Seicełe



Le Seicełe o Ìxołe Seicełe, nome official Republica de le Seicełe (in fransexe République des Seychelles), xe un stato de l'Africa oriental[17].
Le xe n’arcipelago che el se cata inte ł'Osèano Indian oriental, a nord del Madagascar.

Seicełe
République des Seychelles (fr) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoKoste Seselwa Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Finis Coronat Opus»
«The End Crowns the Work»
«Another world» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoJean Moreau de Séchelles (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

7°06′S 52°46′E / 7.1°S 52.766667°E-7.1; 52.766667Coordinae: 7°06′S 52°46′E / 7.1°S 52.766667°E-7.1; 52.766667

ContinenteAfrica

CapitałePort Victoria Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe95 843 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
−3 415 (2021)
Densità208,81 hab./km²
Demònemoseychełezo, seychełezi, seychełeza, seychełeze  Edit this at Wikidata
Idiomafranseze
inglezo
crioło seychelense Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita74,30976 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
0,01464 (2015)
Putełi no scołarizai1 312 (2015) Cànbia el vałor in Wikidata
58 (2014)
Zeografia
Parte deAfrica Orientałe e Lista nera dei paradizi fiscałi de ła Union Eoropea Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea459 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMorne Seychellois (905 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Indian (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Organizasion pułìtega
Òrgano lejislativoAsenblea Nasionałe de Seychelles Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de Seychelles Cànbia el vałor in WikidataWavel Ramkalawan (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de Seychelles Cànbia el vałor in WikidataWavel Ramkalawan (it) Traduzi (26 de otobre del 2020) Cànbia el vałor in Wikidata
Menbro de
Economia
PIL nomenałe1 286 687 873 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA15 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,785[12] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[12] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedarupia de łe Seychelles Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Sentrałe de Seychelles Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

32.1/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1SC Cànbia el vałor in Wikidata SYC Cànbia el vałor in Wikidata 690 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionSY Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.sc
Prefiso tełefònego+248 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega

Sito webegov.sc Cànbia el vałor in Wikidata









MusicBrainz: be43ea01-053a-3b23-b03d-2df8317a57ff

I Stati pì visini li xe le Mauritius a sudest, el Madagascar a sud, el departemento fransexe de Mayotte e le Comore a sudovest, la Tanzania a ovest; a sud se cata anca el teritorio fransexe de Tromelin, parte de le Ìxole sparpagnae del Osèano Indian.

Zeografia

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia de le Seychelles.

Le xe n’arcipelago de 155 ìzołe e 40 scogli.

Le Ìxole Interne le xe scuaxi tute graniteghe, le Ìxole Esterne le xe tute coraline.


La majoria dele ìzołe ga n’altitudine mèdia de do metri.[Fonte nesesària]


L’arcipelagho l’è riparà da le tempeste tropicali che solitamente le colpise pi a sud.

Storia

Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de le Seychelles.

Le ìzołe Seicełe no ga na popolasion de nativi. Le ìzołe xera vode fin a l’arivo de i eoropei.

I primi a vedar le ìzołe xe stà i portoghexi inte el 1502[18].
I primi a far scalo so on ìzoła de le Seicele xe stà i inglexi in tel 1609.

I francexi ga costruio de le basi navali in tel 1756, e ghe ga anca dato el nome atual[19].
I inglexi ga tentà pi olte de tor el control de le ìzołe dal 1794 fin al 1812, co el governo locale ga capitolà.

Indipendensa

Le Seicełe xe diventà indipendenti in tel 1976.
N’ano dopo, France Albert René ga fato on colpo de stato, el sa proclamà presidente de na repblica socialista monopartitica. René l’è stà al poder fin al 1991 come presidente sensa elesioni, e fin al 2004 come presidente eleto da la popolasion.

El presidente de ancò xe James Michel.

Zeografia politega

El presidente forma el governo, che el parlamento (Assemblée Nationale) de 34 membri ga da aprovare.

La cavedal xe Port Victoria su l’ìzoła de Mahe.

Popolasion

De le 155 ìzołe, solo na trentina xe abità. On altra cinquantina podaria esar abità, ma no ga infrastruture e l’acua ga da esar portà via mare.

Etnie

Tuti i abitanti de le Seicełe vien da de fora.
La popolasion de ancò vien da India, Cina, Francia e ghe minoranze de origine africana.

Religion

La majoria de i abitanti xe catoleghi, ghe na minoransa indù, e grupi de musulmani.

Léngue

La zente parla francexe, creolo e inglexe.

Economia

Anca se el Prodoto Interno Lordo xe cresù del 700% da l’inidpendensa, el paexe rimane ono de i pi poveri del mondo.
La richeza xe mal distribuia e pochi guadagna dal setor turistico.
Ghe xe anca el pi alto debito estero par abitante del pianeta.

La pesca del tono, la xe la seconda atività econòmega par inportansa.

L’industria pi importante xe el turismo (30% de i posti de laoro, e 70% de le entrate in valuta estera).

Gałeria de someje

Notasion


Altri projeti








Controło de autoritàVIAF (EN141529571 · ISNI (EN0000 0004 0459 108X · LCCN (ENn79071099 · GND (DE4054694-9 · BNF (FRcb12002381k (data) · BNE (ESXX453108 (data) · NLA (EN35491246 · NDL (ENJA00576370 · WorldCat Identities (ENn79-071099
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https:https://www.search.com.vn/wiki/index.php?lang=vec&q=Seicełe&oldid=1158620"