Escala sismolóxica de Richter

La escala sismolóxica de Richter, tamién conocida como escala de magnitú llocal (ML), ye una escala logarítmica arbitraria qu'asigna un númberu pa cuantificar la enerxía que llibera un terremotu, denominada asina n'honor del sismólogu norteamericanu Charles Francis Richter.

Como s'amuesa nesta reproducción d'un sismograma, les ondes P rexístrense primero que les ondes S: el tiempu trescurríu ente dambos intres ye Δt. Esti valor y el de l'amplitú máxima (A) de les ondes S, dexáron-y a Charles Francis Richter calcular la magnitú d'un terremotu.

La sismoloxía mundial usa esta escala pa determinar les fuercies de seísmos d'una magnitú ente 2,0 y 6,9 y de 0 a 400 quilómetros de fondura. Anque los medios de comunicación suelen confundir les escales, pa referise a eventos telúricos actuales considérase incorreutu dicir qu'un seísmu «foi de magnitú cimera a 7,0 na escala de Richter», pos los seísmos con magnitú cimera a 6,9 midir dende 1978 cola escala sismolóxica de magnitú pel momento, por tratase esta postrera d'una escala que discrimina meyor nos valores estremos.

Desarrollu

Foi desenvuelta por Charles Francis Richter cola collaboración de Beno Gutenberg en 1935, dambos investigadores del Institutu de Teunoloxía de California, col propósitu orixinal de dixebrar el gran númberu de terremotos pequeños de los menos frecuentes terremotos mayores reparaos en California nel so tiempu. La escala foi desenvuelta pa estudiar namái aquellos terremotos asocedíos dientro d'una área particular del sur de California que los sos sismogramas fueren recoyíos puramente pol sismómetro de torsión de Wood-Anderson. Richter reportó primeramente valores con una precisión d'un cuartu d'unidá, sicasí, usó númberos decimales más tarde.


onde:

= amplitú de les ondes en milímetros, tomada direutamente nel sismograma.
= tiempu en segundos dende l'entamu de les ondes P (Primaries) al de les ondes S (Secundaries).
= magnitú arbitraria pero constante a terremotos que lliberen la mesma cantidá d'enerxía.

L'usu del llogaritmu na escala ye pa reflexar la enerxía que s'esprende nun terremotu. El llogaritmu incorporáu a la escala fai que los valores asignaos a cada nivel aumenten de forma logarítmica, y non de forma llinial. Richter tomó la idea del usu de llogaritmos na escala de magnitú estelar, usada na astronomía pa describir el rellumu de les estrelles y d'otros oxetos celestes. Richter arbitrariamente escoyó un temblón de magnitú 0 pa describir un terremotu que produciría un desplazamientu horizontal máximu de 1 μm nun sismograma trazáu por un sismómetro de torsión Wood-Anderson alcontráu a 100 km de distancia del epicentru. Esta decisión tuvo la intención de prevenir la asignación de magnitúes negatives. Sicasí, la escala de Richter nun tenía llende máxima o mínimu, y anguaño habiendo sismógrafos modernos más sensibles, estos comúnmente detecten movimientos con magnitúes negatives.

Por cuenta de les llimitaciones del sismómetro de torsión Wood-Anderson usáu pa desenvolver la escala, la magnitú orixinal ML nun puede ser calculada pa temblones mayores a 6,8. Dellos investigadores propunxeron estensiones a la escala de magnitú llocal, siendo les más populares la magnitú d'ondes superficiales MS y la magnitú de les ondes de cuerpu Mb.

Problemes de la escala sismolóxica de Richter

El mayor problema cola magnitú llocal ML o de Richter anicia en que ye difícil rellacionala coles carauterístiques físiques del orixe del terremotu. Amás, esiste un efeutu de saturación pa magnitúes cercanes a 8,3-8,5, por cuenta de la llei de Gutenberg-Richter del escalamiento del espectru sísmicu que provoca que los métodos tradicionales de magnitúes (ML, Mb, MS) produzan estimaciones de magnitúes similares pa temblones que claramente son d'intensidá distinta. A entamos del sieglu XXI, la mayoría de los sismólogos consideró obsoletas les escales de magnitúes tradicionales, siendo estes reemplazaes por una midida físicamente más significativa llamada momentu sísmicu, que ye más fayadizu pa rellacionar los parámetros físicos, como la dimensión de la rotura sísmica y la enerxía lliberada pol terremotu.

En 1979, los sismólogos Thomas C. Hanks y Hiroo Kanamori, investigadores del Institutu de Teunoloxía de California, propunxeron la escala sismolóxica de magnitú pel momento (MW), que aprove una forma d'espresar momentos sísmicos que puede ser rellacionada aproximao a les midíes tradicionales de magnitúes sísmiques.[1]

Tabla de magnitúes

La mayor lliberación d'enerxía que pudo ser midida foi mientres el terremotu asocedíu na ciudá de Valdivia (Chile), el 22 de mayu de 1960, que algamó una magnitú pel momento (MW) de 9,5.

De siguío descríbense los efeutos típicos de los seísmos de diverses magnitúes, cerca del epicentru. Los valores son envaloraos y tienen de tomase con estremu procuru, una y bones la intensidá y los efeutos na tierra non solo van depender de la magnitú del seísmu, sinón tamién de la distancia del epicentru, la fondura, el focu del epicentru y les condiciones xeolóxiques (dellos terrenes pueden amplificar les señales sísmiques).[2]

Efeutos típicos de los seísmos de diverses magnitúes

Magnitú (MW=Mayores de 6,9
ML=De 2,0 a 6,9)
DescripciónEfeutos d'un seísmuFrecuencia d'escurrimientu
Menos de 2,0Los

microsismos nun son perceptibles.

Alredor de 8000 per día
2,0-2,9MenorXeneralmente nun son perceptibles.Alredor de 1000 per día
3,0-3,9Perceptibles de cutiu, pero escasamente provoquen daños.49 000 per añu.
4,0-4,9Movimientu d'oxetos

nes habitaciones que xenera ruiu. Seísmu significativu pero con dañu pocu probable.

6 200 per añu.
5,0-5,9Puede causar

daños mayores n'edificaciones débiles o mal construyíes. N'edificaciones bien diseñaes los daños son leves.

800 per añu.
6,0-6,9Pueden

llegar a destruyir árees poblaes, n'hasta unos 160 quilómetros a la redonda.

120 per añu.
7,0-7,9MayorPuede causar serios daños n'estenses zones.18 per añu.
8,0-8,9Cataclismu |Puede causar

graves daños en zones de dellos cientos de quilómetros.

1-3 per añu.
9,0-9,9Devastadores en zones de dellos miles de quilómetros.
1-2 en 20 años.
10,0+Llexendariu o apocalípticoNunca rexistráu.
Na historia de la humanidá (y desque se tienen rexistros históricos de los seísmos) nunca asocedió un seísmu d'esta magnitú.

Escala equivalente a la enerxía lliberada

De siguío amuésase una tabla coles magnitúes de la escala y el so equivalente n'enerxía lliberada.

Terremotu de Constitución de 2010 (Chile).
Terremotu de Puertu Príncipe de 2010 (Haití).
Terremotos d'El Salvador de 2001.
Terremotu de Tehuacán de 1999 (Méxicu).
Magnitú
Richter
( o )
Magnitú
pel momento
Equivalencia de
la enerxía TNT
Referencies
–1,51 gFrayatu d'una roca nuna mesa de llaboratoriu.
1,0170 gPequeña esplosión nun sitiu de construcción.
1,5910 gBomba convencional de la Segunda Guerra Mundial.
2,0kgEsplosión d'un tanque de gas butanu.
2,210 kgDalgunos de los seísmos diarios na Falla de San Andrés.
2,529 kgBombardéu a la ciudá de Londres.
2,764 kg
3,0181 kgEsplosión d'una planta de gas.
Seísmos qu'asoceden diariamente al interior de la Rexón de Tarapacá en Chile, xeneralmente nun son sensibles pola so magnitú.
3,5455 kgEsplosión d'una mina.
4,0tBomba atómica de baxa potencia.
Seísmos qu'asoceden diariamente na zona fronteriza de Chile-Arxentina (Rexón d'Antofagasta-Provincia de Jujuy-Provincia de Salta) a gran fondura y polo xeneral nun son sensibles.
5,0199 tTerremotu d'Albolote de 1956 (Granada, España).
Terremotu de Berja de 1993 (Almería, España).
Terremotu de Lorca de 2011 (Murcia, España).
25 d'avientu de 2017(cerca d'Acapulco, Guerrero, Méxicu)
5,1Terremotu provocáu por una prueba nuclear de Corea del Norte de xineru del 2016.
5,3Terremotu provocáu por una prueba nuclear de Corea del Norte de setiembre de 2016.
5,5500 tTerremotu d'El Calvariu (Colombia) de 2008.
Terremotu de Popayán 1983 (Colombia).
Terremotu del Ríu de la Plata de 1888 (Buenos Aires, Arxentina - Uruguái).
6,01 270 tTerremotu de Double Spring Flat de 1994 (Nevada, Estaos Xuníos).
6,2Terremotu de Costa Rica de 2009.
Terremotu del Estáu de Carabobo de 2009 (Venezuela).
Terremotu de Managua de 1972 (Nicaragua).
Terremotu de la Exa Cafetera de 1999 (Colombia).
6,3Terremotu de mar de Alborán de 2016 (Melilla, España).
Terremotu Amatrice (Lazio, Italia).
6,4Terremotu de Salta de 2010 (Arxentina).
Terremotu de Taiwán de 2018.
6,531 550 tTerremotu de Northridge de 1994 (California, Estaos Xuníos).
Terremotu de Guerrero de 2011 (Méxicu).
Terremotu de la mariña de Tarapacá de 2009 (Iquique, Chile).
6,650 000 tTerremotu de Los Santos de 2015 (Los Santos SD, Colombia).
6,7Terremotu de L'Aquila de 2009 (Italia).
Terremotu de Perú de 2011 (Loreto, Perú).
Terremotu de Veracruz de 2011 (Veracruz, Méxicu).
Terremotu de Tecpan de 2014 (Guerrero, Méxicu).
6,8Terremotu de Bolivia de 1998 (Aiquile, Bolivia).
6,9Terremotu de Loma Prieta de 1989 (San Francisco, Estaos Xuníos).
Terremotu de Hanshin-Awaji de 1995 (Kobe, Xapón).
Terremotu de zona pacífica en Colombia (Departamentos de Nariño, Valle del Cauca y Cauca) de 2013.
Terremotu de Guatemala de 2017.
7,0199 000 tTerremotu de Cariaco de 1997 (Venezuela).
7,1Terremotu de Biobío-Araucanía de 2010 (Chile).
Terremotu de Punitaqui de 1997 (Chile).
Terremotu d'Alaska de 2016.
Terremotu de Puebla de 2017 (Méxicu).
Terremotu del sur de Perú de 2018.
7,2250 000 tTerremotu de Spitak 1988 (Armenia).
Terremotu de Baxa California de 2010 (Mexicali, Baxa California).
Terremotu d'Ecuador de 2010 (180 quilómetros d'Ambato).
Terremotu de Guerrero de 2014 (Méxicu).
Terremotu d'Oaxaca de 2018 (Méxicu).
7,3Terremotu de Veracruz de 1973 (Méxicu).
Terremotu d'Hondures de 2009.
Terremotu de Xinjiang de 2014 (China).
Terremotu de Kermanshah de 2017 (Irán).
7,4550 000 tTerremotu de La Ligua de 1965 (Chile).
Terremotu de Guatemala de 2012.
Terremotos de Guerrero-Oaxaca de 2012 (Oaxaca, Méxicu).
7,5750 000 tTerremotu de Caucete 1977 (San Juan, Arxentina).
Terremotu d'Oaxaca de 1999 (Méxicu).
Terremotu de Guatemala de 1976.
Réplica del Terremotu de Iquique de 2014 (Chile).
Terremotu d'Afganistán de 2015.
7,6Terremotu de Colima de 2003 (Méxicu).
Terremotu de Costa Rica de 2012.
Terremotu de la Isla De Chiloé de 2016 (Chile).
7,7Terremotu de Limón de 1991 (Limón, Costa Rica y Bocas del Toro, Panamá).
Terremotu de Orizaba de 1937 (Veracruz, Méxicu).
Terremotu de Tocopilla de 2007 (Tocopilla, Chile).
Terremotu de Méxicu de 1957 (Méxicu).
Réplica del Terremotu de Iquique de 2014 (Chile).
7,81 250 000 tTerremotu de San Juan de 1944 (San Juan, Arxentina).
Terremotu de Sichuan de 2008 (China).
Terremotu de Tarapacá de 2005 (Iquique, Chile).
Terremotu de Nepal d'abril de 2015.
Terremotu d'Ecuador de 2016 (Manta, Esmeraldas, Ecuador).
Terremotu de Christchurch de 2016 (Nueva Zelanda).
Terremotu de Sumatra de 2016.
7,95 850 000 tTerremotu de Áncash de 1970 (Perú).
8,010 120 000 tTerremotu de Perú de 2007 (Pisco, Perú).
Terremotu de Algarrobo de 1985 (Chile).
8,116 460 000 tTerremotu de Méxicu de 1985 (Michoacán, Méxicu).
8,2Terremotu de Chiapas de 2017 (Méxicu).
Terremotu de Arica y Iquique de 2014 (Chile)
Terremotu de Valparaíso de 1906 (Chile).
8,350 190 000 tBomba del Zar.
Terremotu de Guatemala de 1942.
8,450 190 000 tTerremotu de Coquimbo de 2015 (Chile).
8,5119 500 000 tTerremotu de Sumatra de 2007.
Terremotu del sur de Perú de 2001 (Arequipa, Perú).
Terremotu de Valdivia de 1875 (Chile).
8,6119 500 000 tTerremotu de San Juan de 1894 (San Juan, Arxentina).
Terremotu de Sumatra de 2012.
Terremotu de Vallenar de 1922 (Chile).
Terremotu de San Francisco de 1906 (Estaos Xuníos).
Terremotu de Nueva España de 1787 (Méxicu)
8,7Terremotu de Valparaíso de 1730 (Chile).
8,8210 000 000 tTerremotu de Cobquecura de 2010 (Chile).
Terremotu d'Ecuador y Colombia de 1906.
9,0240 000 000 tTerremotu de Xapón de 2011.
9,1260 000 000 tTerremotu del océanu Índicu de 2004 (Sumatra, Indonesia).
9,2260 000 000 tTerremotu de Anchorage de 1964 (Alaska, Estaos Xuníos).
9,5290 000 000 tTerremotu de Valdivia de 1960 (Chile).
10,0630 000 000 tEnvaloráu pal choque d'un meteoritu predresu de 2 km de diámetru qu'impacte a 25 km/s (90 000 km/h).
12,01012 t
10⁶ megatones
1 teratón
Quebra de la Tierra pel centru.
Cantidá d'enerxía solar recibida diariamente na Tierra.
13,010⁸ megatones
100 teratones
Impautu na península de Yucatán que causó'l cráter de Chicxulub hai 65 millones d'años.
25,0

Impacto de Theia fai 4 530 millones d'años. Nun hai llugar precisu del impautu debíu al tamañu del planetoide.[3][4][5][6][7]

32,01,5×1043 tEstallíu de rayu gamma de la Magnetar SGR 1806-20, rexistráu'l 27 d'avientu de 2004.
Terremotu similar a los de la superficie solar.

Usu de les unidaes nos medios de comunicación

Nos medios de comunicación, n'España y n'Iberoamérica, ye corriente la combinación de los términos propios de la midida de magnitú (enerxía) ya intensidá (efeutos), ya inclusive confundir dambos conceutos. Puede oyese que «el terremotu foi de 3,7 graos», emplegando'l términu grau pa espresar la magnitú, cuando esa unidá o términu ye mesma de la midida d'intensidaes na escala de Mercalli, na que nun esisten valores decimales.

Otra manera que tamién s'usa pa resolver en falsu esta forma d'indicar la importancia del terremotu ye publicar que'l terremotu tuvo «una magnitú de 3,7 graos»,[8]que resulta igualmente confusa, pos vien ser como dicir que «el corredor de maratón percorrió una distancia de 2 hores y 15 minutos».

Tendríen De evitase estes formes, diciendo que «el terremotu tuvo una magnitú de 3,7», o algamó los 3,7 na escala de Richter, anque esta segunda espresión nun ye del tou correuta, pos dende va dalgún tiempu la magnitú de los terremotos midir cola escala de magnitú pel momento, coincidente cola escala de Richter solamente nos terremotos de magnitú inferior a 6.9.[9]

Ver tamién

  • Terremotu
  • Escala sismolóxica de Mercalli
  • Escala sismolóxica de magnitú pel momento
  • Llei de Gutenberg-Richter
  • Escala Medvédev-Sponheuer-Kárník
  • Escala macrosísmica europea (EMS-98)
  • Inxeniería sísmica
  • Sismoloxía
  • Grandes terremotos del mundu

Referencies

Enllaces esternos