bank de Londra
  • 1978Sandro Pertini el divien sètemo presidente de ła Repùblega Italiana
  • 1993 – El ministero dei interni ingleze el declara ufisalmente che i osi catai inte ła fosa de Ekaterinburg łe ze apartegneste al zar Nicola II de Rùsia e a ła zarina Alesandra d'Asia, de ła fameja dei Romanov, fuziłai dai comunisti inte el 1918
  • 1997 – La licensa de pùziłe de Mike Tyson ła vien sospendesta par inmanco un ano e el vien multà par 3 milioni de dòłari par ver morsegà na récia a Evander Holyfield inte el ndar de un scontro de puziłato
  • 2001Ciłe: ła Corte d'apeło de Santiago del Ciłe ła stabiłise che Augusto Pinochet no el ze procesàbiłe tenporaneamente par "moderada demensa"
  • 2002 – Fondada l'Union africana a Durban
  • 2004
    • USA: ła comision del Senato sui servisi de intelligence, presiedesta da Pat Roberts, ła anunsa i rezultai de ła so indàzene: "Le informasion dazeste da łe ajensie de intelligence americane su l'èsarghe de arme de destrusion de masa in Iraq łe zera sbajae", gavendo soravałutà łe prove in favore e ignorà cuełe contro. La comision ła asolve ła Caza Bianca, parché łe so decizion łe ze stae visiàde dai reporti falsai.
    • L'Aia: el tribunałe internasionałe, co solché un voto contràrio, cueło statunitense, el declara che el muro de contegnimento de Israełe el ze "contràrio al derito internasionałe". Ariel Sharon el aserise che l'atentà gavesto inte ła matina del 10 de lujo el ze "avałà da ła Corte Internasionałe de l'Aia"
  • 2008 – Se ga l'opozision de Zove
  • 2007 - Arzentina: névega inte un mùcio de sità del paeze, andove sto fenòmano no el ze par gnente frecuente. A Buenos Aires, no nevegava da 89 ani.
  • 2011 – El Stato del Sud Sudan, el devien ufisalmente indipendente

Nasesti

Morti

Feste e recorense

Nasionałi

  • Arzentina: Dì de ła Indipendensa, comemorasion de ła Declarasion de indipendensa nasionałe (1816).
  •  Azerbaijan
Dì dei dipendenti del servìsio diplomàtego

, San Poło: Dì de ła revołusion costitusionałista

  • Ciłe: Dì de ła Bandiera, in recordo de ła Bataja de Concepción. Zuramento a ła Bandiera inte łe unità de l'ezèrsito.
  • Cołónbia: Dì de ła Virgen de Quiquinquirá (Vèrzane de Chichinchirà).
  •  Palau
Dì de ła Costitusion.
Dì de ła Indipendensa (2011).

Rełijoze

Santi catòłeghi

Festa del patrono de łe sità

Làeghe

In altri projeti

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https:https://www.search.com.vn/wiki/index.php?lang=vec&q=9_de_lujo&oldid=1078540"