Proverbi
Un proverbi (del llatí proverbium) és un tipus de parèmia, una màxima o sentència moral i didàctica, de caràcter erudit o popular, d'origen conegut i sovint amb autoria, i amb un ús preferentment culte.[1][2]
Alguns exemples històrics de proverbis són els els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó d'Israel, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, com la poesia gnòmica, o els anomenats proverbis orientals, o el Pantxatantra hindú i els proverbis cristians a l'Edat Mitjana. També es pot anomenar al Hávamál escandinau o les Tríades gal·leses. Aquests proverbis han estat transmesos per reculls i antologies, concretament, la literatura proverbial fou molt conreada a l'edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris.[1][2]
Pel que fa a Catalunya, alguns exemples de literatura proverbial són: [1]
- Proverbis de Guillem de Cervera
- Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs, de Jafudà Bonsenyor
- Llibre de saviesa, falsament atribuït a Jaume I
- Proverbis de Ramon, Llibre dels mil proverbis i Proverbis d'ensenyament, de Ramon Llull
- Llibre des bons ensenyaments, de Mossen Arnau
- Doctrina Moral del mallorquí en Pacs
- Llibre de tres, anònim, atribuït a Anselm Turmeda
- Llibre de bons amonestaments, d'Anselm Turmeda
En la pintura podem destacar els Proverbis neerlandesos del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell.