Zoran Milanović

Estudis i vida professional

El 1986, va estudiar dret a la Universitat de Zagreb i va aprendre anglès, rus i francès.

Després dels estudis, va obtenir una plaça de becari al Tribunal Comercial de Croàcia i el 1993 va treballar al Ministeri d'Afers Exteriors de Croàcia. Un any més tard, va ser enviat a Nagorno-Karabakh i va ser el primer croat que va participar en una missió de pau de les Nacions Unides.

El 1996 va ser assessor de la missió croata a la Unió Europea i l'OTAN a Brussel·les. En acabar el seu mandat l'any 1999 va tornar al Ministeri d'Afers Exteriors.

Entrada a la política

L'any 1999 es va incorporar a l’SDP. Després de la victòria de l'SDP a les eleccions parlamentàries croates de 1999, esdevingué responsable de les relacions amb l'OTAN, i tres anys més tard fou nomenat viceministre d'Afers Exteriors del ministre Tonino Picula. Va deixar el seu càrrec després de les eleccions legislatives de 2003.

L'any 2004, es va incorporar al comitè de direcció del partit i en va ser breument el portaveu, quan va substituir Gordana Grbić. Va ser escollit coordinador de cara a les eleccions legislatives de novembre de 2007.

President del partit

El 2 de juny de 2007 se celebra una convenció extraordinària del partit a Zagreb a causa de la dimissió del president del partit Ivica Račan l'11 d'abril. Milanović és candidat, enfrontant-se als favorits Željka Antunović, Milan Bandić i Tonino Picula. A la primera volta, lidera amb 592.^[1] A la segona volta, va guanyar contra Antunović i així es va convertir en el president del partit.

La legislatura de 2011

Signa el 23 de novembre de 2010, un acord amb el Partit Popular Croat - Demòcrates Liberals (HNS-LD), la Dieta Democràtica d'Istria (IDS) i el Partit dels Pensionistes de Croàcia (HSU) per formar una coalició política, anomenada Aliança per al Canvi (SZP) en vista de la Eleccions legislatives de 2011.

El 15 de juliol de 2011, els quatre partits de l'SZP adopten formalment un acord de coalició preelectoral, que pren el nom de Coalició Cocorico. A la votació, celebrada el 4 de desembre, l'aliança en va guanyar 40 % de vots i 80 diputats sobre 151, enfront dels 47 de la Unió Democràtica Croata (HDZ) de Jadranka Kosor.

Primer ministre

Deu dies més tard va rebre instruccions, pel president Ivo Josipović, de formar el dotzè govern de Croàcia. La sessió d'investidura al Parlament està prevista per a la setmana següent. A continuació, va anunciar que el seu govern s'esforçaria per reactivar el creixement econòmic, de tot just 0,5 % del PIB el 2011, per aprovar un pressupost d'austeritat, i per garantir l'èxit del referèndum sobre l'adhesió de Croàcia a la Unió Europea.^[2] És investit, amb el seu govern, el 23 de desembre, pel Parlament, amb 89 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions, 24 diputats no havent participat en la votació.^[3]

Torna a l'oposició

El gener de 2016, l'independent Tihomir Orešković el va succeir al capdavant del govern. El fracàs de la coalició governant porta a la convocatòria d'eleccions legislatives anticipades l'11 de setembre de 2016. Al final de les eleccions, la Coalició Popular (NK) formada al voltant de l'SDP va ser novament superada per la Unió Democràtica Croata (HDZ). Indica l'endemà de les eleccions que no sol·licitarà un nou mandat com a president del Partit Socialdemòcrata durant les eleccions que s'han de convocar en un termini de cinc mesos.

No és especialment popular entre els votants d'esquerres, que el culpen d'apropar el seu partit al centre.^[4]

Eleccions presidencials 2019-20

Candidat a les eleccions presidencials la primera volta de les quals se celebra el 22 de desembre de 2019, va acabar primer amb 29,55 % veus. A la segona ronda, el 5 de gener de 2020, ajorna la votació amb 52,66 % de vots, enfront de la presidenta sortint Kolinda Grabar-Kitarović. Va ser investit el 18 de febrer següent per un mandat de cinc anys.

El seu pare Stipe i la seva mare Gina són de Sinj. Es va casar el 1994 amb Sanja Musić amb qui tè dos fills, Anto i Marko.