Universitat d'Oxford

universitat a Oxford, Anglaterra

La Universitat d'Oxford (en anglès: University of Oxford, legalment: The Chancellor, Masters and Scholars of the University of Oxford) és la universitat més antiga del món anglosaxó. Es desconeix la data exacta de la seva fundació, però els primers indicis d'ensenyament a Oxford daten del 1096.[1] Tanmateix, la universitat no començà a esdevenir important fins al 1167, quan Enric II d'Anglaterra prohibí als anglesos anar a la Universitat de París a estudiar.[1]

Infotaula d'organitzacióUniversitat d'Oxford
(en) University of Oxford Modifica el valor a Wikidata
Escut de la Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

LemaDominus illuminatio mea Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusuniversitat col·legiada
institució educativa universitària
universitat pública
exempt charity (en) Tradueix
centre educatiu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1096 (Gregorià)
Activitat
Membre deRussell Group
arXiv
World Wide Web Consortium
Shibboleth Consortium
International Alliance of Research Universities
Digital Preservation Coalition
Joint Information Systems Committee
IIIF Consortium
Lliga d'Universitats d'Investigació Europees
ORCID
Consell Assessor de la Universitat Orbital Reef (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants19.791 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Filial
Propietari de
Format per
Part deOxbridge
ELIXIR UK (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+44-1865-270000 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webox.ac.uk Modifica el valor a Wikidata
Facebook: the.university.of.oxford Twitter (X): uniofoxford Instagram: oxford_uni Goodreads author: 947613 Modifica el valor a Wikidata

Classificacions

Cada any, les institucions britàniques dominen els primers llocs als rànquings internacionals.[2] En el Rànquing de Xangai de 2021, la Universitat d'Oxford estava classificada la setena del món i segona del Regne Unit, per darrere de la Universitat de Cambridge.[3]

Instal·lacions

La universitat acull prop de 25.000 estudiants, repartits en trenta-nou col·legis constituents semiautònoms, cinc salons privats permanents i una sèrie de departaments acadèmics que s’organitzen en quatre divisions.[4] Tots els col·legis són institucions autònomes dins de la universitat, cadascuna controlant els seus propis membres i amb la seva pròpia estructura i activitats internes. Tots els estudiants són membres d'un col·legi. No té un campus principal i els seus edificis i instal·lacions estan repartits pel centre de la ciutat. La docència universitària a Oxford consisteix en conferències, tutories per a grups reduïts als col·legis i sales, seminaris, treballs de laboratori i, ocasionalment, altres tutorials proporcionats per les facultats i els departaments de la universitat central. L'ensenyament de postgrau s’imparteix de manera centralitzada. La gran majoria són gòtics (Merton College, Magdalen College, University College, New College…).

Una altra de les joies d'Oxford és el Museu Ashmolean, fundat el 1683, i que és el primer museu universitari del món i el primer museu del Regne Unit.[5]

Oxford opera el museu universitari més antic del món, així com la premsa universitària més gran del món i el sistema de biblioteques acadèmiques més gran de tot el país, entre elles la Biblioteca Bodleiana. L'any fiscal que va acabar el 31 de juliol de 2019, la universitat va obtenir uns ingressos totals de 2.452 milions de lliures esterlines, dels quals 624,8 milions de lliures estaven provinents de subvencions i contractes de recerca.

Història

L'ensenyament existia a Oxford ja el 1096. Tanmateix, no va ser fins al 1201, quan una carta papal descrivia a John Grimm com a magister scolarum Oxonie, convertint-la en la universitat més antiga del món de parla anglesa i en la segona universitat més antiga del món en funcionament continu[6] després de la Universitat de Bolonya.[7] El 1209 els mestres van suspendre la seva docència a Oxford i es van traslladar a altres ciutats (inclosa Cambridge, que va conduir a la fundació de la Universitat de Cambridge.[8][9] tornant després d'una butlla publicada el 20 de juny de 1214 pel legat papal, Niccolò de Romanis, que va concedir diversos drets a la universitat i va establir el càrrec de canceller. Tant a Oxford com a Cambridge se'ls va concedir drets de disciplina sobre els estudiants i de fixar els lloguers en cartes emeses pel rei Enric III d'Anglaterra el 1231.[10] Una carta reial, de vegades anomenada Carta Magna de la universitat, es va concedir el 1244, atorgant altres drets a la universitat. La universitat va rebre una butlla papal Querentes in agro el 1254, amb una primera versió publicada el 27 de setembre i una segona versió el 6 d'octubre. La primera versió seguia la forma comuna de privilegis atorgats a les cases monàstiques, confirmant les llibertats i immunitats atorgades a la universitat i situant els membres de la universitat sota protecció papal, però la segona versió (que era la versió registrada al registre papal) explícitament va reconèixer i va aprovar l'existència de la universitat com a comunitat acadèmica i va confirmar les seves "llibertats, costums antics i estatuts aprovats".

Els primers col·legis de dones van ser Somerville College i Lady Margaret Hall en 1879.[11]

Alumnes destacats

Col·legis

Llista de colleges:

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat d'Oxford
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica