18 de maig

Països Catalans

• 1869 - Pacte de Tortosa - Els representants dels comitès republicano-federals d'Aragó, Catalunya, País Valencià i Illes Balears, territoris de l'antiga Corona d'Aragó, es coordinen per aconseguir un estat republicà espanyol de caràcter federal.
• 1914 - Barcelona: Es crea l'Escola Superior dels Bells Oficis, destinada a la formació d'obrers especialitzats en les manufactures d'art.^[1]
• 1999 - Sallentː La festa de les Enramades és declarada Festa tradicional d’interès nacional per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya.^[2]

Resta del món

• 1804 - París: Napoleó s'autoproclama emperador de França.
• 1811 - Las Piedras (Uruguai): les forces revolucionàries de la Banda Oriental guanyen als realistes a la Batalla de Las Piedras durant l'alçament revolucionari de l'actual Uruguay.
• 1871 - Planures de Salt Creek (Texas, Estats Units): Els caps kiowa Satanta, Satank i Ado-ete ataquen la caravana de Henry Warren, que s'havia posat en formació circular per a protegir-se. Els kiowa s'enduen els subministraments i assassinen a cinc dels defensors.
• 1917 - París: estrena de Parade, ballet en un acte del coreògraf Léonide Massine amb música d'Erik Satie, basat en un poema de Jean Cocteau i amb decorats i vestuari dissenyats per Pablo Picasso.
• 1968 - Madrid (Espanya): Raimon fa un recital davant 6.000 persones a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Complutense.
• 2001 - París (França): la UNESCO declara el Misteri d'Elx Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Còmics i literatura

El 1988 es publicà la primera tira còmica de la sèrie filipina Pugad Baboy.

Països Catalans

• 1731 - Sogorb, l'Alt Palància: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià.
• 1812 - Gombrèn: Francesc Coll i Guitart, fundador de la Congregació de les Dominiques de l'Anunciata de la Beata Verge Maria (m. 1875).
• 1861 - Barcelonaː Emerenciana Wehrle, contralt i professora de cant, directora del cor de noies de l'Orfeó Català (m. 1938).^[3]
• 1868 - Barcelonaː Mercè Anzizu Vila, Sor Eulàlia Anzizu, monja, escriptora i historiadora, que professà en el Monestir de Pedralbes.^[4]
• 1893 - Barcelona: Helena Maragall i Noble, litògrafa i gravadora catalana (m. 1988).^[5]
• 1904 - Barcelona: Àngels Ferrer i Sensat, pedagoga catalana (m. 1992).^[6]
• 1908 - Barcelona: Moisès Broggi i Vallès, metge i pacifista català (2012).
• 1909 - Barcelonaː Rosa Lloret Ortiz, guitarrista catalana.^[7]
• 1915 - Las Pedroñeras, Concaː Francisca Redondo Cubero, activista i política terrassenca (m. 2007).^[8]
• 1916 - Saragossa: Manuel Viola, poeta i pintor català (m. 1987).
• 1961 - Valènciaː Mavi Dolç i Gastaldo, filòloga, professora i activista cultural valenciana (m. 2009).^[9]
• 1964 - Barcelona: Ignasi Guardans i Cambó, polític català.
• 1967 - Eivissaː Pilar Costa Serra, advocada i política eivissenca, consellera del Govern de les Illes Balears.^[10]

Resta del món

• 1048, Nixapur, Ariana: Omar Khayyam, poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa (m. 1131).^[11]
• 1474, Ferrara: Isabel d'Este, princesa del ducat de Ferrara i Mòdena i mecenes del Renaixement (m. 1539).^[12]
• 1616, Stuttgart, Sacre Imperi: Johann Jakob Froberger, compositor i organista alemany del Barroc (m. 1667).^[13]
• 1852, Des Moines, Iowa, USAː Gertrude Käsebier, fotògrafa nord-americana (m. 1934).^[14]
• 1872, Trellech: Bertrand Russell, matemàtic i filòsof gal·lès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950 (m. 1970).^[15]
• 1883:
  • Cuiabá, Mato Grosso (Brasil): Eurico Gaspar Dutra, general brasiler, polític i President de Brasil del 1946 al 1951. (m. 1974).^[16]
  • Berlín (Alemanya): Walter Gropius, arquitecte, urbanista i dissenyador alemany (m. 1969).^[17]
• 1887, Boston, Massachusettsː Jeanie MacPherson, actriu i després guionista estatunidenca (m. 1946).^[18]
• 1895, Niquinohomo (Nicaragua): Augusto César Sandino ,líder de la resistència nicaragüenca contra l'exèrcit estatunidenc a Nicaragua (m. 1934).^[16]
• 1897, Bisacquino, Sicília: Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Oscar (m. 1991).
• 1901, Chicago, Michigan, EUA: Vincent du Vigneaud, bioquímic, Premi Nobel de Química de 1955 (m. 1978).^[19]
• 1917 o 1918, Olba (Aragó): Manuel Pertegaz Ibáñez, dissenyador de moda català d'origen aragonès (m. 2014)
• 1919, Reigate (Surrey, Regne Unit): Margot Fonteyn, ballarina de ballet britànica (m. 1991).^[20]
• 1920, Wadowice, Polònia: Karol Wojtyla, cap de l'església catòlica que prengué el nom de Joan Pau II (m. 2005).^[21]
• 1935, Montevideoː Elena Zuasti, actriu uruguaiana de teatre i comèdia (m. 2011).^[22]
• 1937, Wasserbillig, avui dins Mertert,(Luxemburg): Jacques Santer, polític, procurador i notari luxemburguès, Primer Ministre de Luxemburg entre 1984 i 1995, i president de la Comissió Europea entre 1995 i 1999.^[16]
• 1939:
  • Palerm, Sicília: Giovanni Falcone, jutge italià (m. 1992).^[23]
  • Plzeň, Tercer Reich: Peter Grünberg, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 2007 (m. 2018).^[24]
• 1943, Saint-Pierre-sur-Dives, Calvados (França): Jacques-Pierre Amette, escriptor francès, Premi Goncourt 2003.^[25]
• 1944, Londres, Anglaterra: Albert Hammond, cantant i compositor britànic.
• 1970, Upper Darby, Pennsilvàniaː Tina Fey, actriu, còmica, escriptora, guionista i productora estatunidenca.^[26]
• 1975, Oahu, Hawaii: Jack Johnson, cantautor, músic, director de cinema, i surfista hawaià.
• 1980, Montevideo, Uruguai: Diego Pérez Aguado, futbolista uruguaià.

• 1992, Ankara, Turquia: Cemre Erol, jugadora de voleibol

Països Catalans

• 1909 - Cambo-les Bains, Aquitània (França): Isaac Albéniz, compositor i intèrpret de piano català.^[27]

Resta del món

• 1783 - Parmaː Lucrezia Agujari –La Bastardina, La Bastardella–, soprano italiana de coloratura (n. 1743/1746).^[28]
• 1799 - París, França: Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, escriptor i dramaturg francès, considerat el pare dels drets d'autor europeus (n. 1732).^[29]
• 1910 -
  • Parísː Pauline Viardot, mezzosoprano francesa (n.1821).^[30]
  • Hrodnaː Eliza Orzeszkowa, escriptora i editora polonesa (n. 1841).^[31]
• 1911 - Viena, Imperi Austrohongarès: Gustav Mahler, compositor i director d'orquestra austríac (n. 1860).^[32]
• 1920 - Londres: Margaret Damer Dawson, activista antiviviseccionista i cofundadora del primer servei de policia britànic de dones (n. 1873).^[33]
• 1922 -
  • París, França: Charles Louis Alphonse Laveran, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1907 (n. 1845).^[34]
  • Marylebone, Londresː Dorothy Levitt, pilot d'automobilisme britànica, pionera en la conducció i la competició (n. 1882).^[35]
• 1955 - Daytona Beach (EUA): Mary McLeod Bethune, educadora, estadista i activista pels drets civils americana (n. 1875).^[16]
• 1973 - Camel-by-the-Sea, Califòrnia (EUA): Jeanette Rankin, política estatunidenca, primera dona triada a la Cambra de Representants dels Estats Units (n. 1880)^[36]
• 1980 - Manchester (Regne Unit): Ian Curtis, cantautor i líder del grup musical Joy Division (n. 1956).^[37]
• 1990 -
  • Akronː Salaria Kee, infermera estatunidenca afroamericana que formà part de l'American Medical Brigade (n. 1917).^[38]
  • Malibú, Califòrnia, Estats Unitsː Jill Ireland, actriu anglesa (n. 1936).^[39]
• 1995 - Beverly Hills, Califòrniaː Elizabeth Montgomery, actriu estatunidenca que protagonitzà la sèrie Embruixada (n. 1933).^[40]
• 2007 - Orsay (França): Pierre-Gilles de Gennes, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1991 (n. 1932).^[41]
• 2008 - Villaviciosa de Odón (Espanya): Roberto García-Calvo, jurista espanyol, magistrat del TC.
• 2009 - Istanbulː Türkân Saylan, metgessa turca que treballà contra la lepra i a favor de l'educació de les noies.^[42]
• 2012 - Berg, Alta Baviera (Alemanya): Dietrich Fischer-Dieskau, baríton, director d'orquestra i musicòleg alemany (n. 1925).
• 2017 - Detroit, Michigan (Estats Units): Chris Cornell, músic estatunidenc, fundador dels grups Soundgarden, Temple of the Dog i Audioslave (n. 1964).
• 2019 - Madridː Analía Gadé, actriu argentina establerta a Espanya (n. 1931).^[43]
• 2021 - Milo (Sicília)ː Franco Battiato, cantautor i compositor italià.^[44]

• Dia Internacional dels Museus

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Fèlix de Cantalice, caputxí; Eric el Sant, rei suec; Fèlix de Spalato, bisbe i màrtir; Diòscor d'Alexandria (màrtir); Potamó d'Heracleòpolis, bisbe; Teòdot, Tecusa, Alexandra, Clàudia, Faina, Eufràsia, Madrona i Julita d'Ancira], màrtirs; Papa Joan I; Burcard de Beinwil, prevere.
  • Beats: Guillem de Tolosa, agustinià; Blandine Merten ursulina; Marcin Jan Oprzadek i Stanislaw Kubski, sacerdots màrtirs.
• Sants Venanci de Camerino, màrtir; a la diòcesi de Tarragona: Sant Pròsper, bisbe de Tarragona.
• Beat Joan Gilabert Jofré, mercedari.