Irànics
Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.[1] Es calcula que hi ha uns 150 milions de persones considerades iràniques.[2] Els pobles irànics viuen principalment a Orient Mitjà, Àsia central, el Caucas i parts del subcontinent indi, encara que pobles que parlaven les llengües iranies van ser trobats al passat per tota Euràsia, des dels Balcans fins a la Xina occidental.[3][4]Com els pobles iranians no estan confinats en els límits de l'estat actual de l'Iran, s'empren termes com pobles iranians o pobles irànics per evitar confusió amb els ciutadans de l'Iran (iranians).
Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | 200.000.000 |
Llengua | llengües iràniques |
Religió | islam, zoroastrisme, cristianisme, fe bahà'í, iazidisme i judaisme |
Part de | indoeuropeus |
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
Des del punt de vista lingüístic, el terme Pobles irànics és similar al de Pobles germànics, que inclou gent diversa que parla llengües germàniques, com l'anglès, l'alemany o el noruec.[5]En línies generals, els pobles irànics no comprenen únicament als perses, els afganesos i als tayiks (o 'perses de l'est') de l'Iran, Afganistan i Tadjikistan respectivament, sinó també als paixtus, els balutxis, els kurds, els ossets, els Zazes i altres grups.
Els tipus de grups ètnics que formen els pobles irànics es remunten a una branca dels antics protoirànics. Les troballes arqueològiques descobertes a Rússia, l'Àsia central i Orient Mitjà han aportat escassa informació sobre la manera de vida d'aquestes primeres gents. Els pobles irànics han tingut un paper molt important al llarg de la història: els perses, aquemènides van establir un dels primers estats multinacionals del món, i els nòmades escites-sàrmates van dominar les vastes altiplans de Rússia i Sibèria occidental durant segles, amb un grup de guerreres sàrmates inclòs que probablement va servir d'inspiració per a la llegenda grega de les Amazones-[6][7]
Aquesta llista reuneix els pobles més importants considerats irànics al llarg de la història: Perses, medes, sagartis, bactrians, parts, sogdians, escites, sàrmates, balutxistanesos, kurds, ossets, parsis, paixtus, hazares, àzeris, uzbeks (parcialment), hurrites (parcialment)
Etimologia i ús
El terme iranià deriva d'Iran (literalment, el «país dels Aris»).[8][9] Es creu que l'antic terme protoindoiranià aria, que significa 'noble' en aquesta llengua, va pertànyer a una sèrie de termes de referència que els aris utilitzaven, almenys en aquelles àrees poblades pels aris que van emigrar cap al sur des de l'Àsia central o el sud de Rússia. Es referien a la seva mítica terra natal com Airianem Vaeyaj, la localització geogràfica de la qual variava: a Fars segons Eratòstes, a l'àrea propera a Herat segons Plini, i fins i tot a la totalitat de la l'altiplà iranià segons Estrabó.[9]
Des del punt de vista lingüístic, el terme irànics és similar al de germànics, que inclou una diversitat de gent que parla llengües germàniques, com l'anglès, l'alemany o el noruec; o també al terme eslaus, que inclou a diversos parlants de llengües eslaves com els russos, els bosnis i els serbis.[10] Així, en línies generals, els irànics no comprenen únicament als perses, els afgans i els tadjiks (o 'perses de l'est'), de l'Iran, Afganistan i Tadjikistan respectivament, sinó també als paixtus, balutxis, kurds, ossetes, zazes i altres grups. En definitiva, l'ús acadèmic del terme irànic no fa referència a l'Estat de l'Iran i als seus ciutadans (que són tots iranians per la seva nacionalitat), de la mateixa manera que germànic es diferencia d'alemany. Molts ciutadans de l'Iran no pertanyen necessàriament a la categoria pobles irànics en no parlar llengües iràniques ni tenir llaços amb antigues tribus iràniques.
Història
Els irànics provenen dels indoarians, que es van separar en tres grups principals: els indoaris, els irànics i els nuristans cap al segon mil·lenni aC. Cap al 1000 aC es van instal·lar a l'Iran, terra que els dona nom. Allà es van dividir en dos grups, la branca occidental va donar lloc a la cultura persa, mentre que l'oriental es va fragmentar en una sèrie de tribus, com ara els escites o els sàrmates. La major part d'aquests grups van adoptar l'Islam a partir del segle vi.
Demografia
S'estima que hi ha entre 210 i 230 milions de parlants natius de les llengües iràniques.[2]
Actualment, la majoria d'aquests pobles viuen a Iran, Afganistan, Pakistan occidental (àrees tribals i Balutxistan), Tadjikistan, parts de l'Uzbekistan (especialment Samarcanda i Bukharà), el Caucas (Ossètia i Azerbaidjan) i al Kurdistan turc, iraquià i sirià. També es poden trobar petits grups de pobles irànics a la Xina occidental i l'Índia.
Degut a migracions recents, també hi ha grans comunitats de parlants de llengües iràniques a Europa, Amèrica i Israel.
Llista de pobles irànics
Pobles irànics antics
- Irànics occidentals: perses, medes, sagartis, carducs, azaris, mannai.
- Irànics orientals: aracosis, bactrians, gandaris, corasmis, parts, satagidis, sogdians, escites-sàrmates (alans, parama kamdojas, masagetes).
Pobles irànics moderns
- Balutxis, gilans, jasos, kurds, lakk, mazandaranis, ossetes, pamir, parsis, paixtus.
- Perses: bactiari, farsiwans, hazares, luris, tadjics, tats, tadjiks de la Xina, talix, waqi, zazes.
Altres
Els següents són descendents parcials dels pobles irànics o se'ls contempla com possibles descendents:
- Àzeris. Tot i que els àzeris parlen una llengua turquesa (el modern idioma àzeri), es creu que descendeixen principalment d'antics irànics i caucàsics. Així, degut als seus llaços històrics amb diversos pobles irànics i als seus llaços culturals amb els perses,[11] els àzeris s'associen freqüentment amb els pobles irànics.[12]
- Uzbeks. Es creu que els pobles uzbeks moderns tenen avantpassats irànics i túrquics. Uzbek i tadjic són noms moderns donats a les poblacions culturalment homogènies i sedentàries de l'Àsia central. Els avantpassats locals d'ambdós grups -els uzbeks de parla túrquica i els tadjics irànica- eren coneguts com els sarts ("mercaders sedentaris") abans de la conquesta russa de l'Àsia central, mentre que uzbek i turc eren els noms atorgats a les poblacions nòmades o seminòmades de la zona. Els uzbeks i tadjics moderns són coneguts com a sarts pels seus veïns túrquics, els kazakhs i els kirguisos. Els antics irànics sogdians i bactrians es troben entre els seus avantpassats. Culturalment, els uzbeks són més propers als seus veïns sedentaris, parlants de llengües iràniques, que dels seus veïns túrquics nòmades i seminòmades. Alguns acadèmics uzbeks com A. Askarov i B. Ahmadov, minimitzen l'extensió i importància túrquica en la continuïtat dels antics avantpassats irànics.[13]
- Bosníacs, búlgars, croats, serbis[14]
- Hurrites: es creu que almenys la classe noble dels hurrites de Mitanni (II mil·lenni a.C.) contenia elements culturals irànics.
- Pahlaves: no hi ha consens sobre l'origen irànic dels pahlaves del sud de l'Índia (circa s. IV-VII).
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irànics |