Partit Republicà dels Estats Units

(S'ha redirigit des de: Partit Republicà (Estats Units))

El Partit Republicà (en anglès, Republican Party), també anomenat sovint Grand Old Party (GOP), és un dels dos principals partits polítics contemporanis dels Estats Units, juntament amb el Partit Demòcrata, el seu principal rival. El partit va ser creat el 1854 pels contraris a la Llei de Kansas-Nebraska, que permetia l'expansió potencial de l'esclavitud als nous territoris occidentals.[1]

Infotaula d'organitzacióPartit Republicà dels Estats Units
(en) Republican Party Modifica el valor a Wikidata

Símbol oficialelefant Modifica el valor a Wikidata
Mascotaelefant republicà Modifica el valor a Wikidata
Epònimrepublicanisme estatunidenc Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtR i GOP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaconservadorisme
conservadorisme social
conservadorisme nacionalista
neoconservadorisme
liberalisme econòmic
federalisme als Estats Units
expecionalisme estatunidenc
neoliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPartit Unió Incondicional Modifica el valor a Wikidata
Creació20 març 1854
FundadorPartit Whig dels Estats Units i Partit del Sòl Lliure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deUnió Internacional Demòcrata (1983–)
Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (valor desconegut–) Modifica el valor a Wikidata
Membres68.049.840 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaRonna Romney McDaniel (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Senat dels Estats Units (2022)
49 / 100
Cambra de Representants dels Estats Units (2022)
220 / 435 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgop.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: GOP Twitter (X): GOP Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El partit inclou una àmplia varietat de corrents ideològics, que van des del conservadorisme moderat fins al populisme d'extrema dreta.[2]

Ideologia

Evolució històrica

En els seus inicis, el partit donava suport al liberalisme clàssic, s'oposava a l'expansió de l'esclavitud i donava suport a la reforma econòmica.[3][4] Abraham Lincoln va ser el primer president republicà entre 1861 i 1865. Sota la direcció de Lincoln i d'un Congrés Republicà, el 1865 es va prohibir l'esclavitud als Estats Units.

A partir de 1912, el partit va experimentar un gir ideològic cap a la dreta.[5] Després de la Llei de drets civils de 1964 i la Llei de drets de vot de 1965, la base de votants del partit va canviar, i els estats del sud es van tornar els més fortament republicans en la política presidencial.[6] El Partit Republicà s'havia compromès fortament amb el proteccionisme i els aranzels a la seva fundació, però va anar donant cada cop més suport al lliure comerç al llarg del segle xx.

Actualitat

La ideologia del Partit Republicà del segle XXI és el conservadorisme estatunidenc, tant en les polítiques econòmiques com en els valors socials. El Partit Republicà recolza impostos més baixos, el capitalisme de lliure mercat, més restriccions a la immigració, un augment de la despesa militar, el dret de posseir armes, majors restriccions a l'avortament, la desregulació estatal i majors restriccions als sindicats.[7] La base de suport del partit del segle XXI inclou la gent que viu a les zones rurals, els homes, la generació silenciosa (nascuts entre 1928 i 1945) i els cristians evangèlics blancs.[8][9][10][11]

L'elefant i el color vermell són dos dels símbols del partit

Càrrecs de poder

Hi ha hagut 19 presidents republicans, cosa que el converteix en el partit polític que ha ostentat més cops la presidència dels Estats Units. Des de principis de 2021, el Partit Republicà controla 27 governs estatals i 30 legislatures estatals. Pel que fa al poder judicial, sis dels nou jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units van ser designats per presidents republicans.

Presidents dels Estats Units del Partit Republicà

Núm.NomEstat d'origenTemps a la Presidència
16èLincoln, AbrahamAbraham Lincoln (1809–1865)Illinois1861-1865
18èGrant, Ulysses S.Ulysses S. Grant (1822–1885)Illinois1869-1877
19èHayes, Rutherford B.Rutherford B. Hayes (1822–1893)Ohio1877-1881
20èGarfield, James A.James A. Garfield (1831–1881)OhioMarç 1881-Setembre 1881
21èArthur, Chester A.Chester A. Arthur (1829–1886)Nova York1881-1885
23èHarrison, BenjaminBenjamin Harrison (1833–1901)Indiana1889-1893
25èMcKinley, WilliamWilliam McKinley (1843–1901)Ohio1897-1901
26èRoosevelt, TheodoreTheodore Roosevelt (1858–1919)Nova York1901-1909
27èTaft, William HowardWilliam Howard Taft (1857–1930)Ohio1909-1913
29èHarding, Warren G.Warren G. Harding (1865–1923)Ohio1921-1923
30èCoolidge, CalvinCalvin Coolidge (1872–1933)Massachusetts1923-1929
31èHoover, HerbertHerbert Hoover (1874–1964)Califòrnia1929-1933
34èEisenhower, Dwight D.Dwight D. Eisenhower (1890–1969)Kansas1953-1961
37èNixon, RichardRichard Nixon (1913–1994)Califòrnia1969-1974
38èFord, GeraldGerald Ford (1913–2006)Michigan1974-1977
40èReagan, RonaldRonald Reagan (1911–2004)Califòrnia1981-1989
41èBush, George H. W.George H. W. Bush (1924–2018)Texas1989-1993
43èBush, George W.George W. Bush (1946)Texas2001-2009
45èTrump, DonaldDonald Trump (1946)Nova York/Florida2017-2021

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio