Pagina principala/SL
|
Vox ind la vedrinaL'assede de Bergem del 1437 l'è stait un fait bellig dei guerre de Lombardia. Ol contestBergem, a causa dei lote intra i fazion citadine ind el Liber Cumun, ind el 1331 la s'era daita a'l Joann I de Lussemburg, re de Boemia e Polonia. Ma jamò l'ann daspò, l'Azon Viscont l'ha vencid i trœpe reai e conquistad la citaa. Insé Bergem l'è part dei domini viscontei (a part i agn de Pandolf Malatesta, 1407-1421) fina a'l 1428. Anc se a'l prencepe i ha provad a tegnir-s sora i parts, plu inants i s'è pojads su la fazion gibellina. Ind el 1428, con la fraca dei milanes ind la bataia de Maclode, Bergem (per iniziativa de la fazion guelfa) la ciapa l'ocasion per dar-s a la Republega de Venezia, e la citaa la sarà desbœtada intra i do stats fina a la pax de Ferrara del 1433 (Va inanz) A l' savivet qe ...La Gesa de San Vitor di Legnamer (italian: San Vittore al Teatro, on temp voltad anca 'me San Vittore dei Legnamari) l'era vuna di ges catolegh del center de Milan. La tradizzion la diseva che l'eva stada fada de San Galdin, che l'ha dedicad la gesa a San Vitor. La gesa la se trovava arent al vegg teater roman, là indove se diseva che San Vitor el s'era scondud ai temp de la persecuzzion. La gesa l'è citada comè capella a la fin del secol XIV: un para de secol adree, l'è regordada tant 'me vuna di tanti paroqui del sester de Porta Verzellina. (Va inanz) Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. Un proverbe a cas"Quand qe 'l Gœlem al g'ha 'l capell o qe 'l piœv o qe 'l fa bell" | Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriverVittorio De Sica Cossa s'pœl far?
|