Estats membres de la Unió Europea

Un estat membre de la Unió Europea és un dels vint-i-set estats que s'han sumat a la Unió Europea (UE) des de la seva creació l'any 1958 com a Comunitat Econòmica Europea (CEE). A partir dels sis estats membres originals, hi ha hagut sis ampliacions successives en la qual diversos estats s'han incorporat a la Unió, la més gran va ocórrer l'1 de maig de 2004, moment en el qual deu Estats van passar a formar part de la Unió Europea.

Alemanya Àustria Bèlgica Bulgària Croàcia Dinamarca Eslovàquia Eslovènia Espanya Estònia Finlàndia França Grècia Hongria Irlanda Itàlia Letònia Lituània Luxemburg Malta Països Baixos Polònia Portugal Txèquia Romania Suècia Xipre

Amb la sortida de la Unió del Regne Unit el gener de 2020, el nombre actual de membres de la UE se situa en vint-i-set. El darrer país en ingressar a la Unió fou Croàcia el juliol de 2013, aleshores la unió arriba als vint-i-vuit estats, que és el nombre màxim d'estats membres que ha tingut mai la UE.^[1] No obstant això, s'estan celebrant negociacions amb uns altres diversos estats, un procés que s'anomena Integració europea. Tanmateix, aquest terme s'utilitza també per a referir-se a la intensificació de la cooperació entre els Estats membres de la UE així com a la cessió per part dels governs nacionals de cedir progressivament a una centralització del poder en les institucions europees. Abans que se'ls permeti ingressar en la Unió Europea, un Estat ha de complir les condicions econòmiques i polítiques en general, conegut com el criteris de Copenhaguen: pels quals s'exigeix que per ser candidat els Estats han de gaudir d'un estat laic, un sistema democràtic de govern, i la consegüent independència de les institucions i llibertats del poble, i finalment el respecte de l'estat de dret. En virtut dels termes del Tractat de Maastricht (1992) l'ampliació de la Unió està supeditada a l'acord existent de cada Estat membre així com a l'aprovació per part del Parlament Europeu.