Naloxona
La naloxona és un fàrmac usat per bloquejar els efectes dels opioides especialment la seva sobredosi.[1] Naloxona pot ser combinat dins la mateixa píndola com un opioide per disminuir el risc d'un mal ús.[1] Quan es dona per via intravenosa la naloxona actua en dos minuts, i com via intramuscular en cinc minuts;[1] també pot ser espargida al nas.[2] Els efectes de la naloxona duren entre una hora i una hora i mitja.[3] Poden ser requerides múltiples dosis donat que la durada de l'acció de la majoria dels opioides ésmés gran que la de la naloxona.[1]
 | |
| Malaltia objecte | dependència als opiacis, xoc sèptic i sobredosi d'opioides  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria B1 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
| Via | teràpia intravenosa, injecció intramuscular i injecció subcutània |
| Grup farmacològic | morphinan alkaloid (en)  |
| Codi ATC | V03AB15 i A06AH04 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C19H21NO4 |
| Massa molecular | 327,147 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 465-65-6 |
| PubChem (SID) | 5284596 |
| IUPHAR/BPS | 1638 i 1676 |
| DrugBank | 01183 |
| ChemSpider | 4447644 |
| UNII | 36B82AMQ7N |
| KEGG | C07252 i D08249 |
| ChEBI | 7459 |
| ChEMBL | CHEMBL80 |
| AEPQ | 100.006.697 |
Entre els efectes secundaris d'aquest fàrmac s'inclou la de la retirada dels opioides incloent inquietud, agitació, nàusees, vòmits, taquicàrdia, ritme cardíac ràpid i sudoració.[1] Per evitar-ho, es poden donar petites dosis cada pocs minuts fins que s'aconsegueixi l'efecte desitjat.[1] En aquells amb una malaltia cardíaca prèvia o medicaments que afecten negativament el cor, s'han produït més problemes cardíacs.[1]
La naloxona va ser patentada el 1961 i aprovat el seu ús per la Food and Drug Administration el 1971.[4]
Referències
Enllaços externs
- Chicago Recovery Alliance's naloxone distribution project
- Report on Naloxone and other opiate antidotes, by the International Programme on Chemical Safety