Centre d'Esports Sabadell Futbol Club

Inicis

Els sabadellencs Joan i Quimet Saus van descobrir el futbol mentre estudiaven en una escola a Lilla, França.^[1] Quan van tornar a Sabadell, el 1901 van explicar l'esport a les seves amistats –un grup de joves entusiastes assidus al Centre Català– i van crear el Centre d'Esports Sabadell CF. Van jugar els primers partits al Pla dels Cartrons, espai actualment ocupat per La Bassa de Sant Oleguer.^[2] Com que l'espai quedava una mica apartat del centre, més endavant es va habilitar un espai de joc entre els carrers Sol i Cervantes. A poc a poc el grup es va anar consolidant, i el 1903 van fundar formalment el club.

El 1905 van llogar un terreny a la Casa Fontanet del barri de La Creu Alta i el van tancar amb fusta.^[2] L'Estadi de la Creu Alta es va inaugurar el 3 de juny de 1906, amb un partit entre el Futbol Club Barcelona i el Sporting Club dins del context de la Copa Salud.^[3] Dos dies després, el 5 de juny de 1906 van inscriure el club formalment a l'Associació de Clubs de Futbol de Catalunya.^[1] Les xarxes a les porteries es van fer servir per primera vegada el 1911. L'espai disposava d'un velòdrom de 333 metres que envoltava el camp.^{[cal citació]} El primer president fou Joan Grau i la junta Directiva estava formada per Modest Durant (Vicepresident), Pere Dalmau (Tresorer), Joan Bautista Saus (vocal) i Ricard Maymó (Secretari).^[4]

El 1908 es va celebrar la Copa Sabadell, i hi van participar CE Sabadell, el FC Barcelona, el X Sporting Club i el Català. El CE Sabadell va perdre per 0-5 en seu el primer enfrontament contra l'equip blaugrana.^[4]

En aquesta època el Centre d'Esports va patir una greu crisi financera que va provocar un relleu en la junta directiva i que l'equip adoptés el nom de Sabadell CF el mes de setembre de 1910. La posada de llarg d'aquest nou equip fou el 2 de febrer de 1911, quan va convidar al FC Barcelona a un partit arbitrat pel mateix Joan Gamper i que perdrien per 0 a 10.^[5]. Van canviar la seva seu social del Cafè Ibèric que hi havia a l'Euterpe al Centre Català, i van aconseguir la xifra de 200 socis que llavors pagaven una pesseta mensual de quota. El novembre del mateix any farien el canvi legal de nom cap a Sabadell CF, tot i que tornarien a fer marxa enrere durant la temporada 1912/1913^[6] El desembre de 1911 van incorporar xarxes a les porteries, importades de França.^[7] Pel que fa a l'uniforme, el 1910 jugava amb samarreta blanc-i-negra a ratlles i pantaló blanc.^[8] Posteriorment, el 1913, adoptà la samarreta arlequinada blanc-i-blava i pantaló blau.^[9][10] L'any 1924 va tornar a aparèixer el disseny amb ratlles verticals, però va durar molt poc temps.^[9]

El 6 d'agost de 1912, durant la Festa Major, s'hi disputà el primer partit nocturn amb llum artificial de tot l'Estat Espanyol.^[11]

El 1913 arribà el primer gran èxit a nivell esportiu del CE Sabadell. Es va assolir el títol català de 2a Categoria^[6] que va donar accés a participar en la Copa d'Espanya de Segona Categoria, arribant a la final a Madrid on es va enfrontar amb el Cardenal Cisneros, al qual van guanyar després de 4 partits i no presentar-se els madrilenys en el cinquè, al·legant cansament. Alguns dels protagonistes d'aquell primer títol van ser: Saus, Aragay, Casas, Giravent, Cabané, Pere Monistrol i Ramon Trabal.^[12]

En aquesta època només es disputaven campionats de lliga regional, fins a la creació de la lliga espanyola el 1929. Els campions d'aquestes competicions regionals disputaven la Copa d'Espanya. L'abril del 1914 s'organitzà el primer partit internacional a la Creu Alta, on el CE Sabadell es va enfrontar dues vegades al FC Montpellier (1-1 el dia 12 i 2-1 el dia 14). En aquella època va assolir la xifra de 600 socis.^[13]

El 1926 es va començar a professionalitzar el futbol. Poc després es farien els primers intents de crear un campionat de lliga espanyol. Es crearen dos grups d'equips, els minimalistes, partidaris d'un campionat de lliga reduït als sis equips campions de copa, i els maximalistes, partidaris d'un campionat amb més equips. No es posaren d'acord i començaren dos campionats paral·lels que no arribaren a finalitzar-se. La temporada 1928-29, després de moltes discussions es va crear la Lliga espanyola de futbol masculina, establint 3 divisions de joc, el CE Sabadell jugaria a la 2a categoria Catalana, però ja la temporada 1929-1930 van guanyar el campionat i van ascendir a primera categoria catalana.^[14]

Anys 30

El Sabadell visqué a la dècada dels 30 una de les seves millors èpoques. Començà la temporada 1929-30 amb l'assoliment del títol català de Segona Categoria. La temporada següent va fer un molt bon debut en la Primera Categoria catalana, on va acabar subcampió de lliga, per darrere del FC Barcelona. El darrer partit d'aquella bona temporada van assolir un altre rècord. El primer ple a la Creu Alta, amb 18.000 espectadors al partit contra el FC Barcelona.^[14]

Aquest bon resultat li va permetre incorporar-se la temporada 1931-1932 al Grup 3 de la Tercera Divisió espanyola, que havia sigut formalment creada un any abans, on quedaria primer del seu grup però va quedar eliminat durant el play-off d'ascens. Aquell any també jugaria per primera vegada la Copa d'Espanya.

Primer ascens a 2a divisió

La temporada 1932-1933 tornà a ser segon a Tercera Divisió, on jugava al grup 5, però en les eliminatòries per l'ascens va guanyar a l'Hèrcules FC, l'Elx FC al Cartagena CF i al Reial Saragossa, quedant campió i pujant per primera vegada en la seva història a Segona Divisió. Aquest fet va ser molt celebrat a la ciutat.^[15] Els principals jugadors del moment eren Joan Masip, Josep Morral, Giner, Salvador Blanc, Josep Argemí, Valentí Font, Joan Tena I, Mota, Vicenç Gràcia, Josep Garreta, Antoni Sangüesa, Bertran, Àngel Calvet, Miquel Gual i Josep Barceló. Foren presidents el senyor Antoni Tamburini i Josep Maria Marcet.^[15]

El 5 de novembe de 1933 el CE Sabadell va debutar a la Segona divisió a la Creu Alta. Aquella temporada 1933-34 va aconseguir el campionat de Catalunya absolut i el següent any (34-35) el subcampionat de les Copes de Catalunya i d'Espanya, culminant així una època d'or del club.^[16] Cal dir que des de la creació de La Liga, el CE Sabadell era el segón equip (després del Betis el 1931) en arribar a una final de Copa d'Espanya. Va perdre-la 3-0 contra el Sevilla FC, amb presència al partit del llavors president de la República Niceto Alcalá Zamora.^[17] La següent temporada 1935-1936 va acabar 5è a Segona divisió, millor resultat fins al moment.

Guerra civil i franquisme

Poc després començaria la Guerra Civil espanyola, fet que afectaria a la majoria de competicions esportives fins al 1939.^[18] Després de la guerra el Club va haver de fer front a la recuperació de l'Estadi de La Creu Alta i a la renovació de bona part de la plantilla. Degut a un decret llei franquista, durant aquest període va haver de castellanitzar el seu nom a Centro de Deportes Sabadell C.F. i a canviar la ceba del seu escut per una pilota de futbol, i les quatre barres catalanes pels de la nova bandera nacional. La temporada 1941/1942 el Sabadell es va proclamar campió del seu grup de Segona divisió (aquella temporada hi havia 8 grups) i va jugar els partits de promoció a primera, sense èxit.^[19]

Ascens a primera divisió

El Centre d'Esports Sabadell va aconseguir l'ascens a Primera Divisió espanyola el 4 d'abril de 1943, després de guanyar al Sporting per 5-2 durant la lliga de promoció, en un partit arbitrat per Pedro Escartín. Els jugadors van anar a agrair el triomf a la Mare de Déu de la Salut.^[20]

El seu primer partit a Primera va tenir lloc el 26 de setembre de 1943 a l'Estadi del Nervión, davant del Sevilla FC. El primer capità fou Luis Aranaz i el primer jugador a marcar en primera fou Joaquim Navarro, tot i acabar perdent el partit per 5-2. El primer partit a Primera a la Creu Alta - i la primera victòria -va tenir lloc pocs dies després, el 3 d'octubre de 1943 davant del Granada C.F, amb un 2-0. Aquella temporada van aconseguir la desena posició.^[21] La següent temporada acabaria molt malament i el Sabadell tornaria a la Segona Divisó. En general, durant la postguerra el Sabadell fou un autèntic equip ascensor, combinant temporades a Primera i Segona Divisió. Joan Jugo, Font, Josep Bayo, Serra, Espiga, Vantolrà II, Patro, Del Pino, Pallàs, Periche, Joan Sans, César Rodríguez i Juan Zambudio Velasco van ser els protagonistes d'aquella època. La temporada 1946-1947 aconseguí una meritòria cinquena plaça, just per darrere del FC Barcelona i per davant del Reial Madrid CF.

Anys 50-60

L'agost de 1951 el Sabadell va celebrar alguns partits internacionals : Girondins 2-Sabadell 0, Limburg 2-Sabadell 5, Maurits 2-Sabadell 3, NAC Breda 0-Sabadell 1, Ajax 2-Sabadell 4.

El millor resultat de l'època el va aconseguir la temporada 1968-1969, quan en una competició de 16 equips, quedà en quarta posició, darrere del FC Barcelona i davant del València CF, i es va classificar per a disputar la Copa de Fires (antecedent de la que va ser Copa de la UEFA, actual Europa League) de la temporada següent, en la qual va caure eliminat davant el Club Bruges KV de Bèlgica en la primera ronda, no podent fer valer els dos gols aconseguits a la Nova Creu Alta (2-0 i 1-5).

Nova Creu Alta

El 1967, el CE Sabadell, llavors presidit pel senyor Ricard Rosson, inaugurà el seu nou estadi, la Nova Creu Alta. Fou batejat amb una victòria sobre el FC Barcelona per 1 a 0, gol obra de Josep Maria Vall. Jugadors del Sabadell destacats a aquesta època foren en Pedro Zaballa, Juan Seminario, Ramon Montesinos o Lluís Vidal.

La seva última presència en la Primera Divisió d'Espanya data dels anys 1986 a 1988, entre els que hi va participar en dues temporades. El 1991 el club es va transformar en Societat Anònima Esportiva.

Retorn a Segona

El 28 de maig de 2011, després de quedar campió de la Segona Divisió B Espanyola, va disputar el play off d'ascens a Segona Divisió contra el SD Eibar. En empatar a un gol al camp de l'Eibar, va aconseguir l'ascens a aquesta categoria, després de 18 anys militant a la Segona B.^[22] Després d'aconseguir la permanència dues temporades a la Segona divisió espanyola de futbol i després de 7 anys de la junta de Joan Soteras va haver-hi un canvi en la presidència i de tota la junta directiva essent president el màxim accionista Keisuke Sakamoto convertint-se aquest en el primer president japonès del CE Sabadell, però en la temporada 2014-2015 va perdre de nou la categoria.^[23]

Segona Divisió "B"

En el seu primer any a Segona "B", el Sabadell va haver de canviar completament la plantilla, incloent jugadors, cos tècnic i junta directiva (el conseller Antoni Reguant va assumir la presidència després de la marxa de Sakamoto).

Amb l'andalús Miguel Álvarez d'entrenador, el Sabadell va fer una bona temporada, tot i que no va assolir l'objectiu d'arribar a posicions de playoffs. Va acabar en setenta posició. L'any següent, però, l'equip va haver de lluitar fins le últimes jornades per evitar els llocs de descens.

Per a la temporada 2017-2018, el Sabadell va contractar com a entrenador a Toni Seligrat, amb l'objectiu d'assolir el tan anhelat retorn a Segona.

La temporada 2018-19 fou una de les més incertes de la història del club. Amb una situació econòmica alarmant i després d'una primera volta molt irregular de l'equip, Toni Seligrat fou acomiadat per la direcció esportiva. Va ser substituït per Kiko Ramirez. Amb només 1 victoria, 4 empats i 6 derrotes, l'entrenador tarragoní també fou acomiadat. Antonio Hidalgo, ex-capità i jugador arlequinat entre els anys 2012 i 2015, va agafar les regnes d'un Sabadell en descens amb l'objectiu de la salvació. El 19 de maig de 2019, al Municipal d'Olot, els deixebles d'Hidalgo aconseguirien la salvació (0-2) en una última jornada d'infart davant l'UE Olot, i davant d'uns 1.500 aficionats arlequinats desplaçats a terres olotines. Dos gols de Pol Ballesteros serien els que donarien la salvació a l'equip en una tarda per a la història del club.

La Nova Creu Alta és l'estadi del Centre d'Esports Sabadell Futbol Club. Va ser inaugurat el 20 d'agost de 1967 i té capacitat per a 11.981 espectadors. Ubicat a la Plaça Olímpia s/n, del barri de la Creu Alta de Sabadell ha viscut la història més recent del club, destacant la participació en la Copa de Fires, actual Lliga Europa de la UEFA i el pas per la Primera divisió. També va ser sub-seu olímpica el 1992 on es varen disputar partits del campionat de futbol. Les oficines del club es troben a la tribuna del mateix estadi.

Amb l'inici de la temporada 2012-2013, l'estadi arlequinat va patir una remodelació per adaptar-se a la normativa de la Lliga de Futbol Professional: s'hi van instal·lar torns a les entrades i també seients a totes les graderies, oferint així una inèdita imatge de la Nova Creu Alta, on des de llavors tots els socis, aficionats i afició visitant poden gaudir del futbol asseguts en cadires. Amb el nou aspecte de la Nova Creu Alta, la seva capacitat va quedar reduïda de 20.000 a 11.981 persones.

Més tard, amb l'ascens consumat a Marbella al play-off davant el FC Barcelona B, la Lliga de Futbol Professional va obligar a remodelar l'estadi per adaptarel temple arlequinat a la categoria de plata del futbol estatal. entre aquestes millores hi trobem un canvi a les banquetes, apropant-les a la gespa, traient el sorral de la banda on escalfen els futbolistes i introduint-hi una catifa de gespa artificial, un canvi estètic al marcador de l'estadi, la implementació de la tecnologia VAR, la plataforma per a les càmeres de televisió, entre d'altres millores.

A 2 febrer 2024.^[24]

N. Pos. Nac. Jugador 1 POR Froi Leal 13 POR Adrià Ortolà 24 POR Sebas Koula 3 DEF Jesús Fernández (cedit per la SD Ponferradina) 4 DEF Ricard Pujol 5 DEF Pau Resta 6 DEF Jordi Calavera 15 DEF Jon Ander Amelibia 16 DEF Toni Herrero 23 DEF Pablo Monroy 7 MIG Antonio Moyano 8 MIG Álex Gualda 10 MIG Sander Ballero

N. Pos. Nac. Jugador 11 MIG David Astals 12 MIG Marc Domènech 18 MIG Carles Salvador 20 MIG Raúl Baena 21 MIG Sergi Maestre 9 DAV Manel Martínez 14 DAV Marcos Baselga (cedit pel Reial Saragossa) 17 DAV Vladys Kopotun  — DAV Javi Gómez 19 DAV Nando García 22 DAV Abde Damar (cedit per la UE Eivissa) 23 DAV David Soto (cedit per la SD Ponferradina)

Equip filial

N. Pos. Nac. Jugador 25 POR Biel Escribano 27 DAV Marc Marruecos 28 DEF Pau Fernández 31 MIG Javi Morcillo  — MIG Moha Ajani

Cedits a altres equips

N. Pos. Nac. Jugador  — POR Carles Segura (al CE L'Hospitalet fins al 30 de juny de 2024)  — DEF Marc Vargas (al CF Badalona Futur fins al 30 de juny de 2024)  — MIG Jaume Piñol (al CF Badalona Futur fins al 30 de juny de 2024)

• Entrenador: Óscar Cano
• Segon entrenador: Elías Martí
• Preparador físic: Alex Bosch i Alejandro Martínez
• Entrenador de porters: Jaume Bracons
• Delegat: Miguel Ángel Rodríguez

• 1 participació en la Copa de Fires (actual Europa League) (1969-70)
• 1 Subcampionat de Copa d'Espanya (1934-35)
• 1 Campionat d'Espanya de segona categoria (1913)
• 1 Campionat de Catalunya (1933-34)
• 1 Copa RFEF/Copa Federació (1999-00)
• 1 Copa Catalunya (2015-16)
• 1 Copa Mediterráneo (1944)^[25]
• 2 Campionat de Catalunya de Segona Categoria (1913-14, 1929-30)^[26]
• 2 Campionats Segona Divisió (1941-42, 1945-46)
• 6 Subcampionats Segona Divisió (1934-35, 1939-40, 1956-57, 1957-58, 1958-59, 1985-86)
• 2 Campionats Segona B (1983-84, 2010-11)
• 4 Campionats Tercera Divisió (1931-32, 1963-64, 1976-77, 1993-94)
• 2 Subcampionats Tercera Divisió (1930-31, 1932-33)
• 1 Subcampionat Copa Generalitat (1990-91)
• 4 Torneig Nostra Catalunya (1978, 1979, 1988, 1989)
• 2 Subcampionats Torneig Nostra Catalunya (1980, 1984)
• Classificació històrica a Primera Divisió:^[27] 33è

A Europa

Temporada	Competició	Ronda	País	Club	Resultats
1969-70	Copa de Fires	1a Ronda		Club Brugge	2-0, 1-5

• 14 temporades a Primera Divisió
• 44 temporades a Segona Divisió
• 3 temporada a Primera Divisió RFEF
• 23 temporades a Segona B
• 8 temporades a Tercera Divisió

Jugadors amb més partits a Primera Divisió

1. Pepe Martinez: 151
2. Isidro Sánchez: 142
3. Ramón Montesinos: 142
4. Ramón de Pablo Marañón: 140
5. Pini: 138
6. Josep Palau: 115
7. Joaquim Navarro: 103
8. Lluís Muñoz: 100
9. Antonio Vázquez: 92
10. Alberto Arnal: 86

Màxims golejadors a Primera Divisió

1. Antonio Vázquez: 35
2. Manuel Pallàs: 27
3. Josep Palau: 26
4. Juan del Pino: 24
5. Antonio Sangrador: 23
6. José Luis Garzón Sr.: 21
7. Josep Antoni Noya: 15
8. Josep Maria Vall: 15
9. Ramón de Pablo Marañón: 15
10. Juli Gonzalvo: 14

Evolució de l'uniforme^[29]

1903-1916

1916-1952

1953-1960

1963-1966

1968-1995

1995-2001

2001-2009

2003 Cent.

2009-2010

2010-2011

2011-2012

2012-2013

Socis

Taula inacabada de l'evolució dels socis

Escut

L'escut del CE Sabadell està format per un escut triangular de tipus suís truncat, amb el primer quarterat en forma de creu: el primer i el quart d'atzur, el segon i el tercer d'argent, ressaltant sobre el tot, una ceba arrencada de gules i d'or. El segon d'or, quatre pals de gules. En la part superior, una filacteria d'argent amb la llegenda en sable Centre d'Esports Sabadell F.C.^[30]

Himne

Cantem, cantem la joia indefinida
de veure el Sabadell entre els millors
després d'uns anys de lluita decidida
han assolit ressò nostres colors.

Alcem la copa així, ben alta
en honor del futbol de Sabadell.
Ciutat aimada que somriu i canta
donant goig i prestigi al joc més bell.

Honor al Sabadell! Honor a la Ciutat!
i visca el nostre club sempre estimat!

Cantem, cantem al Club de tanta història
forjada amb tants neguits i tants afanys.
Lluitant per assolir aquesta glòria
que ens ha portat l'esforç tants i tants anys.

Alcem la copa així, ben alta
en honor del futbol de Sabadell.
Ciutat aimada treballadora
ben units el més jove i el més vell.

Honor al Sabadell! Honor a la Ciutat!
i visca el nostre Club sempre estimat!

Himne C.E SABADELL Arxivat 2013-08-24 a Wayback Machine.

El 'CE Sabadell B' és l'equip filial del club. Es va fundar en la dècada dels anys 1990 i després de la seva dissolució, va ser refundat l'any 2006. Fins llavors havia competit en categories regionals fins que en la temporada 2014/15 va aconseguir l'ascens a Tercera Divisió d'Espanya, jugant al grup V.

• Centre d'Esports Sabadell Futbol Club (femení)