31 de juliol

Països Catalans

• 1982 - Vilafranca del Penedès: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 4 de 8.

Resta del món

• 1759 - Beauport (Ciutat de Quebec, Quebec): l'exèrcit francès aguanta l'atac dels anglesos a la batalla de Beauport durant la Guerra Franco-Índia.
• 1895 - Sabino Arana funda l'Euzko Alderdi Jeltzalea – Partido Nacionalista Vasco (EAJ–PNV).
• 1917 - Passendale: Inici de la batalla de Passendale o Tercera batalla d'Ieper, batalla de la Primera Guerra Mundial, que enfronta els britànics i els seus Aliats contra l'Imperi alemany.^[1]
• 1954 - K2 (Karakoram, Pakistan): Lino Lacedelli i Achille Compagnoni aconsegueixen pujar al segon cim més al de la Terra, el K2 (o Chogori), de 8.611 m, en una expedició italiana molt polèmica.
• 1999 - La NASA estavella intencionadament el Lunar Prospector sobre la Lluna; d'aquesta manera s'acaba la missió per detectar aigua gelada a la superfície del satèl·lit.
• 2022 - França: Annemiek van Vleuten guanya el primer Tour de França femení.

Països Catalans

• 1817 - Vilanova i la Geltrú: Josep Ferrer i Vidal, empresari, economista i polític català (m. 1893).^[2]
• 1818 - Barcelona: Joaquim Rubió i Ors, escriptor català i president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, conegut també pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat.^[3]
• 1880 - València: Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles.
• 1891 - Castelló de la Plana: Juan Adsuara Ramos, escultor valencià.
• 1920 - Caldes de Montbui (Vallès Oriental): Joan Trochut Blanchard, tipògraf català.
• 1923 - Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català.
• 1936 - Elisenda Ribas i Sallent, actriu catalana de teatre, cinema, televisió i doblatge (m. 2020).^[4]
• 1951 - MadridːTeresa Costa i Campí, economista i política catalana.^[5]
• 1956 - Alboraia, Horta Nord: Joan Dolç i Balaguer, escriptor valencià, a més de productor audiovisual o fotògraf.
• 1961 - Taradell, Osona: Antoni Pladevall i Arumí, escriptor i professor català.
• 1973 - Figueresː Helena Tornero i Brugués, autora, directora, professora i traductora de teatre.^[6]
• 1981 - Deià, Mallorca: Vicenç Reynés Mimó, ciclista mallorquí.
• 1982 - Torrent, Valènciaː Anabel Medina Garrigues, tennista valenciana, medallista olímpica.^[7]
• 1988 - Barcelona: Mireia Miró, esquiadora de muntanya i corredora de muntanya catalana.^[8]

Resta del món

• 1527, Viena, Àustria: Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
• 1702, Dole, França: Jean-Denis Attiret, missioner jesuïta, pintor a Pequín (m. 1768).^[9]
• 1773, Carabanchel Alto: Teresa Cabarrús, aristòcrata espanyola (m. 1835).^[10]
• 1822, Breslau, Prússia: Ferdinand von Strantz, cantant alemany.
• 1860, Filadèlfia: Mary Morris Vaux Walcott, artista i naturalista, pintora d'aquarel·les de flors de plantes silvestres (m. 1940).^[11]
• 1897, Osca (Espanya): Ignacio Fleta Pescador, lutier aragonès que va viure a Barcelona.
• 1901, Le Havre (França): Jean Dubuffet, pintor i escultor francès (m. 1985).^[12]
• 1902, Madrid: Julia Caba Alba, actriu espanyola (m. 1988).^[13]
• 1910, Hawthorn, Austràliaː Dora Lush, microbiòloga australiana (m. 1943).^[14]
• 1912, Nova York, Estats Units: Milton Friedman, economista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1976 (m. 2006).^[15]
• 1914, Courbevoie, França: Louis de Funès, còmic francès (m. 1983).
• 1915, Nuño Gómez, Toledo (Espanya): Simón Sánchez Montero, polític espanyol, destacat dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) (m. 2006).^[16]
• 1918, Provo (Utah, EUA): Paul Delos Boyer, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1997 (m. 2018).^[17]
• 1919, Torí, Regne d'Itàlia: Primo Levi, escriptor italià d'origen jueu.^[18]
• 1923,
  • Madridː Ana Mariscal, actriu, directora i productora cinematogràfica espanyola (m. 1995).^[19]
  • New Kensingtonː Stephanie Kwolek, química polonesa-estatunidenca, inventora del Kevlar®, fibra d'alta resistència (m. 2014).^[20]
• 1927, Mola di Bari, Pulla, Itàliaː Cecilia Mangini, fotògrafa i primera directora de cinema documental italiana (m. 2021).^[21]
• 1930, Virubovo, Rússia: Oleg Popov, pallasso de la Unió Soviètica.
• 1933, La Haia, Països Baixos: Cees Nooteboom, escriptor i cronista de viatges dels Països Baixos que escriu en neerlandès.
• 1940, Zúric: Fleur Jaeggy, escriptora suïssa en llengua italiana.^[22]
• 1944,
  • Nova York, Estats Units: Robert Merton, economista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1997.^[23]
  • Santa Mònica, Califòrnia, Estats Units: Geraldine Leigh Chaplin és una actriu cinematogràfica estatunidenca.
• 1958, Pittsburgh, Estats Units: Mark Cuban: empresari nord americà i propietari dels Dallas Mavericks.
• 1962, Florida, Estats Units: Wesley Snipes, actor nord americà.
• 1965,
  • Yate, Regne Unit: J.K. Rowling, escriptora anglesa i creadora de Harry Potter.^[24]
  • Logronyo: Elisa Beni, periodista espanyola, especialista en periodisme judicial.^[25]
• 1975, Lisboa, Portugal: Lura, famosa cantant de Cap Verd, que interpreta música tradicional del país.^[26]

Països Catalans

• 1410 - Barcelona: Martí l'Humà, Rei de la Corona d'Aragó, la seva mort sense descendència, provocarà el Compromís de Casp per a elegir un nou monarca.
• 1691 - Sogorb, Alt Palància: Crisóstomo Royo de Castellví, bisbe de Sogorb.
• 1936 - Barcelona: Miquel Augé i Vila, músic, compositor i mestre de capella (n. 1885).
• 1986 - Barcelona: Enric Casals i Defilló, violinista i compositor català (n. 1892).^[27]
• 2021 - El Genovès, la Costeraː Paco Cabanes Pastor, "el Genovès", pilotari valencià. És considerat una de les cinc figures del segle xx en l'escala i corda (n. 1954).^[28]

Resta del món

• 1556 - Roma, Estats Pontificis: Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús.
• 1849 - Sighișoara, Transsilvània, Romania: Sándor Petőfi, poeta hongarès, mort en la batalla de Sighișoara.
• 1864 - París, França: Louis Hachette, editor francès.
• 1875 - Elizabethton, Tennessee (EUA): Andrew Johnson, fou el dissetè president dels Estats Units (n. 1808).^[29]
• 1886 - Bayreuth, Baviera: Franz Liszt, compositor i pianista hongarès.^[30]
• 1914 - París, França: Jean Jaurès, dirigent i polític francès (n. 1859).^[31]
• 1926 - Nova Yorkː Carlota Matienzo Román, mestra i feminista que desenvolupà la trajectòria professional a Puerto Rico (n. 1881).^[32]
• 1909 - Teheran, Pèrsia: Fadl Allah Nuri, ulema contrari a la constitució de Pèrsia el 1906-1909 (executat).
• 1938 - Madrid, Espanya: José María Alvira Almech, compositor espanyol.
• 1944 - Antoine de Saint-Exupéry, escriptor, poeta i aviador francès.^[33]
• 1952, Berlínː Clara Viebig, escriptora alemanya (n. 1860).^[34]
• 1967 - Heidelberg (Alemanya): Richard Kuhn, químic germano-austríac, Premi Nobel de Química de 1938 (n. 1900).^[35]
• 1972 - Braine-l'Alleud (Bèlgica): Paul-Henri Spaak, polític belga, tres vegades Primer Ministre de Bèlgica, que fou President de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) i Secretari General de l'OTAN (n. 1899).^[36]
• 2002 - Xangai, RP Xina: Pauline Chan Bo-Lin, actriu de cinema xinesa.
• 2003 - Hamden, Connecticutː Patricia Goldman-Rakic, biòloga en el camp de la neurociència, estudiosa del cervell (n. 1937).^[37]
• 2011 - Rosarioː Ana María Zeno, metgessa, professora, ginecòloga, sexòloga argentina, pionera de la contracepció (n. 1922).^[38]
• 2017 -
  • París, França: Jeanne Moreau, actriu, directora de cinema i de teatre, guionista i escriptora francesa.^[39]
  • Badajoz, Espanya: Kepa del Hoyo Hernández, activista polític basc, militant d'ETA.
• 2023 - París: Sophie Fillières, Guionista i director francès (n. 1964).

• Vuité i darrer dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).

Santoral^[40]

Església Catòlica^[41]

• Sants i beats al Martirologi romà (2011): Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús (1556); Calímer de Milà, bisbe (s. II); Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs (s. III); Fabi, màrtir (303-304); Tertul·lí de Roma, màrtir (s. IV); Germà d'Auxerre, bisbe màrtir (448); Helena de Skövde, màrtir (s. XII); Pere Doàn Cong Quy, Emmanuel Phung, màrtirs (1859); Giustino de Jacobis, bisbe a Eritrea (1860).
  • Beats: Giovanni Colombini, fundador dels jesuats (1367), i Caterina Colombini, fundadora de les jesuates; Everard Hanse, prevere màrtir (1581); Nicolau Nagawara Keyan Fukunaga, samurai, frare i màrtir (1633); Jean-François Jarrige de la Morélie du Breuil, prevere màrtir (1794); Dionisio Vicente Ramos, Francisco Remón Játiva, màrtirs (1936); Jaume Buch i Canals, màrtir (1936); Mihail Ozieblowski, màrtir (1942); Franciszek Stryjas, màrtir (1944); Zdenka Schelingová, monja (1955).
• Sants no inclosos al Martirologi: Firm de Tagaste, bisbe; Neot de Cornualla, monjo (877-880).
• Beats no inclosos al Martirologi: Hermann de Niederaltaich, abat (1275).
• Venerables Goswin Nickel, jesuïta (1664); Elisabet-Alphonse-Marie Eppinger, fundadora (1867).

Església Copta

• 24 Abib: Abanub de Bahnessa, màrtir; Simó d'Alexandria, patriarca (700).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 13 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 18 de juliol del calendari julià.

• Sants: Emilià, màrtir; Atanasi de Klisma, màrtir (s. III-IV); Joan de Constantinoble, arquebisbe; Pambos, eremita (386?); Onesífor de Xipre; Jacint d'Amastris, màrtir (s. IV); Joan el Pacient, de les Coves de Kíev (1160); Foci de Xipre, màrtir; Pambos de les Coves de Kíev, reclòs (1241?); Lleonci de Karikhov, abat (1492); Apol·linar, màrtir (1918).

Església Ortodoxa Grega

• Dasi i Maró, màrtirs; Marcel, màrtir; Esteve d'Amàsia, patriarca de Constantinoble (928); Joan de Calcedònia, metropolita (segle ix).

Església Ortodoxa Georgiana

• Cosme de Katxetien, monjo (1630).

Esglésies luteranes

• Josep d'Arimatea; Bartolomé de Las Casas, bisbe de Chiapas (Església Evangèlica d'Alemanya).

Esglésies anglicanes

• Ignasi de Loiola, fundador.