Nuevo Mester de Juglaría

Nuevo Mester de Juglaría és un conjunt musical de folk castellanolleonès originat a Segòvia en 1969 i encara en actiu, equiparable a grups com Al Tall en la utilització de la música popular com a llenguatge d'actualitat a la manera de la Riproposta italiana.[1] Originàriament anomenats Clan 5, van ser rebatejats pel locutor de la COPE Juan Pedro Aguilar en afirmar que sonaven «com un nou mester de joglaria».

Infotaula d'organitzacióNuevo Mester de Juglaría

El Mester en viu a Esquivias el 7 de juliol de 2007
Dades
SobrenomClan 5
Tipusconjunt musical Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1969, Segòvia, Castella i Lleó
Activitat
Activitatquasi 40 (des de 1969)
MembresLuis Martín (veu i bandúrria)
Fernando Ortiz (veu, guitarra i dolçaina)
Rafael San Frutos (veu i guitarra)
Paco García (veu i baix elèctric)
Llanos Monreal (veu, guitarra i percussió)
Jesús Martín (llaüt i veu)
Álvaro Mendía (teclats)
Membres anteriorsMarián Nieto (veu)
Javier Castro (veu)
Milagros Olmos (veu)
Rafa Berzal (bateria)
César Colom (bateria)
César de Frutos (bateria)
Rodrigo Muñoz (bateria)
Segell discogràficFonogram
Universal
Artistes relacionatsAl Tall
La Musgaña
Los Sabandeños
Lujuria
Urbàlia Rurana
Gènerecançó, folk
Influències
Joaquín Díaz
Agapito Marazuela
Velasco
La Tuna de Pizarrín
Instrument destacatdolçaina, llaüt

Lloc webwww.NuevoMesterdeJuglaria.com
Musicbrainz: 3a1e1f72-dd4d-4ed0-8dc4-400107340c1b Discogs: 2399447 Modifica el valor a Wikidata

La seua obra més coneguda és la cantata Los Comuneros (adaptació del poema èpic de Luis López Álvarez que narra, en forma de romanç, els fets històrics del segle xvi) de la qual la peça final (Castilla: canto de esperanza) és considerada himne no oficial de Castella pel nacionalisme castellà. El grup també compta en la seua trajectòria amb molts altres treballs monogràfics sobre temes tan castellans com el vi, el porc[2] o el Duero.

Cronologia

Paco Mester en viu a Castelló
Luis Martín en viu a Castelló
Llanos Monreal a Castelló

Els Clan 5 van debutar el 16 de novembre de 1969 a Madrid en un festival de nous valors de la música folk: llavors el grup estava format per Luis Martín, Rafael San Frutos, Fernando Ortiz, Marián Nieto i Milagros Olmos, formació inaugural que guanyaria el certamen amb el Romance del Conde de Lara. Arran d'això van fer una primera aparició radiofònica en la COPE, dins del programa Hombres dos mil de Juan Pedro Aguilar, el qual passaria a la història del grup en rebatejar-lo amb el nom definitiu després de mostrar reticència a usar aquell altre. Així, el Nuevo Mester de Juglaría es va comprometre a col·laborar en ràdio i hagué de fitxar un baixista: Francisco García, habitual dels assaigs del grup, ocuparia el lloc i passaria a ser conegut com a Paco Mester.

La primera actuació pagada del nou Mester va tindre lloc el 4 de gener de 1970 en la festa del Círculo Logroñés, on van compartir cartell amb l'emergent Julio Iglesias, que acabava de guanyar el Festival de la Canción de Benidorm: els segovians havien d'interpretar quatre peces, però com que Iglesias -que estava més atent a l'aparició televisiva del seu ídol, Raphael, que a la seua pròpia actuació- al final no va aparéixer, en tocaren sis per sis mil pessetes; l'endemà obtindrien la primera crítica en premsa. Llavors, en trobar-se estudiant a Madrid actuaven sovint als diferents escoles de la Complutense fins que van guanyar el Patio Folk, un certamen de música popular organitzat per la sala Patio de Reyes, que els valgué un contracte amb la discogràfica que editava els discs de Nino Bravo, Fonogram, el director de la qual era membre del jurat; per això, durant els primers vint-i-cinc anys de carrera tots els seus discs durien el segell de Philips: el primer, Romances y canciones populares, de l'any 1971.

Fernando Ortiz amb la dolçaina

Els components del grup començaren a fer recerca etnomusical per terres castellanes a la manera de la que ja havia fet Joaquín Diaz (màxima figura de la música popular en aquell temps) o de la que farien més tard a terres valencianes Vicent Torrent i companyia per a la Fonoteca de Materials: la primera cançó recollida (que més avant seria enregistrada com a Jota de los pollos) els la va cantar l'àvia del baixista en Aldeonsancho. Durant esta primera etapa d'arreplegada de jotes, mayos i romanços populars van conèixer l'etnomusicòleg segovià Agapito Marazuela, que els influïria durant tota la seua trajectòria.[3]

En 1977 Fernando Ortiz se'n va anar a fer el servici militar i el grup es va vore en l'obligació de trobar-li un substitut temporal: Javier Castro (fundador, junt amb Pedro Piqueras, del duo Carcoma); en llicenciar-se Ortiz, el conjunt va decidir mantindre ambdós músics i passava de sis a set components. El 6 de desembre del 78, el Mester va actuar junt amb Jarcha (els de Libertad sin ira) durant la retransmissió de RNE del referèndum sobre la Constitució en un programa especial que va durar tota la nit.

Al llarg de la seua trajectòria, el conjunt ha rebut diversos guardons: el més important per a ells, el XI Premio Nacional de Folklore Agapito Marazuela; a banda, van ser nomenats Castellanos de Pro l'any 2004 pel partit Tierra Comunera i han sigut pregoners de les festes de la seua ciutat i de Villalar, on els van dedicar un carrer.[4] Recentment, en juliol de 2004 van actuar en el Fòrum de Barcelona[5] i en octubre de 2007 a Castelló de la Plana.[6]

Discografia

anytítoldiscogràficacomentaris
1971Romances y canciones popularesFonogramgravat en directe amb només quatre pistes i dos micros
1972Levántate, niñaFonograml'únic disc senzill del grup, amb Eres nogal, roble y pino en la cara 2
1973Romances y canciones populares (vol. II)Fonogramarranjaments de Manuel Gas
1974Romances y canciones populares (vol. III)Fonogramamb La jota de Chatún
1975Romance de «El Pernales»Fonograminclou el Canto de segadores
1975Segovia vivaFonogrammaterial fonogràfic d'Agapito Marazuela i d'altres
1976Los ComunerosFonogramla seua obra clau, precursora de Quan el mal ve d'Almansa...
1977Párate y te contaréFonogramdedicat a la sociologia religiosa
197810 años de canción tradicionalFonogramen viu amb dotze cançons clàssiques i dotze de noves
1980Contentos estamosFonogramamb el romanç La loba parda
1982A bombo y platilloFonogramamb el Romance del soldado
1984El dia de la funciónFonogramamb peces del cançoner popular d'Agapito
1986Coplas del tio SidínFonogramencara inèdit en CD, inclou la Jota del Mester
1988Para bailarFonogramadreçat a la xicalla i dirigit per Javier Iturralde
1990La voz del vinoFonogrammonogràfic sobre el vi basant-se en un romanç de cego
1992Plaza MayorFonograminclou De paloteos i una peça original dedicada a Perico Delgado
199425 aniversarioFonogramdoble recopilatori amb les millors cançons, algunes d'elles regravades
1996Todos en un CantarFonogramselecció de cançons populars amb col·laboracions il·lustres
1998Del romancero segovianoFonogramromanços de la seua província editats amb ajuda institucional
2001A tí, querido cochinoUniversalmonogràfic sobre el porc amb lletres d'Ignacio Sanz
2004Los Comuneros, 25 años despuésUniversalnova versió, ampliada i en viu de la cantata de 1976
2007Todo DueroUniversalmonogràfico sobre el riu Duero

A més a més, existixen diferents recopilatoris de fins a tres compactes amb etapes selectes de la discografia del grup.

Referències

Bibliografia

  • Aldea, José: Nuevo Mester de Juglaría: 25 años de canción tradicional [1969-1994] (Edyse Ediciones Musicales S.L 1994, Madrid) D.Legal M. 22.683-1995.

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García