San Marin

Lumbard ucidentalQuest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Serenissima Republega de San Marin l'è on stat piscinin (61,19 km², 32.471 abitant) de l'Europa meridional. La lengua oficiala l'è l'italian ma la gent la parla anca la lengua romagnoeula. L'è vun di stat pussee picinin del Consili d'Europa. La Capital l'è Città de San Marin.

San Marin
San Marin - BanderaSan Marin - Stema
Libertas
San Marin - Localizazion
San Marin - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intregSerenissima Republega de San Marin
Nom ofiçalSerenissima Repubblica di San Marino
Lengue ofiçaiItalian
CapitalaCittà de San Marin
Politega
Forma de governReublega parlamentàra
Capo de StatAlessandro Scarano e Adele Tonnini
Capo de GovernFrancesco Mussoni e Giacomo Simoncini
Superfix
Totala61,19 km² (231º)
Popolazion
Totala33,191 ab.(2016) (190º)
Densitaa542,42 ab./km²
Jeografia
ContinentEuropa
ConfinItàlia e Üniun Eurupea
Fus orariCentral European Time e Eoropa/San_Marin
Economia
ValudaEuro
PIL (nominal)1 855,38 milion de USD (2021)
Varie
Codex ISO 3166SM, SMR, 674
TLD.sm
Prefiss tel.+378
Sigla autom.RSM
Inn nazionalInn nazzional de la Republega de San Marin
Festa nazionala3 de setember
Evoluzion storega
Proclamazion3 settember 301
 

Storia

Per la leggenda, el San Marin el nass del ann 301, quand che el San Marin sl tira in pè ona comunità de cristian , perseguitaa dal imperador Dioclezian.La prima traccia storega l'è ona pergamena de fin agn 800. [1]
Del 1243 vegnen nominaa i primm "Capitani Reggenti, anca incoeu a cap del San Marin.

Bust del Garibaldi a San Marin

Lung l'Unità d'Italia, el Garibaldi 'l se rifugia a San Marin
In del 1906 l'Arengo scancella l'oligarchia e mett la democrazia, anca se tra el 1923 e el 1943 el Giuliano Gozi mett in pee on regime fascista [2]

Politica

El parlament del San Marin 'l se ciama Consiglio Grande e Generale e gh'hà 60 member [3]. I Capitani Reggenti hinn nominaa dal Consili e resten in cariga ses mes.
La Republica l'è dividuuda in 9 castelli, ch'hinn [4]:

I Castelli hinn dividuu in curazie. El center pussee grand de la Republica l'è Dogana, ona curazia.

Riferiment


 
I Stat de l'Europa
Albania | Andora | Armenia2 | Austria | Azerbaigian1 | Belgi | Bielorussia | Bosnia e Erzegovina | Bulgaria | Cechia | Cipro2 | Citaa del Vatican | Croazia | Denimarca | Estonia | Finlandia | Frància | Georgia1 | Germania | Grecia | Irlanda | Islànda | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Lussemburgh | Macedonia del Nord | Malta | Monaco | Moldavia | Montnegher | Norvegia | Paes Bass | Portogall | Polonia | Regn Unii | Romania | Russia1 | San Marin | Serbia | Slovacchia | Slovenia | Spagna | Svezia | Svízzera | Turchia1 | Ucraina | Ongaria
1. Stat parzialment in Asia. 2. Stat in Asia, però considerads part de l'Europa per dei rexon storeg e culturai