Ral·li Dakar
El Ral·li Dakar (oficialment en anglès, Dakar Rally), conegut simplement com a El Dakar, és una cursa de vehicles que se celebra anualment, organitzada per l'Amaury Sport Organisation. La carrera és oberta a participants aficionats i professionals; els amateurs normalment componen el vuitanta per cent de les inscripcions.
 | |
| Categoria | Ral·li raid |
|---|---|
| Lloc | • Àfrica (1979 - 2007) • Sud-amèrica (2009 - 2019) • Àsia (des de 2020) |
| Centre/Sortida | Europa |
| Data | Primera quinzena de gener |
| Organitzador | Amaury Sport Organisation |
| Web oficial | www.dakar.com |
| Historial | |
| 1a Edició | 1979 |
| Total d'edicions | 46 (2024) |
| 1r guanyador |  Alain Génestier (cotxes) Cyril Neveu (motos) |
| Darrer guanyador |  Carlos Sainz (cotxes) Ricky Brabec (motos) Martin Macík (camions) Manuel Andújar (quads) Xavier de Soultrait (SSV) Cristina Gutiérrez (lleugers) Carlos Santaolalla (clàssics) |
| Rècord victòries | S. Peterhansel (14) |
| Darrera revisió: 20/03/2024 | |
Malgrat anomenar-se ral·li, es tracta d'un raid, una cursa de resistència; el terreny que travessen els competidors és molt més dur i els vehicles utilitzats són autèntics tot terreny en comptes dels turismes adaptats que es fan servir als ral·lis. La majoria dels trams especials són fora d'asfalt, travessant dunes, fang, herba de camell, pedres, ergs i d'altres. Les distàncies cobertes a cada etapa varien des d'uns pocs quilòmetres fins a centenars per dia.
Història
La primera edició de la cursa fou la de 1979 (inaugurada concretament el 26 de desembre de 1978[1]), un any després que el corredor Thierry Sabine es perdés al Sàhara i decidís que seria una bona ubicació per dur-hi a terme un raid regular. Originalment, el raid anava de París fins a Dakar (al Senegal). A causa de problemes polítics i altres factors, el traçat, inclòs l'origen i la destinació, ha anat variant al llarg dels anys. Dakar ha estat la ciutat de destinació en totes les edicions africanes menys en quatre ocasions. El raid començava a París cada any fins al 1995 quan, a causa de queixes de l'alcalde, la sortida es va haver de moure des dels Champs-Élysées a l'Eurodisney.
L'any 2008, en una decisió sense precedents, l'organització (molt pressionada pel govern francès) va decidir suspendre el Ral·li a causa de l'amenaça terrorista a Mauritània, un dels països clau del recorregut. A partir d'aquest moment el raid canvià d'ubicació (abandonant l'Àfrica). Al mateix temps, l'organització llançà el Central Europe Rally, una competició alternativa[2] que començà l'11 d'abril del 2008 a Budapest, recorrent Hongria i Romania.
Sud-amèrica
El Ral·li Dakar 2009 va tenir lloc per primera vegada fora d'Europa i Àfrica,[3] ja que els organitzadors van canviar la ubicació a causa de les preocupacions sobre possibles atacs terroristes que van donar lloc a la cancel·lació del Ral·li Dakar de 2008. A més de les categories de motocicletes, automòbils i camions, es va afegir per primera vegada una classe de quad (vehicle tot terreny) independent.[4]
Aràbia Saudí
Després d'onze anys a Amèrica del Sud les relacions entre els organitzadors i els governs sud-americans es van degradar i l'esdeveniment es va celebrar al Aràbia Saudí per primera vegada en 2019, tot i els abusos dels drets humans i la guerra del Iemen.[5] El contracte per organitzar l'esdeveniment a l'Aràbia Saudita es va signar per cinc anys.[6]
Rutes
- Llista completa de rutes del Ral·li Dakar
- Àfrica:
- 1979: París - Dakar
- 1980: París - Dakar
- 1981: París - Dakar
- 1982: París - Alger - Dakar
- 1983: París - Alger - Dakar
- 1984: París - Alger - Dakar
- 1985: París - Alger - Dakar
- 1986: París - Alger - Dakar
- 1987: París - Alger - Dakar
- 1988: París - Alger - Dakar
- 1989: París - Tunis - Dakar
- 1990: París - Trípoli - Dakar
- 1991: París - Trípoli - Dakar
- 1992: París - Sirte - Ciutat del Cap
- 1993: París - Dakar
- 1994: París - Dakar - París
- 1995: Granada - Dakar
- 1996: Granada - Dakar
- 1997: Dakar - Agadez - Dakar
- 1998: París - Granada - Dakar
- 1999: Granada - Dakar
- 2000: París - Dakar - El Caire
- 2001: París - Dakar
- 2002: Arràs (160 km al nord de París) - Madrid - Dakar
- 2003: Marsella - Xarm al xeic (Egipte)
- 2004: Clarmont d'Alvèrnia - Dakar
- 2005: Barcelona - Dakar
- 2006: Lisboa - Dakar
- 2007: Lisboa - Dakar
- 2008: Cancel·lat
- Amèrica:
- 2009: Buenos Aires - Valparaíso - Buenos Aires
- 2010: Buenos Aires - Antofagasta - Buenos Aires
- 2011: Buenos Aires - Arica - Buenos Aires
- 2012: Mar del Plata - Copiapó - Lima
- 2013: Lima - Tucumán - Santiago
- 2014: Rosario - Salta - Valparaíso
- 2015: Buenos Aires - Iquique - Buenos Aires
- 2016: Buenos Aires - Salta - Rosario
- 2017: Asunción - La Paz - Buenos Aires
- 2018: Lima - La Paz - Córdoba
- 2019: Lima - Lima
- Àsia
Vehicles i categories
Les tres categories principals del Dakar són les motocicletes, els automòbils i els camions. Molts fabricants exploten les dures condicions del raid com a camp de proves, i per demostrar la durabilitat dels seus vehicles, tot i que la majoria són molt modificats.
Motocicletes
Les motocicletes que participen actualment al Dakar són models pensats i fabricats específicament per a aquest tipus de curses, caracteritzats per una gran robustesa i potència i un consum reduït. Totes duen un motor de quatre temps de fins a 450 cc de cilindrada, essent-ne l'exemple paradigmàtic la KTM 450 Rally, un model que domina la prova sense interrupció des del 2012. Inicialment, però, els participants hi corrien amb models de sèrie mínimament adaptats per a l'ocasió, partint de les poques opcions que hi havia al mercat aptes per a tan dura prova. Entre elles, les més populars al començament eren les Yamaha XT 500, l'Honda XL 500 i la BMW GS (aquesta, més voluminosa i de gran cilindrada). Com a curiositat, el català Joan Porcar hi participà el 1982 amb una OSSA Desert 350, una de les poques motos amb motor de dos temps que hi han corregut mai.
Aviat, el prestigi que donava la victòria en aquesta prova va fer que els fabricants s'hi impliquessin seriosament i comencessin a aparèixer models evolucionats a partir dels prototipus oficials provats en cursa, com ara la Yamaha XTZ 600 Ténéré de 1983, la Suzuki DR-Z 800 Paris-Dakar de 1988 o l'Honda Dominator del mateix any. Altres models d'Honda tipus Dakar populars a mitjan dècada de 1980 varen ser la NXR i l'Africa Twin. Durant anys, la marca amb més èxit a la cursa fou Yamaha, gràcies especialment a l'importador francès Sonauto, el qual muntava uns potents equips oficials patrocinats per la marca de cigarretes Gauolises.
El tradicional domini de les marques japoneses a la prova va durar fins al 1998. BMW va llançar el seu reeixit model F650RR el 1999 i a partir del 2001, KTM començà la seva llarga etapa de domini absolut de la prova, primer amb la 660 Rally i actualment, amb la 450. Fins i tot l'històric patrocinador de Yamaha canvià de marca i, durant anys, Gauloises fou l'espònsor principal dels equips KTM de fàbrica.
Automòbils
Originalment, els utilitaris europeus com el Land Rover, el Range Rover, el Mercedes-Benz G, i el Pinzgauer, a més dels Toyota Land Cruiser japonesos, dominaven la carrera. Altres fabricants han inscrit vehicles de carrer altament modificats, com els Rolls-Royce, Citroën, Peugeot (405 T16 i 205 T16), i fins i tot Porsche. El 2002, a la categoria d'automòbils hi van participar els Mitsubishi Pajero/Montero, els Volkswagen Touareg i els Nissan Navara. Mercedes Benz M, BMW X5 i BMW X3, Hummer H1 i Hummer H3 van participar-hi també però no van aconseguir posicions capdavanteres. Actualment, els aspirants a la victòria a la categoria d'd'automòbils són els Mitsubishi (favorits), els Volkswagen i els Nissan.
Camions
La categoria de camions (T4) inclou Tatra, LIAZ, Kamaz, Hino, MAN, DAF, PERLINI, Mercedes-Benz Unimog, Renault Kerax, SCANIA, IVECO i GINAF. La dècada de 1980 va presenciar una forta rivalitat entre DAF i Mercedes-Benz, que va portar a vehicles amb dos motors i potències que superaven els 1000 CV (750 kW). Més tard, Tatra, Perlini i Kamaz van agafar el relleu. D'ençà del 2000, ha sorgit més competència a la categoria entre DAF, Tatra, Mercedes-Benz i Kamaz (favorits).
Llista de guanyadors
- A 16 de gener de 2024
Cotxes, motos i camions
Quads i SSVs
| Any | Ruta | Quads | SSVs (UTVs fins al 2022) | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Pilot | Model | Pilot-Copilot | Model | ||
| 2024 | Al-Ula–Yanbo | Manuel Andújar | Yamaha Raptor 700]] | Xavier de Soultrait Martin Bonnet | Polaris RZR Pro R |
| 2023 | prop de Yanbo-Dammam | Alexandre Giroud | Yamaha Raptor 700 |  Eryk Goczal Oriol Mena | Can-Am Maverick X3 |
| 2022 | Ḥaʼil-Jiddah | Alexandre Giroud | Yamaha Raptor 700 |  Austin Jones  Gustavo Gugelmin | Can-Am Maverick X3 |
| 2021 | Jiddah-Ḥaʼil |  Manuel Andújar | Yamaha Raptor 700 |  Francisco López Juan Pablo Latrach | Can-Am Maverick X3 |
| 2020 | Jiddah-Riad-Qiddiya | Ignacio Casale | Yamaha Raptor 700 | Casey Currie Sean Berriman | Can-Am Maverick X3 |
| 2009 | Lima–Lima | Nicolás Cavigliasso | Yamaha Raptor 700 | Francisco López Alvaro Quintanilla | Can-Am Maverick X3 |
| 2018 | Lima-La Paz-Córdoba | Ignacio Casale | Yamaha Raptor 700 | Reinaldo Varela Gustavo Gugelmin | Can-Am Maverick X3 |
| 2017 | Asunción-La Paz-Buenos Aires |  Sergey Karyakin | Yamaha Raptor 700 | Leandro Torres Lourival Roldan | Polaris RZR 1000 XP |
| 2016 | Buenos Aires-Salta-Rosario | Marcos Patronelli | Yamaha Raptor 700 | Categoria no disputada | |
| 2015 | Buenos Aires-Iquique-Buenos Aires | Rafal Sonik | Yamaha Raptor 700 | ||
| 2014 | Rosario-Salta-Valparaíso | Ignacio Casale | Yamaha Raptor 700 | ||
| 2013 | Lima-Tucumán-Santiago | Marcos Patronelli | Yamaha Raptor 700 | ||
| 2012 | Mar del Plata-Arica–Lima | Alejandro Patronelli | Yamaha Raptor 700 | ||
| 2011 | Buenos Aires–Arica–Buenos Aires | Alejandro Patronelli | Yamaha Raptor 700 | ||
| 2010 | Buenos Aires–Antofagasta–Buenos Aires | Marcos Patronelli | Yamaha Raptor 700 | ||
| 2009 | Buenos Aires–Valparaiso–Buenos Aires |  Josef Machácek | Yamaha Raptor 700 | ||
Font:[7]
Prototips lleugers i Clàssics
| Any | Ruta | Prototips lleugers | Clàssics | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Pilot-Copilot | Model | Pilot-Copilot | Model | ||
| 2024 | Al-Ula–Yanbo | Cristina Gutiérrez Pablo Moreno | Taurus T3 Max | Carlos Santaolalla Jan Rosa | Toyota Land Cruiser HDJ80 |
| 2023 | prop de Yanbo-Dammam | Austin Jones Gustavo Gugelmin | Can-Am Maverick XRS | Joan Morera Lidia Ruba | Toyota Land Cruiser HDJ80 |
| 2022 | Ḥaʼil-Jiddah | Francisco López Juan Pablo Latrach | Can-Am XRS | Serge Mogno Florent Drulhon | Toyota Land Cruiser HDJ80 |
| 2021 | Jiddah-Ḥaʼil | Josef Machácek Pavel Vyoral | Can-Am | Marc Douton Emilien Etienne | Sunhill Buggy |
Font:[7]
Guanyadores femenines
La primera dona en guanyar el Dakar va ser l'alemanya Jutta Kleinschmidt, l'any 2001, pilotant un Mitsubishi Pajero Evo.[8]
Pel que fa a motos, Patricia Watson-Miller va guanyar tres vegades la copa femenina del ral·li Dakar, els anys 1991, 1991 i 2006.[9]
La catalana Laia Sanz i Pla-Giribert va ser campiona femenina del Ral·li Dakar sis anys consecutius (del 2011 a 2016) i el gener del 2020 també va resultar campiona, finalitzant en 18è lloc de la classificació general (comptant homes i dones), i també completant la cursa per desè any consecutiu.[10] Des del 2014 fins al 2019 sempre havia quedat per sobre de la 16a posició general,[10] arribant a la 9a posició el 2015.[11] Amb la gesta del 2020, Laia Sanz es va convertir en la primera pilot catalana que aconseguia completar 10 ral·lis Dakar consecutius.[11]
Referències
Enllaços externs
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ral·li Dakar |
- Web oficial (anglès) (francès) (castellà) (alemany) (xinès)