Emmanuelle Charpentier

microbiòloga i bioquímica francesa

Emmanuelle Marie Charpentier (Juvisy-sur-Orge, Essonne, 11 de desembre de 1968) és una investigadora francesa. Directora, d'ençà del 2015, de la Unitat Max Planck de Ciència dels Patògens a Berlín, aquesta especialista en microbiologia i immunologia obtingué el Premi Nobel de Química del 2020, conjuntament amb la científica estatunidenca Jennifer Doudna, arran del "desenvolupament d'un mètode per a l'edició del genoma."[1][2]

Infotaula de personaEmmanuelle Charpentier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Juvisy-sur-Orge (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pierre i Marie Curie - microbiologia (–1995)
Institut Pasteur - microbiologia (–1995) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMicrobiologia, bioquímica i genètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómicrobiòloga, genetista, immunòloga, professora d'universitat, bioquímica, científica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMax Planck Unit for the Science of Pathogens (en) Tradueix (2018–)
Universitat de Viena
Institut Max Planck de biologia infectiva
Universitat d'Umeå
Facultat de Medicina de Hannover Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Lloc webemmanuelle-charpentier-pr.org Modifica el valor a Wikidata
LinkedIn: emmanuelle-charpentier Modifica el valor a Wikidata

És membre de l'Acadèmia de ciències i de l'Acadèmia de tecnologies franceses.

Biografia

Emmanuelle Charpentier va néixer el 1968 a la població de Juvisy-sur-Orge, una població molt propera a la capital francesa, al si d'una família benestant. Molt petita decidí ja que aniria a la universitat quan la seva germana major s'hi matriculà.

Després d'estudiar bioquímica i microbiologia a la Universitat Pierre i Marie Curie de París, va ser estudiant a l'Institut Pasteur entre 1992 i 1995. La seva tesi de doctorat tractava sobre l'anàlisi dels mecanismes moleculars implicats en la resistència antibiòtica.

Un cop acabats els estudis començà a treballar com a postdoctorant a l'Institut Pasteur de 1995 a 1996 abans d'anar-se'n cap als Estats Units per a dedicar-se a la recerca gràcies a una beca postdoctoral a la Universitat Rockefeller de Nova York, on va romandre fins al 1997. Treballà aleshores al laboratori de la prestigiosa microbiologista Elaine Tuomanen per a estudiar-hi el patogen Streptococcus pneumoniae.

Carrera científica

Especialista en el mètode CRISPR ha realitzat estudis sobre el genoma humà, l'àcid desoxiribonucleic (ADN) i l'àcid ribonucleic (ARN). El 2015 fou guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb l'investigadora estatunidenca Jennifer Doudna.[3]

Al 2012, en establir la col·laboració amb Jennifer Doudna després de descobrir que treballaven en el mateix camp, van publicar un article a Science que esdevingué una fita en el camp de la genètica molecular; hi mostraven el procés que té lloc quan els bacteris són envaïts per segona vegada per un virus, un procés en el qual es produeix la destrucció de l'ADN viral per mitjà d'una proteïna anomenada CAS9. Aquesta descoberta obria un enfocament completament nou per a l'edició del genoma, perquè oferia una tècnica per eliminar o afegir ADN en ubicacions concretes i fer canvis específics en les seqüències d’ADN d’una manera molt més senzilla i eficient.

En poder alterar l’ADN s'obria el camí per modificar el genoma amb finalitats mèdiques, com ara corregir defectes genètics. I ja constitueix una tecnologia que s'aplica en laboratoris de tot el món per a desenvolupar nous tractaments biomèdics.[2][4]

Premis i guardons

Referències

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emmanuelle Charpentier
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica