4 de lujo

data
zenaro · febraro · marso · apriłe · majo · zugno · lujo 2024
· agosto · setenbre · otobre · novenbre · disenbre
 Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

Zi

Ve

Sa

Do

Lu

Ma

Me

 
12345678910111213141516171819202122232425262728293031

El 4 de lujo el ze el 185° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 186° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 180 dì.

Avegnimenti

  • 1054 – S-ciopa ła supernova che ła formarà ła Nebułoza del Granso. Drio łe crònaghe cinezi de l'època, ła supernova ła se ga vedesto par mezi
  • 1187 – Saładin el sconfize Guido de Luzignan, rè de Zerusałeme, inte ła bataja de Hatin. La rełìcua de ła Vera Croze ła vien perdesta par senpre
  • 1300 – Inte ła trajèdia shakespeariana Romeo e Ziulieta inte el ndar de na festa in caza Capułeti, Romeo Montechi e Ziulieta Capułeti i se conose e i se enamora
  • 1776Rivołusion americana: el Congreso continentałe el aprova ła Declarasion d'indipendensa da ła Gran Bretagna. I nase cusita i Stati Unii d'Amèrica
  • 1802 – A West Point (New York) ła verze l'Acadèmia Miłitare dei Stati Unii
  • 1803 – Ła cronpa de ła Louisiana ła vien anunsà al popoło american
  • 1810 - Cołónbia, sigo de independensa de Pamplona.
  • 1811 - Chile: se ga el Primo Congreso Nasionałe, presiedesto par man de Juan Antonio Ovalle.
  • 1817 – A Rome (New York), taca ła costrusion del Canałe Erie
  • 1837 – Grand Junction Railway, ła prima ferovia de longa distansa del mondo, ła vien verzesta intrà Birmingham e Liverpool
  • 1838 – El vien costituio el Teritòrio del Iowa
  • 1840 – El bateło de vapore de ła Cunard Line RMS Britannia parte da Liverpool derizesto verso La galifax, par ła prima traversada atlàntega de na nave pasajeri
  • 1863Guera de secesion americana: bataja de Vicksburg – Ulysses S. Grant e l'ezèrsito de l'Union, dopo 47 dì de asèdio, i concuista ła sità confederada de Vicksburg (Mississippi), che i se rende
  • 1866Tersa guera d'indipendensa italiana: el Corpo Vołontari Italiani comandà da Giuseppe Garibaldi el vien sconfizesto da l'ezèrsito austrìago comandà da Ulysses von Albertini
  • 1879 - Finise ła Guera anglo-zułu: el Regno Unio concuista el Regno Zułu
  • 1910 – El puziłe afroamerican Jack Johnson el mena in K.O. el pùziłe bianco Jim Jeffries, inte el ndar de un contro dei pezi masimi, provocando revolte rasiałi in tuti i USA
  • 1918 – El sultan otoman Mehmet VI el va su sol trono
  • 1941 – Omisìdio in masa de siensiai e scritori połachi, fazesto dai nazisti inte ła sità ocupada de Lvov
  • 1946 – Le Fiłipine łe ciapa ła piena indipendensa
  • 1959 – Co l'amision de l'Alaska cofà 49º Stato, avegnesta inte el scumìsio de l'ano, ła bandiera statunitense co 49 stełe ła sbarca in Fiładelfia
  • 1960 – Amision de łe Hawaii cofà 50º Stato
  • 1961 – Insidente del sotomarin nucleare ruso K-19.
  • 1966 – El presidente statunitense Lyndon B. Johnson el muda in leje el Freedom of Information Act. Là entrarà in vigore l'ano che vegneva
  • 1970Tonga ciapa l'indipendensa e ła perde el status de protetorà britànego
  • 1976 – Comando de Israełe i fa un ràid inte l'Aeroporto de Entebbe, in Uganda, salvando ła major parte dei pasajeri e de l'ecuipajo de un aèreo de l'Air France, rapio da dirotatori pro-pałestinezi
  • 1987 – In Fransa, l'ex ufisałe de ła Gestapo Klaus Barbie el vien declarà colpévoło de crìmeni contro l'umanità e condenà co l'ergàstoło
  • 1991 – La finlandeze Radiolinja lansa ła prima rete comerciałe GSM
  • 1997 – La sonda spasiałe Pathfinder, de ła NASA, ła toca ła superfise de Marte
  • 2003
    • La revista Physical Review Letters ła pùblega un artìcoło so l'evidénsia sperimentałe dei pentaquark, ła cuała ezistensa ła zera stada ipotizada finmente dal 1986.
    • Papa Zovani Poło II el pùblega ła létara ensìclega Ecclesia de Eucharistia, su l'eucarastia inte el so raporto co ła Ceza
  • 2005 – A łe 5.52 UTC el moduło Impactor de ła sonda spasiałe Deep Impact ła riva e ła colpise ła cometa 9P/Tempel 1: el s-cianto el ze avegnesto co ła vełosità de 13 000 chiłòmetri orari. El s-ciopo el rezulta èsar sta paragonàbiłe a cueła de 5 tonełae de tritoło e el ga libarà inte el spàsio na nube de jaso, pòlvare e detrii. Anałizare i conponenti de na cometa par detegner pì informasion so dei materiałi ezistenti inte el spàsio el zera el fine.
  • 2012 – Anunsada ła descuerta del Bozon de Higgs da parte del Large Hadron Collider inte i laboratori del CERN

Nasesti

Morti

Feste e recorense

Nasionałi

  • Arzentina:
    • Dì del Mèdego Rurałe, comemorando el nasimento del Dr. Esteban Maradona.
    • Dì Nasionałe de ła Convivensa e Plurałità de łe Espresion Pułìteghe, comemorando el stòrego mesajo de adio del presidente de ła Nasion Zenerałe Juan Domingo Perón pronunsà dal Dr. Ricardo Balbín.[1]
  • Cołónbia: Dì del Dizegnador.
  • El Salvador: Dì del Chìmego Farmasèutego.
  • Stati Unii de l'Amèrica: Dì de ła Indipendensa.
  • Venesueła: Dì del Architeto.

Rełijoze

Santi catòłeghi

Festa del patrono de łe sità

Làeghe

In altri projeti

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https:https://www.search.com.vn/wiki/index.php?lang=vec&q=4_de_lujo&oldid=1078024"