Vés al contingut

Foca comuna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFoca comuna
Phoca vitulina Modifica el valor a Wikidata

Phoca vitulina vitulina Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació11 mesos Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima47,6 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN17013 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaPhocidae
GènerePhoca
EspèciePhoca vitulina Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Colònia de foca comuna
Foca comuna nedant sota l'aigua
Mare i cria de foca comuna al Zoo d'Anvers
Segell de les illes Fèroe amb la imatge d'una foca comuna

La foca comuna (Phoca vitulina) és l'espècie de pinnípede amb la major distribució geogràfica de tota la Terra.[1]

Descripció

  • Comparada amb la resta de foques, la foca comuna és petita: els mascles assoleixen una longitud d'1,4-1,9 metres i pesant fins als 140 kg. Les femelles fan 1,2-1,7 metres de llargada amb un pes de 45 a 80 kg.[2]
  • Cos rabassut, membres curts i cap força gros, amb el nas allargat.
  • Pell de color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre.[3]

Subespècies

Reproducció

L'acoblament té lloc d'agost a octubre i el període de gestació dura de deu mesos i mig a onze mesos. Donen a llum a terra i, normalment, té un cadell en cada part. La mare cuida la cria i l'alimenta de tres a quatre setmanes, després la mare se'n va i el jove s'ha de valer per si mateix.[1][5]

Alimentació

Menja sobretot peixos (bacallà, peixos plans, salmònids, etc.) i completa la dieta amb crustacis, calamarsos, pops i també ocells marins i algues. Un adult d'aquesta espècie ingereix entre 4,5 i 8,2 kg de menjar cada dia, la qual cosa representa entre un 5 i un 6% del seu pes corporal.[1][6][7][8]

Depredadors naturals

La foca comuna és presa dels grans taurons blancs (Carcharodon carcharias) i de les orques (Orcinus orca).[1]

Hàbitat

Viu en aigües poc pregones, prop de les costes sorrenques, en grups d'uns 20 individus, i penetra de vegades en els rius.[9]

Distribució geogràfica

La foca comuna és natural de les costes de l'hemisferi nord: a l'oceà Pacífic arriba des del Mar de Bering fins al Japó i Califòrnia als Estats Units. A l'Atlàntic se la pot veure al sud de Groenlàndia i a Islàndia i des de la Badia de Hudson fins a Carolina del Sud als Estats Units, havent-ne algunes que han arribat fins a la Florida. Els seus reductes a Europa els constitueixen les illes Svalbard i Nova Terra, tot i que és comú observar-la des de les costes del Mar de Barentsz fins a Portugal.[10]

Costums

No és una espècie migratòria. Des de la primavera a la tardor és possible veure-la en agrupacions de diversos centenars. Demostra preferència per les costes protegides; les badies, desembocadures de rius, i altres llocs on els corrents no són gaire forts.

Observacions

Espècies afins

La foca barbuda (Erignathus barbatus), la foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus), la foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus), la foca grisa (Halichoerus grypus), la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica) i la foca marbrada (Phoca hispida) mostren una gran semblança amb la foca comuna.[3]

Referències

Bibliografia

  • Bigg, M.: Harbour Seal. Pàgs. 1-27 a S. Ridgway, R. Harrison, eds. Handbook of Marine Mammals: Volume 2 Seals. Londres: Academic Press. Any 1981.
  • Bonner, W.: Harbour (Common) Seal. Pàgs. 58-62 a Mammals in the Seas. Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations. Any 1979.
  • Katona, S., V. Rough, D. Richardson: A Field Guide to the Whales, Porpoises and Seals of the Gulf of Maine and Eastern Canada. Nova York: Charles Scribner's Sons. Any 1983.
  • Maywald, Armin: Die Welt der Seehunde: ein Porträt zwischen Faszination und bedrohter Natur. Soltau-Kurier-Norden. ISBN 3-928327-60-7. Any 2002.
  • Newby, T.C. (1973): Observations on the breeding behavior of the harbour seal in the State of Washington. J. Mammalogy. 54: 540-543.
  • Nowak, Ronald M.: Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-5789-9. Any 1999.
  • Sullivan, Patrick; Deghi, Gary i C.Michael Hogan, Harbor Seal Study for Strawberry Spit, Marin County, California, Earth Metrics file reference 10323, BCDC and County of Marin, 23-01-1989.

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García