Hydrangea

Hydrangea

Il nòmm scientifich de quèll géner chì (Hydrangea) l’è di temp del Linné che l’hà descrivùu in de l’òpera Species Plantarum (1753) con quèj paròll chì:^[2]

Hydrangea. Gron. virg. 50.Habitat in Virginia. - Frutex ex ordine Arbustivarum XIX, foliis oppositis, floribus in cymam digestiTraduzion (lombard occidental): Hydrangea. Gron[ovius] [Flora] virg[inica] 50La viv in Virginia. – Frutis de l'òrdin XIX di piant arbustìv, a foeuj opòst e fior raggruppàa in su la scima.

El Linné medèsim, come 'l pò vèss notàa, el se rifà per quèlla pianta chì a l’òpera Flora Virginica (1739) del botànich olandés Gronovius, che probabilment l’è stàa el primm a doprà el nòmm scintifich Hydrangea. Quèll nòmm chì el venn di paròll grécch ὕδωρ (hydor) «acqua » e ἄγγος (angos) «vas » e donca el voeur dì «vas de acqua », per via de la forma di frùtt compagn di copp per l’acqua.

Ortensia

El nòmm pussée spantegàa l'è ortensia (nòmm popolàr) e 'l ven d’on alter nòmm scientìfich de l’istèss gèner, Hortensia, che ‘l gh’è stàa dàa del naturalista Philibert Commerson che l’hà "desquattada" in del 1771 in del cors d'on longh viàgg de studi a Bougainville, in Asia e in Madagascar. El par che ‘l nòmm el ghe sia stàa dàa in onoranza de la sciora Nicole-Reine Lepaute, familiarment ciamada, apùnt, Ortensia; tuttamanch gh’hànn nò vedùu denter fin in fond a quèlla stòria chì. ^[3]

I dò scopèrt, vuna in America del nòrd e l’altra in Asia, corespondeven a dò speci divèrsi, ma i dò speci hinn stàa reconossùu ‘me part del’istèss gener. Per el criteri de la precedenza, l’è stàa cattàa foeura el nòmm Hydrangea (offizziàa in del 1753). El segond nòmm, tuttamànch, l’è restàa d’usanza popolàr, inscambi del primm.

El gener el tira denter divèrsi speci de piant legnós arbustìv. La particolaritàa de quèlla pianta chì hinn i fior, tiràa insèma a fa su di fiorescenz pu o manch sferich, ciamàd leouv, che porten di fior perlopù stèril, soratùtt quèj defoeura, che per quèlla reson chì hinn sostituìi di sepali, grandi e a forma di petali,e inscambi i alter part del fior hinn abortìi.

Color e acidità del soeul

In de la pupàrt di speci i fior hinn bianch, ma in quaivuna (comme la Hydrangea macrophylla), a pòden vèss bloeu, ross, roeusa, violètt o vioeula scur. Quèj cambiament chì de colór hinn caosàa del valor che l’è del pH del soeul.^[4][5] In particolar per la H. macrophylla e la H. serrata se ‘l terrén l’è àcid (pH sòta 6) a ghe sarànn di fior che tenden al bleou, se inscambi l’è basich/alcalin (pH sora 6) i fior i sarànn roeusa. ^[6]El cambiamént l’è caosàa del piment del fior che l’è sensibil a la presenza di ion de l’alumini.

Quèll gener chì l’è present soratùtt ind la flòra naturàl de la Cina ma el tira denter anca di speci di alter región de l’Asia orientàl (per esempi l'Hydrangea petiolaris in Giappon e Corea, l’Hydrangea kawakamii spantegada a Taiwan, 'e l'Hydrangea anomala spantagada infra l'Himalaia e la Birmania ecc.).

Ghe partegnen ancasì a quèll gener chì ona quàj specie Americana, sia del nòrd (per esempi l’Hydrangea arborescens in di USA orientàj) sia in del sud (per esempi Hydrangea peruviana in Sudamerica e in di zòn arent de l’America Central).

La specie Hydrangea macrophylla la tira denter ona fila de varietà con di gròss fiorescenz globós bianch, roeusa, ross o azur dopràd per la coltivazión in di vas o in di giardìn. Di alter speci del géner Hydrangea hinn l'Hydrangea paniculata, chì’a l’è on arbùst con di ramm suttìl e che penden sòta el pes di fiorescenz bianch piscinìnn, chee la ven coltivada a forma de alberèll o de cespuli e la ven reprodòtta per taj e l'Hydrangea arborescens, che l’è on arbùst caducifoeuj e con di fior profumàa.

• 
  Hydrangea cinerea
• 
  Hydrangea heteromalla
• 
  Hydrangea arborescens

La coltivazion in terra avèrta la gh’hà besògn de on clima frèsch e in del cors de l’estàa, de on terrén nèuter o àcid de brughera con la gionta de foeuj e sabbia. L’acidità del terrén l’en influenza el sò colór: el bloeu l’ìndica on terrén pussée àcid (pH < 6). L'ortensia l’è bona de vèss coltivada in vas, e misa in sèrra domà al fin de sforzànn la fiorida in primavera.

L'esposizion pussée bona l’è la mèzza ombrìa con di irigazión bondanziós e di ingrassadùr liquìd frequent in del cors de la stagión calda. La potadura la ven effettuada innanz de la ripresa vegetativa de manera de scurtà de bon i ramm vègg e de lassà anca domà dò gèmm per ògni ramm ind ‘na quàj specie, opùr domà de manera de trà via i vègg fiorescenz e srarì i ramm vègg. La moltiplicazion le ven trada innanz per taj de tochej de fust de legn o de èrba ind el perìod del mes de ottober.

• Di colòni bondanziós de àfid de la specie Rhopalosiphum dianthi ruinen i gètt giovin
• I grand del Lecanio Eulecanium persicae infèscen i part in ombrìa de la ciòma
• La deformada e di ulcerazion de colór niscioeula per via de l'anguillulosi causàd del Ditylenchus dipsaci
• Di smagg brunéngh-grisaster in su i foeuj e in sui ramm per via de la fillostictosa caosada de la Phillosticta hydrangeae
• L'erosion del bòrd de la foeuja per via i attacch del Stasiodis parvulus
• Di smagg brunéngh-gris in sui foeuj e gris-verdaster in sui ramm caosàd de l'Ascochyta hydrangeae
• La muffa grisa del Botrytis cinerea
• L’Oìdi in sui foeuj e in sui fior per via de la Microsphaera polonica
• El mosàich con la rizzadura di scimm, on svilupp struziàa e la fiorida ruinada per via di attàcch di virus

• Reazion del terren