1 de maig
data
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El primer[1] de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs. Queden 244 dies per finalitzar l'any.
El dia primer de maig és festa a gairebé tots els països del món. És el Dia Internacional dels Treballadors o Primer de Maig, la festa més important del moviment obrer mundial.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1298 - Barcelona: Comença la construcció de la Catedral de Barcelona.
- 1700 - Catalunya Nord: Un reial decret prohibeix a la Catalunya Nord l'ús de la llengua catalana en documents oficials, notarials i d'altra mena, sota pena d'invalidar-ne el contingut.
- 1794 - el Voló (el Rosselló): L'exèrcit francès resultà victoriós en la batalla del Voló durant la guerra Gran.[2]
- 1837 - Sant Mateu (Baix Maestrat): els carlins sota el comandament de Ramon Cabrera i Grinyó trenquen el Setge de Sant Mateu de 1837 i assalten la població en la Primera Guerra Carlina.
- 1859 - Barcelona: s'hi inauguren els primers Jocs Florals del Principat de l'època moderna.
- 1879 - Barcelona: el Diari Català publica el seu prospecte, el recull de punts on s'exposaven els seus ideals, tres dies abans de sortir el primer número.
- 1930 - Vic: Va aparèixer el Diari de Vich, editat en català. primer periòdic de publicació diària a la ciutat de Vic i a la comarca.
- 1975 - València: Constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, presidida per Manuel Broseta.
- 1979 - Primer número d'Els Marges, revista quadrimestral de llengua i literatura catalana fundada per Joaquim Molas.[3]
- 1988 - Montserrat: Estrena dels gegants de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, en Treball i na Cultura.
- 1995 - Salou: S'inaugura el parc temàtic PortAventura.
- 1996 - Illes Balears: Apareix el Diari de Balears, un diari en paper que s'edità en català a les Balears fins al 2013.
- 2000 - Barcelona: Comencen les emissions de RAC1.
- Resta del món
- 1564 - Moscou (Rússia): primer llibre imprès a Rússia: Actes dels apòstols, imprès per Fedorov i Mstislavec.
- 1756 - Versalles (Yvelines, Illa de França, França): França i Àustria hi signen el tractat de Versalles de 1756, que els fa aliats en la guerra dels Set Anys com a resposta al Tractat de Westminster que havien signat Prússia i Anglaterra.[4]
- 1769 - Salzburg (Imperi d'Àustria): estrena de La finta semplice, òpera de W. A. Mozart.
- 1851 - Londres: S'inaugura la primera Exposició Universal de la història.
- 1878 - París: S'inaugura la tercera Exposició Universal de París, ubicada al Camp de Mart, que es perllongaria fins a l'octubre.
- 1886 - Chicago (Illinois, EUA): milers d'obrers s'hi declaren en vaga per reclamar una jornada laboral de 48 hores setmanals: serà l'origen de la celebració del Primer de Maig.
- 1890: a iniciativa del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional se celebra per primera vegada el Primer de Maig per homenatjar els 8 anarquistes detinguts el 1886 a Chicago, dels quals 5 van ser executats.
- 1925 - Guayaquil, Equador: Es funda el Barcelona Sporting Club, club esportiu equatorià originari de la ciutat de Guayaquil.
- 1931 - Nova York (EUA)ː Inauguració de l'Empire State Building.[5]
- 1993 - Neuendorf (Alemanya): Reobertura del Pas de barca de Kronsnest.
- 1999 - Entra en vigor el Tractat d'Amsterdam, que substitueix el Tractat de Maastricht.[6]
- 2003 - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra d'Iraq.
- 2004 - Europa: deu nous estats de l'Europa central i mediterrània s'han incorporat a la UE: Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca i Xipre.
- 2006 - Bolívia: El president Evo Morales decreta la nacionalització dels hidrocarburs, en compliment del seu programa electoral.
- 2010 - Shanghai (Xina): Inauguració de l'Exposició Universal.[7]
Naixements
- Països Catalans
- 1531 - Valldemossa, Mallorca: Santa Catalina Thomàs (m. 1574).[8]
- 1784 - Olesa de Montserrat: Rosa Venes i Clusas, heroica defensora de Tarragona durant la Guerra del Francès (m. 1845).[9]
- 1874 - Sabadell, Vallès Occidental, Barcelona: Àngel Rodamilans i Canals, sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista (m. 1936).[10]
- 1956 - Barcelona: Manuela González i Griñán, enginyera tècnica agrícola i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
- 1963 - Barcelona, Barcelonès: Màrius Serra, escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català.[11]
- 1970 - Xàtiva, Costera: Elies Barberà Bolinches, poeta i actor valencià.
- 1977 - Sabadell: Glòria Estopà Calvet, entrenadora i ex jugadora de bàsquet catalana.
- 1980 - Palma: Paula Armario Ibáñez, script, ajudant de realització, redactora i operadora de càmera de cinema i televisió.
- Resta del món
- 1592 - Lüftelberg, Colònia (Sacre Imperi Romanogermànic): Johann Adam Schall von Bell, jesuïta alemany, matemàtic, missioner a la Xina (m. 1666).[12]
- 1751 - Gloucester, Massachusettsː Judith Sargent Murray, escriptora estatunidenca que escrigué sobre els drets de les dones (m.1820).[13]
- 1769 - Dublin, Irlanda: Arthur Wellesley, 1r Duc de Wellington, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1828 a 1830 i 1834) (m. 1852).[14]
- 1802 - Venèrca, Françaː Joan Baptista Noulet, investigador, arqueòleg i naturalista. Va fixar definitivament l'edat dels Pirineus (m. 1890).
- 1821 - Viena: Karl von Scherzer, explorador, diplomàtic i científic austríac.
- 1841 - Rendsburg: Ludwig Friederichsen, geògraf, cartògraf, editor, llibreter, i polític colonial alemany.
- 1852 - Petilla de Aragón, Navarra: Santiago Ramón y Cajal, metge, històleg i professor universitari navarrès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906 (m. 1934).[15]
- 1853 - Princeton, Missouri: Calamity Jane, famosa aventurera que va viure al Far West (m. 1903).[16]
- 1855 - Filadèlfia, Pennsylvania: Cecilia Beaux, pintora retratista de societat nord-americana (m. 1942).[17]
- 1874 - Roma: Romaine Brooks, pintora estatunidenca (m. 1970).[18]
- 1894 - París: Marthe Nespoulous, soprano francesa (m. 1962).[19]
- 1916 - Ciutat de Quebec, Canadà: Glenn Ford, actor canadenco-estatunidenc.
- 1917 - Bordeus (França): Danielle Darrieux, actriu francesa i cantant francesa de llarga trajectòria.[20]
- 1924 - Washington DC: Evelyn Boyd Granville, matemàtica, física teòrica i astrònoma, 2a dona afroamericana doctora en Matemàtiques.[21]
- 1936 - París, Danièle Huillet, cineasta francesa, autora d'una filmografia lliure i radical (m. 2006).[22]
- 1940 - Florència: Elsa Peretti, creadora de joies italiana per a Tiffany & Co., i mecenes cultural a Catalunya.
- 1941 - Nova York: Norma Broude, historiadora de l'art americana, especialista en pintura francesa i italiana del segle xix.
- 1950 - Shanghai (Xina): Yang Jiechi (en xinès 杨洁篪) polític i diplomàtic xinès, membre del 19è Politburó del Partit Comunista de la Xina i un dels quatre viceprimers ministres del govern (2017).[23]
- 1951 - Lexington, Virgínia: Sally Mann, fotògrafa estatunidenca, premi de la revista Time a la Millor fotògrafa nord-americana 2001.[24]
- 1955 - l'Alger (Algèria): Julie Pietri, cantant francesa, membre de la comunitat anomenada Peus negres.
- 1959 - París: Yasmina Reza, escriptora, actriu, novel·lista i dramaturga francesa.[25]
- 1980 - Tours: Isabelle Geffroy, coneguda com a Zaz, cantant francesa, que barreja els estils jazz manouche, soul i acústic.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1900 - Sabadell: Feliu Crespí i Cirera, filador i alcalde de Sabadell.
- 1949 - Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Jujol i Gibert, arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català (n. 1879).[26]
- 1964 - Barcelona: Cristòfor Taltabull i Balaguer fou un pedagog musical i compositor català (n. 1888).[27]
- 1986 - Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració francesos.
- 1988 - Barcelonaː Josefina Tàpias, actriu catalana de teatre i de cinema, de dilatada carrera (n. 1903).[28]
- 1999 - Barcelona: Dolors Cinca Pinós, professora universitària i traductora catalana (n. 1963).
- 2009 -
- Barcelona: Mercè Lleixà i Chavarria, actriu catalana (n. 1960).[29]
- Barcelonaː Mavi Dolç i Gastaldo, filòloga, professora i activista cultural valenciana (n. 1961).[30]
- Resta del món
- 408 - Constantinoble, Imperi Romà d'Orientː Arcadi, primer emperador d'orient (n. 377).[31]
- 1539 - Toledo: Isabel de Portugal i d'Aragó, reina de les corones de Castella i d'Aragó i, més tard, emperadriu imperial (n. 1503).[32]
- 1572 - Roma, Estats Pontifícisː papa Pius V (n. 1504).[33]
- 1820 - Londres: Arthur Thistlewood, revolucionari anglès (n. 1774).[34]
- 1887 - Wiesbaden: Ferdinand Möhring, compositor, director d'orquestra i organista alemany.
- 1904 - Praga, Imperi Austrohongarès: Antonín Dvořák, compositor txec (n. 1841).[35]
- 1918 - Jackson (Michigan, EUA): Grove Karl Gilbert, geòleg estatunidenc (n. 1843).[36]
- 1920 - Police nad Metují: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec.
- 1933 - Charlottenburg, Tercer Reich: Harriet von Rathlef, escultora russa
- 1945 - Berlín, Tercer Reich: Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració Popular del Tercer Reich mort per suïcidi conjunt amb la seva muller després d'assassinar els seus sis fills (47 anys).[37]
- 1973 - Århus, Dinamarca: Asger Jorn, artista danès (n. 1914).[38]
- 1978 - Moscou: Aram Khatxaturian, compositor georgià d'origen armeni (n. 1903).[35]
- 1993 - Nevers (França): Pierre Bérégovoy, polític francès que ocupà el càrrec de Primer Ministre de França el 1992 i 1993 (n. 1925).[39]
- 1994 - Imola, Emília-Romanya: Ayrton Senna, pilot de Fórmula 1 brasiler (n. 1960).[40]
- 2012 - Flagstaff, EUA: Alexander Dale Oen, nedador noruec (n. 1985).[41]
Festes i commemoracions
- Primer de maig: Dia Internacional del Treball.
- Onomàstica: sants Josep, obrer; Jeremies (profeta); Amador d'Auxerre, bisbe; Orenci d'Aush, bisbe; Andeol del Vivarès o Sant Aniol, màrtir; Teodard de Narbona, bisbe; Teodulf d'Orleans, bisbe; Brioc de Bretanya; Segimon de Borgonya, rei i màrtir; Ricard Pampuri; Torquat de Guadix, bisbe llegendari; sants Orenci i Paciència d'Osca, màrtirs; beata Mafalda de Portugal i de Barcelona, infanta i monja. A l'Església Copta: sant Isaac de Tiphre.
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 de maig |
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 de maig. |