Vuit mil (alpinisme)
article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Vuit mils)
Un vuit mil o vuitmil és una elevació del terreny per damunt dels 8.000 metres sobre el nivell del mar. El terme vuit mil s'ha estès i consolidat a la terminologia alpinística per a designar les catorze muntanyes de la Terra que arriben als 8.000 metres d'altitud o més. Totes es troben a la serralada de l'Himàlaia i del Karakoram, ambdues a l'Àsia.
La primera persona a completar l'ascensió als catorze vuit mil fou Reinhold Messner, qui va concloure la seva gesta el 16 d'octubre de 1986 sense utilitzar oxigen i a l'estil tradicional. Un any després, el 1987, Jerzy Kukuczka en fou el segon i, fins al 2005, l'alpinista que va culminar els 14 cims en menys temps, encara que va usar oxigen en algunes de les seves ascensions. Fins al 2007, 14 alpinistes havien aconseguit escalar les 14 muntanyes.
Llista de vuit mils
Dades d'ascensions i morts actualitzades a març del 2013.[1]
| Pic | Altura [en metres] | Lloc | Primera ascensió | Primers alpinistes al cim | Ascensions | Morts |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Everest | 8 848 m | Tibet / Nepal | 29 de maig, 1953 | Edmund Hillary i Tenzing Norgay | 5656 | 223 |
| K2 | 8 611 m | Tibet / Pakistan[2] | 31 de juliol de 1954 | Achille Compagnoni i Lino Lacedelli | 306 | 81 |
| Kanchenjunga | 8 586 m | Índia / Nepal | 25 de maig de 1955 | George Band i Joe Brown | 283 | 40 |
| Lhotse | 8 516 m | Tibet / Nepal | 18 de maig, 1956 | Fritz Luchsinger i Ernst Reiss | 461 | 13 |
| Makalu | 8 463 m | Tibet / Nepal | 15 de maig, 1955 | Jean Couzy i Lionel Terray | 361 | 31 |
| Cho Oyu | 8 201 m | Tibet / Nepal | 19 d'octubre, 1954 | Joseph Joechler, Pasang Dawa Lama, i Herbert Tichy | 3138 | 44 |
| Dhaulagiri | 8 167 m | Nepal | 13 de maig de 1960 | Kurt Diemberger, Peter Diener, Nawang Dorje, Nima Dorje, Ernst Forrer i Albin Schelbert | 448 | 69 |
| Manaslu | 8 163 m | Nepal | 9 de maig, 1956 | Toshia Imanishi i Gyalzen Norbu | 661 | 65 |
| Nanga Parbat | 8 125 m | Pakistan[2] | 3 de juliol de 1953 | Hermann Buhl | 335 | 68 |
| Annapurna | 8 091 m | Nepal | 3 de juny de 1950 | Maurice Herzog, Louis Lachenal | 191 | 61 |
| Gasherbrum I | 8 068 m | Tibet/Pakistan[2] | 5 de juliol de 1958 | Andrew Kauffman, Peter Schoening | 334 | 29 |
| Broad Peak | 8 047 m | Xina/Pakistan[2] | 9 de juny de 1957 | Hermann Buhl, Kurt Diemberger, Marcus Schmuck i Fritz Wintersteller | 404 | 21 |
| Gasherbrum II | 8 035 m | Xina/Pakistan[2] | 8 de juliol de 1956 | Josef Larch, Fritz Moravec, Hans Willenpart | 930 | 21 |
| Shishapangma | 8 027 m | Tibet | 2 de maig de 1964 | Deu escaladors dirigits per Hsu Ching | 302 | 25 |
L'Everest, 8.848 m
El K2, 8.611 m
Kanchenjunga, 8.586 m
Lhotse, 8.516 m
Makalu, 8.463 m
Cho Oyu, 8.201 m
Dhaulagiri, 8.167 m
Manaslu, 8.163 m
Nanga Parbat, 8.125 m
Annapurna, 8.091 m
Gasherbrum I, 8.068 m
Broad Peak, 8.047 m
Gasherbrum II, 8.035 m
Shisha Pangma, 8.027 m
Alpinistes que han fet els 14 vuit mils
Actualment fins a 51 alpinistes (46 homes i 5 dones) han acreditat haver pujat els 14 vuit mils.[3] A l'esquerra es mostra una taula dels alpinistes que ho han aconseguit sense utilitzar oxigen suplementari, a la dreta la taula mostra cronològicament tant els que ho han aconseguit amb oxigen suplementari com els que no l'han usat.
|
|
