Jòcs Paralimpics

Los Jòcs Paralimpics acampan d'atlètas andicapats de totes païses per de competicions d'espòrt per andicapats. I participan d'atlètas andicapats fisics o visuals (amputats, cècs, infirmes motors, cerebrals o en cadièra de ròdas, o d'autre andicap fisic) coma d'atlètas andicapats mentals. Son organizats per lo Comitat internacional paralimpic (e non pas pel Comitat internacional olimpic) e se debanan cada 4 ans en seguidas dels Jòcs Olimpics.

Los sords e malentendents pòdon participar als Deaflympics (Jòcs olimpics dels sords). Las personas atencha d'un andicap mental podián tanben participar als Jòcs olimpics especials fins a lor integration en 2012 als Jòcs paralimpics d'estiu de 2012 (aprèp que ne foguèsson exclusas en 2000).

Istòria

Sir Ludwig Guttmann, mètge neurològs de l'espital de Stoke Mandeville dins lo comtat de Buckinghamshire près de Londres, aguèt l'idèa d'organizar dempuèi 1948 sul terren de l’espital, los primièrs « Jòcs mondials de cadèiras de ròdas e d'amputats » ("World Wheelchair and Amputee Games"). Coneguts mai tard jol nom de « Jòcs de Stoke Mandeville » èran destinats a reabilitar per la practica fisica dels veterans e victimas de la Segonda Guèrra Mondiala veguts paraplegics. Doas equipas d’ancians combatents participèron alara a una unica competicion, lo tir amb arc.

Los 9n jòcs de Stoke-Mandeville se debanèron a Roma en 1960 una setmana après los Jòcs olimpics d'estiu de 1960, e se considèra que s'agís dels primièrs jòcs paralimpics[1]. La primièra edicion dels Jòcs paralimpics d'ivèrn se debanèron a Örnsköldsvik en Suècia en 1976[2].

Parallèlament, se debanèron a Sant Estève, a l'initiativa d'Yves Nayme, mai d'una editions de jòcs internacionals per las personas andicapadas fisicas (jòcs europèus de 1966, jòcs mondials de 1970 e 1975 e campionats del mond de 1990)[3],[4].

Las personas patissent de paralisia cerebrala participan als Jòcs paralimpics dempuèi los Jòcs d'Arnhem, en 1980.

Dempuèi los Jòcs paralimpics d’estiu de Seol en 1988, los Jòcs olimpics e los Jòcs paralimpics son organizats dins la meteissa vila.

Objectius e simbòls

Etimologia

A l'origina, lo nom « paralimpic » èra una combinason de « paraplegic » e d'« olimpic ». Amb la participacion d'atlètas amb diferents andicaps, lo tèrme « paralimpic » es ara definit coma l'acampada en « para », prefixe d'origina grèga signifiquent « a costat de » o « parallèl » e de la terminason « limpic » dels Jòcs olimpics. Los Jòcs paralimpics son atal considerats coma solidaris dels jòcs olimpics.

Objectifu

L'objectiu del Movement paralimpic es de donar l’escasença als atlètas avent un andicap fisic de se despassar e de realizar de performanças esportivas comparablas a aquelas dels atlètas olimpics.

Règlas

Los Jòcs paralimpics acampan d'atlètas andicapats fisics o visuals apartenent a las categorias seguentas: tetraplegics e paraplegics, sequèles neurologicas assimilablas, amputats e assimilats, infirmes motors cerebrals, grands andicapats, cècs e malvesents.

Per que la competicion siá equitabla, los atlètas son regropats per categorias segon lor andicap. L'objectiu es que concorra ensems d'atlètas avent d'aptituds foncionalas comparablas. Dins cada espòrt se definisson de categorias. Per exemple en Atletisme, i a competicions pels cècs, pels malvesents, pels amputats qui corrisson amb una protèsi e de corsas en fautuèlh rolant.

Lo problèma de la sorditat als Jòcs olimpics

Los sords e malentendents an encara pas lo drech de participar als paralimpics. Pòt pareisser logic, dins la mesura que las personas pauc sordas an de capacitats fisicas pauc tocadas mas es pas lo meteis cas pels sords prigonds que pòdon aver una alteracion de l'equilibri e podent pas participar amb los autres andicapats. En realitat, la nonintegracion dels sords e malentendents sembla venir del fach qu'an lo lor concors, los Deaflympics, que son istoricament la competicion internacionala mai anciena d'espòrt pels andicapats. Tanben pòt existir de cases de tricheriá coma foguèt lo cas amb los andicapats mentals.

Andicapats mentals

Entre 2004 t 2012, los Andicapats mentals foguèron exclusits dels Jòcs paralimpics que participavan dempuèi 1996, per de problèmas de classificacion d'andicap e de falsa deficiéncia intellectuala[5]. Los andicapats mentals podavan pasmens participar als Jòcs olimpics especials que se debanavan pas lo meteis an que los olimpics e paralimpics.

Mas, dempuèi 2012[6], los andicapats mentals son tornats dins las competicions oficialas e participèron als Paralimpics de Londres en atleisme, natacion, e tenis de taula.

Simbòls

Los Jòcs paralimpics utilisan gaireben los simbòls olimpics: las ceremonias d'obertura e de fin la flama olimpica, las mascòtas...

Lo logó es compausat de tres motius d'origina coreana, de « Tae-Geuks », semblant a de virgulas clinadas sus un fons blanc. Un dels simbòls es verd, lo segond es roge e lo darrièr blau, colors mai frequentas sus las bandièras. Representant l'esperit, lo còs e l'amna. La devisa paralimpica es «L'esperit, lo còs, l'amna».

Jòcs paralimpics d'estiu

AnVilaPaísNombre de païsesNombre d'atlètas
1960Roma  Itàlia23400
1964Tòquio  Japon22390
1968Tel Aviv  Israèl29750
1972Heidelberg Alemanha441000
1976Toronto  Canadà421600
1980Arnhem Païses Basses421600
1984Stoke Mandeville + Nòva York Reialme Unit

 Estats Units

424080
1988Seol Corèa del Sud613053
1992Barcelona  Espanha823020
1996Atlanta  Estats Units1033195
2000Sydney  Austràlia1233843
2004Atenas Grècia1363969
2008Pequin  China1484000
2012Londres Reialme Unit1654200
2016Rio de Janeiro  Brasil
2020Tokyo  Japon

Esports paralimpics d'estiu

Jòcs paralimpics d'ivèrn

Lista dels Jòcs paralimpics d'ivèrn

AnVilaPaísNombre de païsesNombre d'athlètes
1976Örnsköldsvik  Suècia14250
1980Geilo Norvègia18350
1984Innsbruck Àustria22350
1988Innsbruck Àustria22397
1992Tignes/Albertville  França24475
1994Lillehammer Norvègia31471
1998Nagano  Japon32571
2002Salt Lake City  Estats Units36416
2006Turin  Itàlia41550
2010Vancouver  Canadà44506
2014Sòchi Russia
2018Pyeongyang Corèa del Sud
2022Beijing  China

Esports paralimpics d'ivèrn

Notas e referéncias

Ligams extèrnes