Constitució del Japó
La Constitució del Japó (Shinjitai: 日本国憲法 Kyūjitai: 日本國憲法, Nihon-Koku Kenpō[1]) ha estat el document legal fonamental del Japó des de 1947.
 La Signatura Imperial de la constitució del Japó  | |
| Tipus | dret constitucional |
|---|---|
| Estat | Japó |
| Llengua original | japonès |
| Alfabet | Kyūjitai |
| Creació | 7 octubre 1946 |
| Publicació | 3 maig 1947 |
| Autor | Dieta Imperial |
| Sèrie | |
| Part de | Sis Codis |
| Text complet | Text complet, Text complet i Text complet |
La constitució es va redactar durant l'Ocupació Aliada després de la Segona Guerra Mundial,[2] i tenia la intenció de reemplaçar el sistema militar de la monarquia absoluta anterior, amb una forma de democràcia liberal i un sistema de govern parlamentari i garanteix alguns drets fonamentals. Segons els termes establerts en ella, l'emperador del Japó és el "símbol de l'Estat i de la unitat del poble", les funcions del qual són merament cerimonials. Per tant, a diferència d'altres monarques, no és formalment un cap d'Estat, tot i que sovint es presenta com a tal. És un document rígid: no hi ha hagut cap esmena des de la seva promulgació. La constitució, també coneguda com la "Constitució Pacifista" (平和憲法, Heiwa-Kenpō), inclou la famosa renúncia expressa al dret de declarar la guerra, en el capítol 9.[3]
Referències
