Tipus | Olimpíades d'escacs ![]() |
---|---|
Organitzador | Federació Internacional d'Escacs ![]() |
Localització i Dates | |
Localització | Folkestone (Folkestone and Hythe (en) ![]() ![]() |
Estat | Regne Unit ![]() |
Interval de temps | 12 juliol 1933 – 23 juliol 1933 ![]() |
Número d'edició | 5 (1933) ![]() |
Dades estadístiques | |
Partits | 420 ![]() |
← 1931 ![]() 1935 ![]() |
L'Olimpíada d'escacs de 1933 es va celebrar entre els dies 12 de juliol i 23 de juliol a Folkestone. Fou la cinquena Olimpíada oficial organitzada per la FIDE. Hi havia una competició oberta[1] i una de femenina, a més a més de diversos altres esdeveniments destinats a la promoció dels escacs. Al mateix temps es va celebrar el IV Campionat del món femení, i també un Congrés de la FIDE.
L'Olimpíada s'hagués hagut de celebrar a Espanya el 1932, però els problemes financers ho varen impedir. Els Estats Units varen proposar d'organitzar l'event a Chicago, però finalment l'oferta fou descartada en favor de Folkestone.
Hi participaren 71 jugadors de 15 països. Estònia, inscrita en principi, no hi participà. Degut a la baixa inscripció, el torneig es va jugar a sistema lliga per equips de 4 taulers, tots contra tots, a una volta. Cada equip podia portar un jugador suplent, tot i que Suècia, Letònia, Bèlgica i Islàndia no van acollir-se a aquesta possibilitat.
L'equip campió foren els Estats Units, que varen dominar la competició des de la primera ronda; només Lituània, va poder aguantar el ritme americà fins que a la 12a ronda es varen enfrontar, amb el resultat de 4-0 pels Estats Units. L'única derrota americana fou davant Suècia a la penúltima ronda.
Pos. | País | Jugadors | Punts |
---|---|---|---|
![]() | ![]() | Isaac Kashdan, Frank Marshall, Reuben Fine, Arthur Dake, Albert Simonson | 39,0 |
![]() | ![]() | Salo Flohr, Karel Treybal, Josef Rejfíř, Karel Opočenský, Karel Skalička | 37,5 |
![]() | ![]() | Gideon Ståhlberg, Gösta Stoltz, Erik Lundin, Karl Berndtsson | 34,0 |
4 | ![]() | Savielly Tartakower, Paulino Frydman, Teodor Regedziński, Izaak Appel, Kazimierz Makarczyk | 34,0 |
5 | ![]() | Géza Maróczy, Lajos Steiner, Árpád Vajda, Kornél Havasi, Andor Lilienthal | 34,0 |
6 | ![]() | Ernst Grünfeld, Erich Eliskases, Glass, Hans Müller, Igel | 33,5 |
7 | ![]() | Vladas Mikėnas, Povilas Vaitonis, Isakas Vistaneckis, Markas Luckis, Leonardas Abramavičius | 30,5 |
8 | ![]() | Aleksandr Alekhin, Louis Betbeder, Victor Kahn, Marcel Duchamp, Voisin | 28,0 |
9 | ![]() | Fricis Apšenieks, Vladimirs Petrovs, Movsas Feigins, Wolfgang Hasenfuss | 27,5 |
10 | ![]() | Mir Sultan Khan, George Alan Thomas, William Winter, Michell, Conel Hugh O'Donel Alexander | 27,0 |
11 | ![]() | Stefano Rosselli del Turco, Mario Monticelli, Antonio Sacconi, Federico Norcia, Campolongo | 24,5 |
12 | ![]() | Erik Andersen, Jens Enevoldsen, Gemzøe, Bjørn Nielsen, J. Nielsen | 22,5 |
13 | ![]() | Victor Soultanbeieff, Arthur Dunkelblum, Engelmann, Paul Devos | 17,0 |
14 | ![]() | Ásgeirsson, Gilfer, Þorvaldsson, Sigurðsson | 17,0 |
15 | ![]() | William Fairhurst, Page, MacIsaac, MacKenzie, Combe | 14,0 |
Foren entregades medalles d'or, argent, i bronze, als tres millors jugadors de cada tauler pel que fa al percentatge de puntuació.
Jugador | País | Punts | Jugades | % | |
---|---|---|---|---|---|
![]() | Aleksandr Alekhin | ![]() | 9,5 | 12 | 79,2 |
![]() | Isaac Kashdan | ![]() | 10 | 14 | 71,4 |
![]() | Savielly Tartakower | ![]() | 9 | 14 | 64,3 |
![]() | Salo Flohr | ![]() | 9 | 14 | 64,3 |
Jugador | País | Punts | Jugades | % | |
---|---|---|---|---|---|
![]() | Frank Marshall | ![]() | 7 | 10 | 70 |
![]() | Louis Betbeder | ![]() | 8 | 12 | 66,7 |
![]() | Paulino Frydman | ![]() | 7,5 | 12 | 62,5 |
Jugador | País | Punts | Jugades | % | |
---|---|---|---|---|---|
![]() | Erik Lundin | ![]() | 10 | 14 | 71,4 |
![]() | Reuben Fine | ![]() | 9 | 13 | 69,2 |
![]() | Movsas Feigins | ![]() | 9 | 14 | 64,3 |
Jugador | País | Punts | Jugades | % | |
---|---|---|---|---|---|
![]() | Karel Opočenský | ![]() | 11,5 | 13 | 88,5 |
![]() | Arthur Dake | ![]() | 10 | 13 | 76,9 |
![]() | Hans Müller | ![]() | 9 | 13 | 69,2 |
Jugador | País | Punts | Jugades | % | |
---|---|---|---|---|---|
![]() | Andor Lilienthal | ![]() | 10 | 13 | 76,9 |
![]() | Leonardas Abramavičius | ![]() | 6 | 9 | 66,7 |
![]() | Conel Hugh O'Donel Alexander | ![]() | 7 | 11 | 63,6 |
El 4t Campionat del món femení es va celebrar simultàniament a l'Olimpíada. Els resultats finals foren els següents:[2][3][4]
# | Jugadora | Punts |
---|---|---|
1 | Vera Menchik ![]() | 14 |
2 | Edith Charlotte Price ![]() | 9 |
3 | Mary Gilchrist ![]() | 8.5 |
4 | Edith Michell ![]() | 8 |
5 | Alice Tonini ![]() | 6 |
6 | Paulette Schwartzmann ![]() | 5.5 |
7 | Jeanne D'Autremont ![]() | 5 |
8 | Gisela Harum ![]() | 0 |
Només absolutes | Londres 1927 · La Haia 1928 · Hamburg 1930 · Praga 1931 · Folkestone 1933 · Varsòvia 1935 · Estocolm 1937 · Buenos Aires 1939 · Dubrovnik 1950 · Hèlsinki 1952 · Amsterdam 1954 · Moscou 1956 · Munic 1958 · Leipzig 1960 · Varna 1962 · Tel Aviv 1964 · La Havana 1966 · Lugano 1968 · Siegen 1970 · Niça 1974 |
---|---|
Només femenines | |
Combinades | Skopje 1972 · Haïfa 1976 · Buenos Aires 1978 · La Valetta 1980 · Lucerna 1982 · Tessalònica 1984 · Dubai 1986 · Tessalònica 1988 · Novi Sad 1990 · Manila 1992 · Moscou 1994 · Erevan 1996 · Elista 1998 · Estambul 2000 · Bled 2002 · Calvià 2004 · Torí 2006 · Dresde 2008 · Khanti-Mansisk 2010 · Estambul 2012 · Tromsø 2014 · Bakú 2016 · Batum 2018 · Futures:Khanti-Mansisk 2020 |
No oficials | |
Medaller per països · Medaller individual |
Format matx | · 1927, 1930, 1931, 1933, 1934, 1935, 1937 I, 1937 II, 1939 (Menchik) · 1949–50 (Rudenko) · 1953 (Bíkova) · 1956 (Rubtsova) · 1958, 1959 (Bíkova) · 1962, 1965, 1969, 1972, 1975 (Gaprindaixvili) · 1978, 1981, 1984, 1986, 1988 (Txiburdanidze) · 1991, 1993 (Xie Jun) · 1996 (Zsu. Polgar) · 1999 (Xie Jun) |
---|---|
Format knock-out | |
Matx / knock-out | |
Format matx |