Llingües polinesies

les llingües polinesies formen parte de la familia austronesia y son carauterístiques de la rexón Polinesia

Les llingües polinesies formen parte de la familia austronesia y son carauterístiques de la rexón Polinesia.

Llingües polinesies
Distribución xeográficaPolinesia
PaísesBandera de Ḥawai Ḥawai (EUA)
Bandera de la Islla de Pascua Islla de Pascua (CHL)
Bandera de les Islles Cook Islles Cook
Bandera de Niue Niue
Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda
Bandera de la Polinesia Francesa Polinesia Francesa (FRA)
Bandera de Samoa Samoa
Bandera de Samoa Americana Samoa Americana (EUA)
Bandera de Tokeláu Tokeláu (NZL)
Bandera de Tonga Tonga
Bandera de Tuvalu Tuvalu
Bandera de Wallis and Futuna Wallis y Futuna (FRA)
Filiación xenética

Austronesia
  Malayu-polinesiu
    Sulawesi-polinesiu
      MP centru-oriental
        Oceánicu
          Fixiano-polinesiu

            L. polinesies
Códigu Glottologpoly1242
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Son cerca de 40 llingües, siendo les más falaes el samoanu, tongano, tahitianu, maorí y ḥawaianu. La so diverxencia ye relativamente recién, con una antigüedá d'unos 2000 años, polo que son evidentes les semeyances.

Clasificación

Tradicionalmente considérense estremaes en dos rames:[1]

Sicasí, investigaciones del 2000[2] y más recién, consideren al grupu polinesiu occidental (o Samoic-outlier) como parafilético. El siguiente árbol filoxenéticu de les llingües más importantes (2008),[3] basar na rellación ente grupos según porcentaxes de confiabilidad:

Llingües polinesies 


 samoanu, tongano


 


 walisiano, niuano


 

 futúnicas




 elliceanas


 


 tuvaluano, tokelauano


 


 rapanui, marquesano


 

 

 rarotongano



 ḥawaianu, maorí,
tahitianu, moriori








Comparanza léxica

La siguiente llista amuesa, una llista de cognaos en llingües polinesies, los datos presentaos de siguío vienen de diverses fontes (Churchward 1959 pal tongano y el pukui, Englert 1977 pal rapanui, Elbert 1986 pal ḥawaianu) ya ilustren la rellación de parentescu ente les seis llingües mentaes:

GLOSA unu  dos  trés  cuatro  cinco  home  mar  tabú  pulpu  canoa  entrar 
 Tonganotahauatolunimataŋarreya |

align=center | tahi

tapufekevaka
 Samoanutasiluatolullima |

align=center | taŋarreya | align=center | tai | align=center | tapu

feʔy |

align=center | vaʔa | align=center | ulu

 maorítahiruatoruɸārimataŋarreya |

align=center | tai | align=center | tapu

ɸekewakauru
 Rapanui-tahi-rua-toru-hai |

align=center | -rima

taŋarreya |

align=center | tai | align=center | tapu

hekevakauru
 Rarotongano taʔiruatoruʔārimataŋarreya |

align=center | tai | align=center | tapu

ʔekevakauru
 Ḥawaianukahiluakolullima |

align=center | kanaka

kaikapuheʔy |

align=center | waʔa | align=center | ulu

 PROTO-POLINESIU[4]*taha~
*tahi
*rua*tolu*fā*llima |

align=center | *taŋarreya |align=center | *tai | align=center | *tapu

*feke*waka*ulu

Los numberales reconstruyíos pa distintes cañes de llingües polinesies son:

GLOSANuclearOrientalPROTO-
POLINESIU
[5]
CentralTahítico
1*taha
2*rua
3*tolu
4*faa
5*llima
6*ono
7*pitu~
*whitu
8*walu
9*iwa
10*ŋa-puluq

Referencies