Cechia

Lumbard ucidentalQuest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Cechia (Česko in lengua ceca, offizialment Republica Ceca, Česka republika in cecch) a l'è on Stat de l'Europa orientala, member de la NATO, del Grupp de Visegrád e de l'Union europea. La confina cont la Slovacchia, l'Austria, la Germania e a la Polonia.

Cechia
Cechia - BanderaCechia - Stema
(detai)(detai)
Pravda vítězí
Cechia - Localizazion
Cechia - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intregRepublega Ceca
Nom ofiçalČeská republika
Lengue ofiçaiLengua ceca
CapitalaPraga
Politega
Forma de governRepublega parlamentara
Capo de StatPetr Pavel
Capo de GovernPetr Fiala
Superfix
Totala78 866 km²
Popolazion
Totala10 827 529 ab.(1º genar 2023)
Densitaa137.29 ab./km²
Jeografia
ContinentEuropa
ConfinSlovachia, Pulònia, Germania e Austria
Fus orariUTC+01:00
Economia
Valudacorona ceca
PIL (nominal)250 681 milion de USD (2019)
Varie
Codex ISO 3166CZ, CZE, 203
TLD.cz
Prefiss tel.+420
Sigla autom.CZ
Inn nazionalKde domov můj
Evoluzion storega
Proclamazion1º genar 1993
 

Storia


Geografia

Per savenn pussee, varda l'articol Geografia de la Cechia.

La Cechia a l'è 'n Stat senza sbocch al mar de forma circa romboidala. La confina con la Slovacchia, la Germania, l'Austria e la Polonia.

L'Elba a l'è el fiumm pussee important de la Cechia, el sò picch pussee volt a l'è el Sněžka.

A nivell istoregh a l'è dividuda in trè region istoregh: Boemia, Moravia e Slesia.

Popolazion

El Paes el gh'ha 10'562'214 abitant, per la pupart in di aglomeraa urban de la Boemia cont ona densità media de 133 ab/km².

I etnij principaj a hinn quella boema, la maggioranza, e quella morava, circa el 30%. I principaj minoranz a hinn quella slovacca, quella ongaresa, quella todesca e quella polacca. Anca i vietnamita, protagonista de 'na granda immigrazion in del period de guerra, a hinn recognossuu 'me minoranza e anca i rom a hinn retegnuu 'na minoranza.

Finna ai decrett Beneš in di Sudetenland gh'eren circa 3 milion de todisch, casciaa via dopo de l'invasion nazista.

Religion

In Cechia gh'è 'n poo de religion ma a l'è el Stat pussee ateo de l'Europa: Segond di sondagg el 20% el pensa che 'l ghe sia on Dio, el 30% a l'è ateo e 'l 50% teista o spiritualista.

Ordinament del Stat

La Cechia a l'è on stat regional parlamentar e cont el bicameralism imperfett. El President de la Cechia a l'è elegiuu a suffragi universal e dirett e 'l gh'ha on roeul principalment de garanzia. El Parlament l'è compognuu de la Cambra di Deputaa, de 200 member e elegiuda ogni 5 agn, e del Senad, de 81 member e renoeuvaa de 1/3 ogni 2 agn.

El governo a l'è preseduu del capo del governo, nominaa del President e fiduciaa de la Cambra.

La magistratura la gh'ha ai sò vertis la Cort Suprema, la Cort Ministrativa e la Cort Costituzionala. I giudes, nominaa del President, a hinn independent.

I forz armaa de la Cechia hinn partii in Armada de la Republega Ceca (a soa voeulta partida in Forz de Terra, Armada de l'Aria e Forz Speziai), Burò Militar del President de la Republega Ceca e Guardia del Castell de Praga.

Division territoriala

Per savenn pussee, varda i articoi Region de la Cechia, Distrett de la Cechia e Comun de la Cechia.
Region de la Cechia

La Cechia l'è spartida in 14 region (kraj), de che vuna l'è la Capital Praga, 72 distett, cont Praga, Brno, Plzeň e Ostrava che hinn consideraa distrett direttament.

I region a hinn:

RegionSiglaCappoloeugh
PragaPRPraga
Boemia MeridionalaJCČeské Budějovice
Moravia MeridionalaJMBrno
Region de Karlovy VaryKAKarlovy Vary
Region de Hradec KrálovéKRHradec Králové
Region de LiberecLILiberec
Moravia-SlesiaMOOstrava
Region de OlomoucOLOlomouc
Region de PardubicePAPardubice
Region de PlzeňPLPlzeň
Boemia CentralaSTPraga
Region de Ústí nad LabemUSÚstí nad Labem
Region de Vysočina ("Altur")VYJihlava
Region de ZlínZLZlín

Politega

I partii politegh cecch che hinn in Parlament a hinn:

Economia


Coltura

Bandera e inn

La Bandera de la Cechia a l'è la midemma de la Cecoslovacchia, cont i color de la Boemia con sora on triangol bloeu, in di color panslav.

L'inn cecch a l'è Kde domov můj, cant patriottegh che 'l voeur dì "indova è-la la mè terra" scrivuu durant del governo austriegh in su la Cechia.

Mangià

La cusina ceca la se fonda soratutt in su la carna, de porscell e de agnell, di zupp e de pasta. Famosa l'è anca la birra locala.

Tradizion popolar

In Cechia, 'me in la pupart de l'Europa orientala la gh'è la tradizion de cavass i scarp e de andàgh no dent in di cas cont i scarp doperaa in l'esterno.

On'altra tradizion ceca famosa a l'è la pomlázka, tradizion de Pasqua indova che i omen scuratten cont ona frusta i donn per auguràgh gioventù e in cambi riceven oeuv coloraa, dolz e alcol.

Straport

Strad

La red di autostrad in Cechia a l'è in fas de desvilupp ma i città principai, ossia Praga, Brno o Ostrava a hinn conligaa de la strada D1. I autostrad cecch a hinn a pagament cont la vignetta autostradala.

Ferrovij

La red ferroviaria ceca a l'è assee desviluppada e gh'è 'na compagnia principala e statala, České dráhy, che la quatta tutt el territori del Stat e la fa el servizzi local, e di compagnij a longa percorrenza RegioJet e LEO Express.

Aereoport

I città pussee important de la Cechia han l'Aeroport: I pussee important a hinn l'Aeroport Václav Havel de Praga e quell de Brno-Tuřany

Straport pubblich local


Riferiment


 
I Stat de l'Europa
Albania | Andora | Armenia2 | Austria | Azerbaigian1 | Belgi | Bielorussia | Bosnia e Erzegovina | Bulgaria | Cechia | Cipro2 | Citaa del Vatican | Croazia | Denimarca | Estonia | Finlandia | Frància | Georgia1 | Germania | Grecia | Irlanda | Islànda | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Lussemburgh | Macedonia del Nord | Malta | Monaco | Moldavia | Montnegher | Norvegia | Paes Bass | Portogall | Polonia | Regn Unii | Romania | Russia1 | San Marin | Serbia | Slovacchia | Slovenia | Spagna | Svezia | Svízzera | Turchia1 | Ucraina | Ongaria
1. Stat parzialment in Asia. 2. Stat in Asia, però considerads part de l'Europa per dei rexon storeg e culturai