Términos solares

Los 24 términos solares o 24 periodos solares, (chinu simplificáu: 二十四节气, chinu tradicional: 贰拾肆節氣,en chinu pinyin: 24 jiéqì) referir a los términos climáticos que representen los cambeos d'estación según el calendariu llunar chinu, y según la situación de la Tierra na eclíptica (la órbita alredor del sol). Los chinos de l'Antigüedá estremaron el movimientu circular añal del Sol en 24 segmentos, asignando a cada unu d'estos periodos solares” un nome específicu. Cada unu de los 24 correspuende a la posición determinada del sol dempués de mover cada 15°na eclíptica.

Llista de los términos

Nome en chinu !Nome n'españolFeches[1]Apunte
Primavera
1立春3-5

febreru |Suelse celebrar l'Añu Nuevu Chinu.

2雨水18-20

febreru |Empiecena aumentar les agües.

3惊蛰Despiertu de los InseutosEmpieza a calecer,

floriar y espertar la naturaleza.

4春分Equinocciu de Primavera |20-22

marzu |La nueche yel día duren 12 hores.

5清明4-6

abril

Les temperatures van n'aumentu.
6谷雨19-22

abril

Abondos agües pa les ceberes.
Branu
7立夏5-7

mayu |Empecipio delcalor del branu.

8小满Pequeña MaduraciónLos

cultivos empiecen a engordar.

9芒种Granos n'EspiguesLes

ceberes maurecen.

10夏至Solsticiu de BranuLes

hores de sol son les más llargues del añu.

11小暑6-8

xunetu |Empieza a faercalor abrasador.

12大暑Gran CalorLos

díes más abrasadores del añu.

Seronda
13立秋7-9

agostu |Empieza la collecha yye un periodu de muncho calor.

14处暑Llende del CalorEmpieza a esvalixase'l

calor del branu.

15白露7-9

setiembre |Transicióna la seronda. Lleguen les agües y la rosada.

16秋分Equinocciu de Seronda |22-24

setiembre celebra la Fiesta de la media seronda.La nueche y el día duren 12 hores.

17寒露8-9

ochobre |Empieza a enfrescary apaez la escarcha.

18霜降Cayida de la EscarchaEmpieza a xelar

y cayen les fueyes de los árboles.

Iviernu
19立冬7-8

payares

El metabolismu de la naturaleza ralentízase.
20小雪22-23

payares

Fai fríu y en delles partes nieva daqué.
21大雪6-8

avientu |Empiecenles nevaes fuertes.

22冬至Solsticiu d'IviernuLa nueche ye más

llarga que'l día. Los chinos suelen comer raviolis nesti día.

23小寒5-7

xineru averen los díes más fríos del añu.

24大寒20-21

xineru |Losdía más fríos. Celébrase la Fiesta LaBa.

Orixe

Los 24 términos solares fueron primeramente desenvueltos a lo llargo de la cuenca del Ríu Mariellu, y darréu popularizáronse ente delles minoríes étniques presentes en distintes rexones de China. Trátase d'un sistema d'alministración temporal basáu nel clima llocal na llatitú.[2]

Los nomes de cada periodu solar nun apaecieron por escritu hasta la Dinastía Han occidental (202 a.C-9 d.C) n'el Clásicu de los Maestros Huainan(淮南子). Nesta dómina la capital del imperiu taba en Xi´an, asina que la mayoría de términos recueyen el saber y los fenómenos atmosféricos carauterísticos d'esa zona. En 104 a.C nel Calendariu Taichu, escritu por Dengping, ellaboróse los 24 periodos climáticos nel calendariu chinu, y determinóse los sitios astronómicos de cada unu d'ellos.

Criteriu de determinar

Los 24 periodos solares determinar según los cambeos climáticos y los cambeos na posición del sol nel zodiacu mientres tou un añu llunar. Estremaron un círculu en 24 segmentos; cada segmentu duraba alredor de mediu mes y solarmente correspondía a 15 graos na eclíptica. Los 4 primeros periodos solares fueron rellacionaos col cambéu de les estaciones: entamu de la primavera, l'entamu del branu, entamu de la seronda y entamu del iviernu. Sirvieron pa reflexar los cambeos de les estaciones y estremaron l'añu en 4 estaciones de tres meses de duración.

Cantar de los términos solares

节气歌

春 雨 惊 春 清 谷天,夏 满 芒 夏 暑相连,

秋 处 露 秋 寒 霜降,冬 雪 雪 冬 小大寒。

Jiéqìgē[3](en pinyin chinu)

chūn yǔ jīng chūn qīng gǔtiān,

xià mǎn máng xià shǔ xiānglián,

qiū chù lù qiū hán shuāngjiáng,

dōng xuě xuě dōng xiǎo dàhán.

  • Nel cantar cada espaciu representa un términu solar, en China'l cantar enseñar p'ayudar a los neños a recordar los términos solares.

Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá

Los venticuatro periodos solares son la invención importante del calendariu chinu, el 30 de payares de 2016, Unesco declaró los 24 términos solares de China como Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá. Anguaño, esti elementu del patrimoniu cultural sigui revistiendo una importancia especial pa los llabradores, a los que sirve de guía pa les xeres agrícoles. Tamién persisten ceremonies rituales y festividaes, venceyaes a los periodos solares, que contribuyeron a forxar la identidá cultural de les comunidaes. Les conocencies sobre esti elementu del patrimoniu cultural inmaterial tresmitir por aciu la educación formal ya informal.[4]

Ver tamién

Referencies